El tabac mentolat desapareix dels estancs a partir d'aquest dimecres, un producte clàssic que per moments fins i tot va arribar a convertir-se en una icona malgrat que a Espanya el seu pes sempre va ser residual durant els més de 50 anys que ha estat a la venda.

La seva prohibició ve de Brussel·les, ha estat llargament anunciada i afectarà un nombre reduït de fumadors en el cas espanyol: segons la Taula del Tabac -entitat que agrupa a tot el sector, des de cultivadors fins a marques i estancs- suposa un 3 % del total de vendes, encara que a les Canàries són l'excepció i allà la quota de mercat triplica la mitjana i ronda el 10 %.

La Comissió Europea va aprovar acabar amb els cigarrets amb sabors i aromes el 2016 (encara que al mentolat li va concedir una moratòria que expira ara), en una decisió que els seus responsables justifiquen per evitar fer del tabac un producte més atractiu de cara a la gent jove.

No obstant això, la norma no afecta al tabac per a pipa d'aigua (també coneguda com a cachimba), ni als anomenats "productes de nova generació", com el tabac escalfat (del qual a Espanya hi ha dues referències mentolades a la venda), ni als cigarrets electrònics (que no porten tabac sinó líquids, la majoria amb nicotina).

Objectius comercials

El tabac mentolat va nèixer els anys 20 als Estats Units, documents difosos per la pròpia indústria tabaquera i recollits pel Centre per a Control, Investigació i Educació sobre el Tabac de la Universitat de Califòrnia San Francisco (UCSF) revelen que en els seus inicis va ser un producte especialment dirigit comercialment a la població negra i a les dones.

Així ho reflecteixen els anuncis publicitaris de l'època, amb dones a la platja que parlen d'un cigarret "més fresc" o estrelles negres del beisbol i la música com Elson Howard o James Brown que cedien la seva imatge per a les campanyes.

A finals dels 70, el mentolat suposava gairebé un 30 % de les vendes de tabac als Estats Units; a Espanya, el seu aterratge es va produir en la dècada dels 60.

"El tabac mentolat va arribar de la mà de marques nord-americanes. Només es podien vendre com a article d'importació o sota llicència, i tenien uns impostos molt alts, per la qual cosa eren més cars. Això va fer que només el fumés la classe alta de l'època, era una manera de distingir-se", rememora per a Efea Miguel Luengo, directiu durant gairebé tres dècades en empreses del sector.

Tabacalera, llavors un monopoli estatal, va llançar l'ensenya Piper per competir amb altres com Paxton; posteriorment, grans marques com Marlboro també van vendre la seva versió mentolada al país.

El sistema de doble click el va ressuscitar

"A Espanya sempre ha estat poc rellevant, al contrari que en altres països, com Alemanya o Finlàndia -en aquest últim han arribat a suposar el 25 % del mercat. Encara que en els últims anys l'arribada de les càpsules als filtres ha estat una innovació que va ressuscitar la categoria", explica Luengo.

La novetat consistia a pressionar una espècie de botó ubicat al filtre fins a escoltar "click", moment en què s'alliberava mentol; des d'avui també estan prohibits.

Els estanquers europeus van demanar recentment d'ajornar l'entrada en vigor de la normativa perquè la pandèmia de la Covid-19 ha alterat les seves previsions per desfer-se de tot l'"estoc", però Brussel·les va denegar aquesta opció.

"És un producte que es ven, però no crec que m'afecti molt", intervé en declaracions Efeagro un estanquer espanyol; davant de la pregunta de què farà a partir d'avui, Álvaro M., fumador de mentolat, es mostra resignat: "Suposo que acabaré fumant del normal. M'hauré d'aguantar".