L'obesitat és una autèntica epidèmia global que està causant una gran nombre de problemes per a la salut de milions de persones del planeta, sobretot als països occidentals i aquells que es troben en via de desenvolupament. La solució sembla senzilla, realitzar una dieta equilibrada i reduir aquells aliments que condueixen a una pujada de pes.
Però no és tan senzilla, entre altres aspectes, perquè per a molts, el fet de menjar està associat a un comportament compulsiu que no es pot reprimir i que porta associat algun tipus de recompensa que ha automatitzat l'acte per si mateix.
No és una cosa exclusiva del menjar. La impulsivitat, el fet de respondre sense pensar en les conseqüències d'una acció, a més d'amb la ingesta excessiva d'aliments, els afartaments, l'augment de pes i l'obesitat, està relacionada amb altres trastorns psiquiàtrics, com l'addicció a les drogues, l'alcohol o el joc.
Recentment, un equip d'experts de la Universitat de Geòrgia ha identificat un circuit específic al cervell que altera la impulsivitat alimentària, creant la possibilitat que els científics algun dia puguin desenvolupar teràpies per abordar aquest problema i altres de relacionats amb ell. L'estudi ha estat publicat a la revista Nature i aborda la qüestió que hi ha fisiologia subjacent al cervell que regula la capacitat de dir no a determinades circumstàncies, com l'alimentació impulsiva.
L'estudi
Amb els ratolins amb què es va dur a terme l'experiment, els investigadors es van centrar en un subconjunt de cèl·lules cerebrals que produeixen un tipus de neurotransmissor a l'hipotàlem anomenat hormona concentradora de melanina (MCH). Si bé investigacions anteriors han demostrat que elevar els nivells de MCH al cervell pot augmentar la ingesta d'aliments, aquest estudi és el primer en mostrar que el MCH també juga un paper en el comportament impulsiu. Quan s'activen les cèl·lules al cervell que produeixen MCH, els animals es tornen més impulsius en el seu comportament en general i, més concretament, amb els aliments.
Per provar la impulsivitat, els investigadors van entrenar les rates per pressionar una palanca i rebre una boleta alta en greixos i en sucre. Però els ratolins van haver d'esperar 20 segons entre cada pressió de la palanca. Si el ratolí pressionava la palanca massa aviat, havia d'esperar 20 segons addicionals. Els investigadors van utilitzar tècniques avançades per activar una via neural MCH específica des de l'hipotàlem fins a l'hipocamp, una part del cervell involucrat en l'aprenentatge i la funció de la memòria.
Els resultats van indicar que el MCH no afectava en funció de quant els agradava el menjar o quant n'havien de treballar per ella. Més aviat, el circuit va actuar sobre el control inhibitori dels animals, o la seva capacitat per evitar intentar obtenir el menjar. És a dir, l'activació d'aquesta via específica de les neurones MCH va augmentar el comportament impulsiu sense afectar l'alimentació normal per necessitat calòrica o la motivació per consumir aliments deliciosos. Aquest descobriment obre la possibilitat de desenvolupar teràpies encaminades a ajudar les persones a seguir una dieta sense reduir la gana normal.