Un grup de científics ha proposat una nova teràpia per al tractament de la diabetis tipus 2, amb un estudi de prova de concepte que mostra resultats inicials positius. Si resulta eficaç, la teràpia pot significar que algunes persones poden deixar de seguir els seus tractaments amb insulina. Els autors de la investigació van presentar les seves troballes en l'UEG Week Virtual 2020, una conferència organitzada per United European Gastroenterology.

Els investigadors van utilitzar una tècnica nova que els científics van informar haver utilitzat per primera vegada en humans el 2016. Segons aquests resultats preliminars, semblava prometedora. La tècnica es diu rejoveniment de la mucosa duodenal (DMR). El duodè és la primera part de l'intestí prim d'una persona. La DMR implica aixecar la capa mucosa del duodè per permetre l'ablació de l'àrea revelada amb aigua calenta, un procés que elimina les cèl·lules en l'àrea objectiu.

Els científics que van desenvolupar la tècnica DMR intentaven replicar l'impacte positiu que té la cirurgia bariàtrica (bypass gàstric) en els nivells de sucre en sang amb una tècnica menys invasiva. Els estudis sobre com la cirurgia bariàtrica millora el control del sucre en sang han conclòs que existeix un efecte directe del duodè a més de la pèrdua de pes que resulta de la cirurgia bariàtrica.

Una nova tècnica podria permetre que alguns diabètiques podrien prescindir de la insulina

La DMR pot tenir lloc de forma ambulatòria i és mínimament invasiva. Només es necessita un catèter d'endoscòpia per accedir al duodè. L'efecte directe de l'intestí prim sobre el control de la glucosa sembla provenir de la presència de limfòcits T intraepiteliales. Aquests es troben entre les cèl·lules intestinals involucrades en l'absorció de nutrients dels aliments.

Aquests limfòcits intraepiteliales redueixen la quantitat d'una hormona intestinal anomenada GLP-1. Per tant, en l'estudi actual, els investigadors van agregar dosis regulars d'un agonista de GLP-1 anomenat liraglutida. Ho van fer per contrarestar la quantitat reduïda d'aquesta hormona antidiabètica magra essencial. Els participants de l'estudi també van rebre assessorament sobre estil de vida per ajudar a reduir els seus nivells de sucre en sang.

L'estudi va involucrar 16 participants amb diabetis tipus 2 que van rebre tractament amb insulina. Dels participants que van rebre la teràpia DMR amb liraglutida, un 75 per cent, és a dir 12, van poder deixar d'utilitzar insulina i mantenir el control del sucre en sang després de 6 mesos.

Però és que els participants de l'estudi també van veure una varietat de beneficis per al seu metabolisme. Les lectures de HbA1c dels participants, que determinen el control de la glucosa d'una persona, s'havien reduït a menys del 7,5% i després de 12 mesos, es va reduir encara més al 6,7%.

Aquells que van respondre al tractament van veure una reducció al seu índex de massa corporal d'una mitjana de 29,8 quilograms per metre quadrat, abans que comencés l'estudi, a 25,5 kg/m2 un any després de la investigació. El greix al fetge dels participants també es va reduir del 8,1% al 4,6% després de 6 mesos. Fins i tot per als participants que encara necessitaven insulina, la quantitat requerida es va reduir d'una mitjana de 35 unitats al dia a 17 unitats diàries després d'un any.

Són molts els diabètics que esperen avenços científics per al seu patiment

Segons els autors del treball, "una sola ablació endoscòpica de DMR amb medicaments GLP-1 i assessorament sobre l'estil de vida pot portar a la interrupció de la teràpia amb insulina en un subconjunt de pacients amb diabetis tipus 2 mentre millora el seu control de glucosa en sang i la seva salut metabòlica en general".

Molts pacients amb diabetis tipus 2 es mostren molt alliberats en poder interrompre la teràpia amb insulina, ja que comporta augment de pes i esdeveniments hipoglucèmics. Els científics creuen que la seva troballa pot funcionar perquè les cèl·lules de la mucosa que afecta la teràpia DMR tenen canvis en resposta a dietes poc saludables que poden promoure la resistència a la insulina.