Amb el pas dels anys, la prevalença de l'artrosi en la població augmenta considerablement. De fet, és una de les malalties més comunes. Segons l'Organització Mundial de la Salut, més de 579 milions de persones al món la pateixen. Els primers símptomes solen aparèixer a partir dels 40 i als 60 la presenten aproximadament el 50% de la població.

Es produeix a causa del desgast del cartílag de les articulacions i les zones més comunes on apareix són els genolls, malucs, part baixa de l'esquena, el coll, les petites articulacions dels dits i el dit gros del peu. Pot resultar extremadament dolorosa i incapacitant per a moltes persones.

En els últims anys s'han aconseguit grans avenços amb teràpia mòbil, amb la que s'ha aconseguit grans avenços en diferents humanes mitjançant el desenvolupament d'enfocaments experimentals, incloent-hi trasplantament de cèl·lules adultes, embrionàries o IPSC per millorar la salut dels pacients.

La Xarxa de Teràpia Cel·lular (TerCel), formada per 32 grups de tot l'Estat espanyol que inclou 382 investigadors bàsics, clínics i professionals mèdics treballant de forma conjunta, està realitzant un gran treball sobre això. De fet, estan immersos en el desenvolupament d'un assaig clínic, Artrocell, per comprovar els beneficis de la teràpia cel·lular en les persones que pateixen artrosi de genoll.

Ara, s'ha iniciat la fase III de l'assaig, en la qual participen deu centres de la Xarxa Tercel. És un assaig aleatoritzat en el qual es compararà el tractament mitjançant injecció intraarticular de cèl·lules mare mesenquimales (obtingudes de la medul·la òssia) de donant jove amb la inoculació del mateix tipus cel·lular però del mateix pacient. Un tercer grup de pacients, el grup de control, serà tractat amb àcid hialurònic.

El plantejament de la nova investigació rau a demostrar quina dels dos tipus de cèl·lules –les autólogas o les al·logèniques– és més efectiva, tenint en compte els avantatges que podrien aportar les cèl·lules mare obtingudes de donant. Entre els seus principals beneficis destaca la possibilitat d'aconseguir cèl·lules de donants joves (de 20 a 30 anys), que, en principi, tenen més capacitat de reparació dels teixits. L'administració de cèl·lules al·logèniques afegiria, a més, la immediatesa de tenir ja disposats els preparats cel·lulars sense necessitat d'expandir cada vegada en laboratori les cèl·lules específiques de cada pacient.

"És interessant tenir en compte que per cada donació es podria tractar 50 pacients", explica el Dr. José Lamo de Espinosa, especialista del Departament de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de la Clínica Universitat de Navarra i participant en l'assaig.