La pandèmia més mortífera de la història de la humanitat es va originar a l'actual Kirguizistan. Així ho han pogut comprovar un grup de científics multidisciplinaris que ha publicat la troballa a la revista Nature, recollit per Efe. El focus del contagi de la Pesta Negra, que fins ara es desconeixia i suposava un dels grans misteris de la ciència, s'ha pogut situar a la serralada de les muntanyes Tian Shan gràcies a l'anàlisi dels genomes dels bacteris trobats a les tombes d'aquesta zona, les quals contenien traces dels bacteris que provoquen la malaltia. D'altra banda, els investigadors també van descobrir els registres dels cementiris de Tian Shan, on van identificar un nombre anormal de cadàvers en el segle XIV. Segons els científics, els bacteris analitzats mostren soques predecessores a la plaga que després s'escamparia pel vell continent a través de les Rutes de la Seda. Es calcula que la Pesta Negra va causar la mort de més de la meitat de la població europea entre els segles XIV i XIX.
L'origen del misteri
Per tal d'analitzar el cementiri kirguís, els investigadors van acudir a Sant Petersburg, perquè és allà on hi ha les restes excavades el segle XIX. Unes inscripcions a les làpides d'aquests nínxols indicaven que els individus enterrats allà van morir entre els anys 1338 i 1339 a causa d'una epidèmia desconeguda. En aquest estudi, un grup de científics de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig (Alemanya), de la Universitat de Tubinga (Alemanya) i de la Universitat de Stirling (el Regne Unit) va rastrejar els orígens de la primera soca del bacteri que provoca la Pesta Negra, la Yersínia pestis, fins a la regió del llac Issyk Kul, a l'actual Kirguizistan. Moltes teories situaven l'origen d'aquesta pandèmia en llocs d'Àsia com la Xina o Mongòlia, però en aquest estudi els investigadors han demostrat que el brot inicial es va produir en aquesta regió d'Àsia Central, una zona travessada per importants rutes comercials a l'edat mitjana. Els investigadors han analitzat l'ADN d'aquestes restes humanes, així com dades històriques i arqueològiques d'aquestes dues comunitats afectades per la misteriosa malaltia, i han certificat la presència del bacteri Yersínia pestis. La soca descoberta en el jaciment coincideix amb l'inici de la pandèmia, i és més antiga que la soca europea.
Les marmotes
L'estudi apunta al fet que en algun moment del segle XIV es va produir un esdeveniment que els investigadors denominen "Big bang", una diversificació massiva de les soques de la pesta, la qual associen amb la gènesi de la primera gran onada de Pesta Negra a Europa entre 1346 i 1353. L'equip científic ha aconseguit seqüenciar els genomes complets d'aquesta primera pesta dels enterraments de Kirguizistan i han descobert que aquestes soques antigues "se situen exactament en el node d'origen d'aquest esdeveniment de diversificació massiva", en paraules de Maria Spyrou, investigadora de la Universitat de Tubinga. Així doncs, els científics han arribat a la conclusió que l'antiga soca de l'Àsia Central que va causar l'epidèmia de pesta de 1338 i 1339 a Kirguizistan va saltar als humans des de les poblacions de marmotes d'aquesta regió, que actuen com reserves del bacteri, i que després va mutar en diferents variants que es van escampar pel món.
La pesta va arribar al Mediterrani a mitjans del segle XIV a través de vaixells comercials des de la Mar Negra, i es va escampar per Europa, el Pròxim Orient i el nord d'Àfrica en un primer brot a gran escala conegut com la Pesta Negra, que es va allargar en una pandèmia fins a principis del segle XIX, causant la mort de més de la meitat de la població europea.