Investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l'Institut d'Investigació de Biomedicina de Barcelona (IIBB-CSIC-Idibaps) han trobat un nou marcador diagnòstic del càncer de pàncrees, que podria detectar-se en els seus estadis inicials amb una anàlisi de sang. Es tracta d'un nou marcador vàlid per al diagnòstic en aquest tipus de tumor, un dels que tenen pitjor pronòstic i que és la tercera causa de mort per càncer als països desenvolupats. Segons ha explicat la investigadora de l'IMIM Neus Martínez-Bosch, han comprovat la utilitat del receptor tirosina-quinasa AXL, una proteïna present a la superfície de les cèl·lules, per detectar en els pacients la presència de càncer de pàncrees. La proteïna, habitualment, absent en cèl·lules normals, tot i que està demostrat que la seva presència s'incrementa de forma notable en determinats tipus de tumors, com els de pàncrees, en els quals està relacionada amb la progressió de la malaltia. 

El grup d'investigadors que han trobat el nou marcador diagnòstic / ACN

Viable en els casos més comuns

La troballa d'aquest nou marcador es publica a la revista eBioMedicine i en el qual també han col·laborat investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO), de l'Institut Ramón y Cajal d'Investigació Sanitària (IRYCIS) i del CIBER, és viable en el tipus de càncer de pàncrees més comú, l'adenocarcinoma ductal pancreàtic. L'any 2021, es van diagnosticar a Espanya gairebé 8.700 casos de càncer de pàncrees. La falta de marcadors diagnòstics és un dels principals problemes d'aquest càncer, ja que només un 20% dels pacients es poden operar a temps. En aquests casos la metàstasi és habitual així com la resistència al tractament en els tumors més avançats. Per demostrar la utilitat d'aquest marcador, els investigadors van recollir i van analitzar mostres de sang de 59 pacients de l'Hospital del Mar, i es van validar els resultats amb un segon grup de 142 pacients de l'Hospital Clínic.

L'estudi es va complementar amb una tercera cohort de càncer de pàncrees familiar, diversos models animals en ratolins, i anàlisis en cèl·lules humanes tumorals in vitro per corroborar-los. "Hem identificat els nivells de la proteïna AXL soluble en sang, recollint el plasma i analitzant els nivells d'aquest marcador en el grup de control, en pacients amb pancreatitis crònica i en pacients amb tumors de pàncrees", ha detallat Martínez-Bosch. "Així vam demostrar la presència del marcador en sang només en pacients que ja havien desenvolupat el tumor, sense estar present en individus sans ni en els que patien pancreatitis crònica", ha puntualitzat la investigadora de l'IIBB-CSIC-IDIBAPS Helena Cristóbal.

Anàlisi de sang

Els investigadors del projecte han detallat que la detecció d'aquesta proteïna pot fer-se amb una simple anàlisi de sang. Segons Pilar Navarro, coordinadora d'investigació en noves dianes moleculars del càncer de l'IMIM, "la proteïna AXL és un marcador específic que ens indica que ja existeixen cèl·lules malignes. Es tracta d'una troballa important, perquè de vegades alguns marcadors tumorals ja estan presents en les lesions paraneoplàstiques, encara que no en tots els casos aquestes lesions progressin". El següent pas és iniciar un estudi multicèntric per analitzar les dades en un grup considerable de pacients per validar el seu descobriment i portar-lo a la pràctica clínica immediatament, ja que actualment no existeix cap biomarcador per al diagnòstic precoç del càncer de pàncrees.

La metge adjunta del Servei d'Oncologia de l'Hospital del Mar, Laura Visa, ha ressaltat que "disposar d'una nova eina en el camp del diagnòstic és d'especial rellevància perquè el diagnòstic precoç és essencial per a la cirurgia del tumor, l'única opció de tractament curatiu". Els investigadors també volen determinar quins són els pacients que es poden beneficiar d'aquest nou marcador, ja que un petit nombre de tumors de pàncrees no expressen la proteïna AXL. "Estem molt interessats a saber perquè alguns càncers no expressen AXL, això ens podria donar pistes per saber com funcionen els mecanismes tumorals que podríem utilitzar com a dianes per a tractaments", ha conclòs el director del Departament de Mort i Proliferació Cel·lular de l'IIBB-CSIC-IDIBAPS, Pablo García de Frutos.