Tot un èxit. Un equip d'investigadors de l'Hospital Universitari de Zuric ha aconseguit trasplantar per primer cop un fetge conservat tres dies fora del cos, quelcom que fins ara semblava impossible. De fet, en aquest cas parlem d'un fetge tractat i reparat: havia estat descartat en un procediment tradicional. Una operació com aquesta requereix que l'òrgan no passi més de dotze hores lluny del seu lloc, però una nova tecnologia que permet conservar-lo almenys durant tres dies pot acabar amb aquest problema.
La tecnologia encara necessita més assajos abans de l'ús habitual, però obre una finestra per "augmentar el nombre d'òrgans trasplantables, així com reduir les llistes d'espera i, sobretot, salvar moltes vides". Així ho explica a Efe una de les persones que signen la investigació publicada aquest dimarts a Nature Biotechnology Lucía Bautista Borrego, de l'Hospital Universitari de Zuric. La qüestió és que la diferència entre la demanda de trasplantaments de fetge i el nombre dels òrgans disponibles és cada vegada més grossa. A això cal sumar-li el fet que s'han d'emmagatzemar en gel durant un màxim de dotze hores, de manera que la xifra de fetges és limitada. Però l'equip encapçalat per Pierre-Alain Clavien (Hospital Universitari de Zuric) ha aconseguit conservar durant tres dies l'òrgan fora del cos gràcies a una màquina que realitza una tècnica coneguda com a "perfusió normomètrica ex situ".
Una tècnica "especial"
La tècnica consisteix a perfondre òrgans dins d'un rang de temperatures considerades fisiològiques (de 34 a 37 graus), amb el qual les seves funcions metabòliques estan actives i no pas en repòs. Per a tal objectiu l'equip fa servir sang humana de banc de sang, que "fa la perfusió encara més fisiològica o semblant a com ocorre in vivo". El que fa "especial" aquesta tècnica és l'ús d'una màquina desenvolupada amb enginyers de l'Escola Politècnica Federal de Zuric (ETH) que permet monitorar i controlar nombrosos paràmetres de funcionalitat. "Amb això hem pogut mantenir els fetges en bones condicions per diversos dies", destaca Bautista.
El trasplantament es va completar el maig del 2021. Un cop trasplantat, el fetge va funcionar amb normalitat i amb "una lesió mínima" a l'hora de tornar el flux als vasos sanguinis interns. El pacient només va requerir un règim immunodepressor bàsic durant les primeres sis setmanes i "va recuperar ràpidament la qualitat de vida, sense cap signe de dany hepàtic, com el rebuig o la lesió dels conductes biliars, que segueixen estant sans un any després de l'operació". El receptor va ser un home de 62 anys que patia cirrosi avançada, hipertensió portal greu i carcinoma hepatocel·lular (CHC) múltiple i recorrent. Va ser informat de la tècnica a la qual anava a ser sotmès.
Hauria acabat a la brossa
En un principi, el fetge no era vàlid per al trasplantament en un procediment habitual i va ser rebutjat per altres centres. El motiu és que venia d'una pacient amb sèpsia i tenia un tumor que no se sabia si era benigne (cosa que es va determinar després). A més, la dona de 29 anys havia estat sotmesa a un multitrasplant de fetge, melsa i intestí. "Si no l'haguéssim fet servir, el fetge hauria acabat a la brossa. Aquest és el propòsit del nostre projecte: poder fer servir òrgans que es poden avaluar i, fins i tot, reconstituir per trasplantar, reduint llistes d'espera i salvant vides", ha subratllat Bautista. Mantenir el fetge fora del cos va donar l'opció d'avaluar-lo i tractar-lo. Un dels "avantatges evidents" de la tècnica radica en el fet que es poden fer servir fàrmacs a dosis més elevades, perquè no produeix efectes secundaris en altres òrgans.
La investigadora espanyola relata a Efe que les opcions terapèutiques "són infinites, cada patologia específica, en teoria podria ser tractada ex situ amb un tractament especialitzat per a cada òrgan perfós". En aquest primer trasplantament, el fetge es va mantenir fora del cos tres dies, perquè "el pacient el necessitava i el va rebre tan aviat" com es va restablir la seva funcionalitat. Igualment, en assajos de laboratori l'equip ha pogut perfondre òrgans fins a dotze dies. Bautista afegeix que qualsevol òrgan que es perfongui per diverses hores és susceptible de poder fer-ho durant períodes més llargs: el cor, els ronyons o els pulmons. Aquesta tècnica ha de ser adient a les necessitats de cada òrgan, que "d'aquesta manera poden ser rescatats per al trasplantament". Però perquè aquesta tecnologia estigui completament integrada a la pràctica clínica són necessaris "assajos clínics que demostrin la seva seguretat fent servir òrgans no descartats, aquells que sí que es poden trasplantar", cosa que requerirà "uns anys".