Una pregunta freqüent en les consultes dels serveis d'al·lergologia és referent a l'al·lèrgia a les mascotes. El Dr. Enric Martí Guadaño, cap del Servei d'Al·lergologia de l'Hospital Universitari Sagrat Cor, justifica aquesta assiduïtat en l'alta xifra de mascotes, fonamentalment gossos i gats, amb els quals convivim.

El Dr. Enric Martí Guadaño / Foto: Quirónsalud

A Espanya, les xifres del 2019 desprenen que el 26% de les llars espanyoles posseïa un gos com a mascota, mentre l'11% tenia un gat. Ja el 2020, la Xarxa Espanyola d'Identificació d'Animals de Companyia va xifrar en 13 milions les mascotes registrades, de les quals el 93% són gossos i el 6% gats, sent aquest el 7è país d'Europa en estadístiques publicades, amb Rússia i Alemanya al capdavant.

El 2020, a Espanya, es van registrar 13 milions de mascotes

La sensibilitat a les mascotes és una reacció al·lèrgica a proteïnes que es troben a les cèl·lules de la pell, saliva o orina de l'animal. Aquestes al·lèrgies acostumen a manifestar-se mitjançant esternuts, congestió nasal, degoteig nasal, ulls vermells, plors o amb picor, tos, asma, èczema, picor a la pell o dermatitis al·lèrgica, entre d'altres. El Dr. Martí explica que "una de les qüestions a la qual ens enfrontem durant la nostra activitat diària és informar, després d'un correcte diagnòstic, sobre la relació directa que hi ha entre al·lèrgia i mascotes".

Per realitzar el diagnòstic s'utilitzen les mateixes tècniques que en qualsevol altra patologia: elaborar una exhaustiva història clínica en la qual es realitzen preguntes sobre contactes amb els diferents animals domèstics, incloent-hi hàmsters i cobaies, tant a la pròpia casa o en la de familiars i amics; després de l'entrevista es programen proves cutànies (senzilles) i una analítica en sang per detectar possibles anticossos contra aquests al·lergògens.

La sensibilitat a les mascotes és una reacció al·lèrgica a proteïnes que es troben a les cèl·lules de la pell, saliva o orina de l'animal

Si bé, normalment, es pensa que les al·lèrgies estan causades pel pèl dels animals domèstics, el seu origen està en una proteïna present a la saliva i l'orina dels gats i els gossos, per citar les mascotes més habituals. Aquestes proteïnes -continua l'especialista en al·lèrgies- es fixen a les escames seques i mortes de la pell de la mascota, la caspa. Aquestes partícules són minúscules i poden romandre en l'aire durant molt temps amb la més mínima circulació d'aire, acumulant-se fàcilment en mobles entapissats, catifes, moquetes, i adherir-se a la roba".

I afegeix el Dr. Martí que "en el dia d'avui, a nivell de diagnòstic, s'està produint un gran avenç amb una simple extracció de sang, que permet detectar quina part de l'agent (al·lergogen) és el causant de l'al·lèrgia: és l'anomenat diagnòstic molecular". "En l'al·lèrgia als gossos, en determinats casos, podem donar un consell a l'hora d'elecció del gènere de l'animal. "Determinats pacients són al·lèrgics a una proteïna que només tenen els mascles, relacionada amb la pròstata, en aquest cas recomanaríem una gosseta", explica el doctor.

L'al·lèrgia a les mascotes està causada per una proteïna present a la saliva i l'orina dels gats i els gossos

L'al·lèrgia es produeix quan el sistema immunitari reacciona davant d'una substància estranya. En inhalar l'al·lergogen o entrar en contacte amb ell, el sistema immunitari es manifesta produint una resposta inflamatòria a les fosses nasals o els pulmons.

"En l'ABC dels nostres protocols, explica el Dr. Martí, la lletra A és evitar la causa que provoca la reacció, relativament més fàcil en al·lèrgies a aliments o medicaments causants de problemes, ja que quan entres al món dels animals de companyia s'afegeixen factors emocionals o fins i tot professionals". És habitual sentir en les consultes o en cercles d'amics que el gos o el gat és "un més de la família" i que desprendre's de l'animal és del tot impossible. Per això, quan evitar el contacte no és possible, es recomana utilitzar vacunes.

Quan s'utilitzen les vacunes davant l'al·lèrgia a animals?

El tractament amb vacunes s'ha de considerar quan no es pot evitar el contacte amb els animals, per exemple, si es treballa en clíniques veterinàries, granges o altres professions relacionades amb el món animal. També són candidates a la vacunació aquelles persones que conscientment decideixen seguir amb l'animal a casa, o les que tenen contacte indirecte amb els animals i no poden evitar-ho. També s'ha de considerar la vacunació en alguns nens que tenen al·lèrgia a animals i que pensen dedicar-se a professions en contacte amb ells.

El tractament amb vacunes s'ha de considerar quan no es pot evitar el contacte amb els animals

No existeixen vacunes disponibles per a l'al·lèrgia a tots els animals, sinó davant els més habituals com el gos, el gat i el cavall. Sempre s'ha de consultar amb l'especialista en al·lergologia la conveniència de realitzar aquestes vacunacions.

El Dr. Martí comenta "si parlem amb els pacients al·lèrgics als gossos, quan ens demanen consells al respecte, facilitem els següents consells per reduir els símptomes de l'al·lèrgia". Entre ells destaca:

  • Tria un gos més petit, que perdrà menys caspa que un de més gran.
  • No permetis que entri al teu dormitori i a altres quarts on passes molt temps.
  • Mantén-lo a l'exterior si el temps ho permet.
  • Banya la mascota cada setmana per treure la caspa del pèl.
  • Tria pisos no encatifats o renta la catifa amb xampú freqüentment.
  • Utilitza un purificador d'aire HEPA (aire particulat d'alta eficiència) i filtres per a les obertures de ventilació per ajudar a reduir els al·lergògens de les mascotes en l'aire.