Les lesions musculars són molt freqüents en l'àmbit esportiu i els isquiotibials són un dels grups musculars afectats amb més freqüència. A més, aquestes lesions solen generar baixes prolongades i la seva incidència va en augment. Hem parlat amb el Dr. Mindaugas Gudelis, traumatòleg esportiu de Clínica Tennis Teknon, sobre què són aquestes lesions, els seus símptomes i tractament.
Què són els músculs isquiotibials?
Els isquiotibials són un grup de músculs localitzats a la cara posterior de la cuixa, que s'estén des del maluc fins al genoll. Aquest grup està format per tres músculs principals: el semitendinós, el semimembranós i el bíceps femoral, que es divideix en porció llarga i curta. Aquests músculs són responsables de flexionar el genoll i estendre el maluc, funcions crucials per a activitats com córrer i saltar.
Símptomes de les lesions
La majoria de les lesions dels isquiotibials es presenten com un dolor agut a la cara posterior de la cuixa, que impedeix de continuar amb l'activitat física. Aquestes lesions solen produir-se en dos moments crítics:
- Durant les carreres d'alta velocitat: a la fase terminal de la gambada, quan els músculs estan sotmesos a una contracció excèntrica.
- En el moment de placatge o puntada de peu, quan el maluc està en flexió i el genoll en extensió, i es produeix un allargament excessiu dels músculs isquiotibials.
Com es diagnostiquen aquestes lesions?
Per al Dr. Gudelis, un diagnòstic precís és essencial per determinar el temps de baixa i el pla de recuperació. S'han d'incloure una bona identificació del múscul afectat, la localització de la lesió i el grau d'afectació del teixit connectiu.
Les lesions miofascials, per exemple, poden requerir fins a 3 setmanes de recuperació, mentre que les lesions a la unió múscul-tendinosa poden necessitar de 6 a 10 setmanes, i les lesions tendinoses podrien tardar de 2 a 4 mesos a guarir, en alguns casos, i requerir tractament quirúrgic.
Com explica l'expert, el diagnòstic clínic es basa en una sèrie de preguntes sobre com va passar la lesió i una exploració física exhaustiva del grup muscular afectat. Posteriorment, es poden requerir proves complementàries com ecografies o ressonàncies magnètiques. Aquesta última és especialment útil per determinar l'extensió i localització exacta de la lesió.
Tractament i recuperació
Inicialment, el tractament conservador està indicat en la majoria dels casos. Durant les primeres 24-72 hores, es recomana la compressió, l'aplicació de gel i la restricció de la càrrega i s'ha d'evitar la presa d'antiinflamatoris. Posteriorment, el tractament inclou fisioteràpia específica amb exercicis i estiraments, diatèrmia i el manteniment de les estructures no lesionades, sempre respectant els temps biològics de la cura de la lesió.
Prevenció de lesions isquiotibials
El doctor expressa que la prevenció de lesions dels isquiotibials es pot abordar des de dos enfocaments:
Primer, amb una prevenció primària: inclou l'enfortiment muscular, estiraments, equilibri de força muscular, propiocepció i altres exercicis neuromusculars adaptats per a cada esport. Segon, amb una prevenció secundària més personalitzada. És important tenir en compte les possibles lesions prèvies que hagi tingut l'esportista, i adaptar-se a les seves necessitats específiques.
Per prevenir les lesions d'isquiotibials és fonamental un enfocament global que involucri l'esportista, l'equip mèdic i l'equip tècnic. El doctor té clar que la implementació de programes preventius personalitzats i el control de la càrrega d'entrenament són essencials per reduir l'alta incidència i les recaigudes d'aquest tipus de lesions.