Durant els últims anys s'ha anat produint una veritable revolució educativa al món, que unida a les noves competències que demanden les empreses per als seus futurs treballadors, han fet canviar els panorames educatiu i laboral del present i el futur.
El curiós és que, més enllà de les habilitats enfocades al món digital en el qual ja estem immersos, hi ha tres claus que tenen un aspecte més psicològic i pedagògic que són vitals per al desenvolupament dels estudiants de les noves generacions: l'autoestima, l'autonomia i la creativitat. Són la base que permeten als nens desenvolupar un pensament diferent i que els atorga la seguretat i la confiança per portar endavant els seus projectes.
En aquestes tres competències s'assenten moltes d'altres com són el pensament crític, la comunicació, la iniciativa, la persistència, la curiositat o l'adaptabilitat. Totes elles considerades avui imprescindibles per aconseguir l'èxit professional.
I, què és el que han de fer els pares perquè els seus fills puguin desenvolupar aquestes tres claus en la seva formació? Ja que de forma molt concisa, per estimular la creativitat cal oferir-li als nens oportunitats per crear i innovar, mitjançant activitats culturals com l'escriptura, la pintura o l'escultura, perquè al món en el qual vivim, les empreses demanden persones que puguin adaptar-se, interactuar, innovar, comunicar-se i treballar amb altres. I entre totes elles, destaca la creativitat, la capacitat de fer una cosa diferent de la resta.
Respecte a l'autoestima, cal aconseguir que el nen senti que les seves accions i les seves opinions són importants i compten per a les persones que té al seu voltant. A més, la feina que realitzi ha de tenir un reconeixement just. Al principi cal guiar-los, deixar-los practicar i equivocar-se. Perquè poc a poc aniran guanyant confiança i se sentiran més capaços. Altres maneres de desenvolupar la seva autoestima són oferir-los alternatives perquè sentin que poden prendre decisions, ajudar-les a gestionar el seu temps i la seva feina i fomentant l'ordre en els espais i ambients en els quals desenvolupen les seves activitats i a la seva habitació.
I, finalment, l'autonomia. A mesura que el nen creix i sempre i que no suposi un perill, cal deixar-lo sol a l'hora de dur a terme les accions més bàsiques: vestir-se, pentinar-se, rentar-se les dents, recollir la taula, la seva habitació... Avui dia, passa al contrari: la sobreprotecció. Abans, els nens feien un major nombre d'activitats autònomes que les que fan els nostres fills a la mateixa edat. El grau de dependència és tan gran que no els permet desenvolupar la seva autonomia i no senten prou confiança en ells perquè les facin per si mateixos.