Durant les últimes setmanes, el cantant nord-americà Kanye West ha ocupat titulars a tot el món per una sèrie de comportaments erràtics als quals la seva dona, l'arxifamosa Kim Kardashian, ha posat nom: trastorn bipolar.
El cantant i dissenyador, després d'anunciar que es presentaria a president dels Estats Units i oferir un discurs sense gaire sentit en el qual, entre altres coses, va revelar que havia intentat que la seva parella dugués a terme un avortament de la seva primera filla, es va tancar al seu ranxo de Wisconsin.
Des d'allà, via Twitter, es va dedicar a publicar una sèrie de missatges en els quals assegurava que la seva dona volia obligar-lo a ingressar en un psiquiàtric, que la seva sogra –a la qual va dir Kris Jong Un, amb referència al dictador nord-coreà– era una supremacista blanca, que a Michael Jackson el van assassinar, que ell acabaria com Mandela... una sèrie de tuits desafortunats que van anar seguits d'una disculpa a qui avui és la seva dona.
Kim Kardashian ha posat nom a la malaltia de Kanye West: trastorn bipolar
Kim Kardashian, per la seva part, va demanar als mitjans comprensió i empatia per a una malaltia mental, el trastorn bipolar, que el seu marit pateix i que, segons ella, li fa de tenir aquest tipus de comportaments.
Què és el trastorn bipolar
El trastorn bipolar està marcat per canvis extrems en l'estat d'ànim, de l'eufòria a la depressió més profunda. És una patologia greu, que produeix seriosos problemes en la vida quotidiana d'una persona, tant en les seves relacions com en l'aspecte professional, en els estudis o qualsevol altre àmbit del seu dia a dia.
Generalment, els primers símptomes apareixen els últims anys de l'adolescència o els primers de l'edat adulta. La persona comença a mostrar episodis de canvis d'estat d'ànim que poden durar al voltant de dues setmanes. Hi ha tres símptomes principals: mania, hipomania i depressió. Mentre experimenta mania, una persona amb trastorn bipolar pot sentir una pujada emocional. Pot sentir excitació, impulsivitat, eufòria i molta energia. En aquesta etapa no és estrany que es presentin comportaments extrems, com gastar molts diners, tenir sexe sense control o, en casos més greus, consumir drogues o alcohol de forma excessiva.
A diferència de la mania, la hipomania pot no causar problemes a la feina, l'escola o les relacions socials. Tanmateix, les persones amb hipomania encara noten canvis en el seu estat d'ànim. Durant la fase en què es manifesta la depressió s'experimenta una profunda tristesa, desesperació, pèrdua d'energia, manca d'interès, son excessiu o pensaments suïcides.
El trastorn bipolar té tres símptomes principals: mania, hipomania i depressió
El fet que una persona desenvolupi aquest trastorn pot deure's a diverses causes. En primer lloc, genètiques: si un pare o un germà el pateix, les probabilitats augmenten. També pot ser determinant l'estructura cerebral, que pot afectar el risc de desenvolupar la malaltia o factors externs com patir un episodi d'estrès extrem o una experiència traumàtica. Tanmateix, el més probable és que una combinació de factors contribueixi al desenvolupament de la malaltia.
Per diagnosticar la malaltia, cal que es produeixin un o més episodis maníacs o episodis mixtos (maníacs i depressius). L'especialista ha d'analitzar cada cas i determinar el tractament específic, però ha de seguir-se durant tota la vida perquè no té cura, però empitjora si no es tracta. Els episodis poden passar més sovint o tornar-se més extrems. Si es rep un tractament, però, és possible portar una vida gairebé normal, per això és important un bon diagnòstic.