Després d’una llarga espera aquest dimarts el Consell de Ministres aprovarà la venda dels tests d’antígens sense recepta a tot l’Estat. Segons va anunciar Carolina Darias, ministra de Sanitat, la mesura pretén "augmentar la capacitat diagnòstica per identificar més ràpidament la sospita de casos positius".
D’aquesta manera, l’Estat espanyol farà com altres dels seus veïns europeus, on fa mesos que els ciutadans poden accedir a aquesta mena de prova de forma regular. Però, ara que arriben a les nostres farmàcies, com s’hauran de fer servir?
On es venen i a quin preu?
Per començar cal aclarir que els tests d’antígens només es podran adquirir a les farmàcies. El Ministeri de Sanitat ha insistit a desaconsellar a comprar-los per altres vies que no siguin les oficials.
Pel que fa al seu preu encara no s'ha confirmat quin preu tindran els tests d'autodiagnòstics. La ministra Darias només ha especificat que aquesta mena de tests serien "assequibles". Agafant com a guia altres països europeus es preveu que rondin entre els 6 i 10 euros.
Com es fa el test?
Un cop que hem comprat el test arriba el repte de fer-se'l a un mateix. No cal patir perquè el personal de farmàcia pot informar i aconsellar sobre el funcionament del test. A més el procés per extreure una mostra estarà detallat en l’envàs de les proves.
Les proves d'antígens que es vendran a les farmàcies poden requerir dos tipus de mostres: nasal o bucal. Les més comunes actualment són els tests que obtenen les mostres a través d'exsudat nasofaringi o nasal, però Antonio Blanes, director de serveis tècnics del Consell General de Farmacèutics, ha assegurat que hi ha almenys cinc fabricants que planegen distribuir els tests en diferents formats per tot l'Estat.
En tots els casos la base dels tests consisteix a extreure una mostra, de saliva o exsudat nasofaringi, per tal d'analitzar-la. S'espera que els ciutadans optin per fer-se el test a la farmàcia on poden rebre suport en cas de dubte, però també es pot fer a casa seguint les instruccions de cada fabricant.
Com s'interpreten els resultats?
Un cop feta la pobra s'ha d'esperar aproximadament 15 minuts. Passat aquest lapse de temps tocarà "llegir" el test, el qual funciona de forma similar a una prova d'embaràs. Si el resultat és positiu, a la finestra de resultats apareixeran marcades dues ratlles: la del test (T) i la de control (C). Si el resultat és negatiu, només apareixerà marcada la línia de control (C).
Però la clau per interpretar el test rau en el fet que la línia de control (C) sigui ben visible, si no apareix, la prova és defectuosa i s'ha de repetir.
Que s'ha de fer si el test resulta positiu?
Davant d'un positiu s'ha de començar immediatament l'aïllament i avisar a les autoritats sanitàries. Des de Sanitat ha anunciat que els positius detectats amb aquests tests com a "probables" que només es confirmaran quan els afectats es facin una PCR.
Fiabilitat i falsos negatius
La fiabilitat dels tests d'antígens és menor que la de les PCR, però així hi ha tests molt sensibles depenent del seu fabricant. Per això la Unió Europea recomana fixar-se en la sensibilitat i especificat que dels fabricants recullen en les seves instruccions. L’organització europea recomana utilitzar els que tenen un mínim d'especificat del 97% i sensibilitat del 90%.
En tenir una menor fiabilitat existeix la possibilitat que algun test provoqui un fals negatiu, es tracta de resultats suposadament negatius en persones que sí que estan contagiades. Els falsos negatius solen donar-se en el cas de pacients que tenen una càrrega viral massa baixa per ser detectada pel test. Per aquest motiu, és important no descartar estar contagiat encara que el test sigui negatiu, sobretot si hi ha risc d'infecció per contacte estret o es tenen símptomes de la malaltia i mantenir les mesures de seguretat per evitar la transmissió.
Davant aquest risc des de Conselleria de Salut recomana que les persones susceptibles d'estar exposades al virus es fan de forma regular test d'antígens.