Les darreres informacions sobre els efectes secundaris de les vacunes d'AstraZeneca i Janssen contra la Covid han provocat una crisi de confiança en els vaccins. Els trombes que han provocat en casos comptats aquests fàrmacs han desencadenat en una allau de reaccions entre els països: Dinamarca ha suspés definitivament la vacunació amb AstraZeneca, Estats Units i Europa han aturat la vacunació amb Janssen i la UE ha anunciat que ja no els renovarà el contracte.
Tot i la desconfiança, tots els experts sanitaris coincideixen que cal seguir amb la vacunació, ja que els beneficis continuen sent molt majors que els riscos. Consideren que els casos de coagulació són "remots" i "anecdòtics" i afirmen que els darrers estudis que revelen l'origen d'aquestes trombosis obren la porta a reduir encara més el risc de mort. Els hematòlegs ja han descobert com actuar i tractar aquests casos i, per tant, els contres de punxar aquests vaccins encara són menors.
Origen i tractament
Un estudi alemany ha revelat que els trombes d'AstraZeneca i Janssen són la conseqüència d'una reacció del sistema immunitari: la síndrome de la Trombocitopenia Protrombòtica Inmune per la vacuna. Després de la primera dosi, els anticossos reaccionen i això provoca una alteració en el subministrament de plaquetes sanguínies que deriva en trombes. Fins ara, no se sabia què passava, però, un cop identificat el procediment del problema, els hematòlegs han descobert com tractar-lo.
En un primer moment, els metges utilitzaven heparina, un tipus d'anticoagulant que s'utilitza normalment però que en aquests casos era perillós. Ara s'ha descobert que aquests trombes necessiten un altre tipus de fàrmacs alternatius, com les immunoglobines, efectives per dissoldre aquesta classe de coàguls.
El risc de perill, encara més baix
Albert Altés, president de la Societat Catalana d'Hematologia i Hemoteràpia, assegura que aquest avenç suposa que, davant la remota possibilitat que el pacient desenvolupés un trombe per la vacuna contra la Covid, ara, els sanitaris ja tenen la solució immediata i això redueix encara molt més el risc de mort o problemàtica greu.
"Abans no, però ara ja sabem com actuar en aquests casos. Coneixem el procediment i, davant el mínim símptoma, sabem com reaccionar", explica a ElNacional.cat.
Imatge: El doctor Althaia Albert Altés, president de la Societat Catalana d'Hematologia i Hemoteràpia
En aquest sentit, l'hematòleg de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya insisteix en la seguretat de la vacunació amb aquests vaccins i fa una crida a la tranquil·litat. "S'ha creat un discurs mediàtic i la població ha percebut por. És evidentíssim que els riscos són molt i molt inferiors que els beneficis. No hi ha dubte i tots els sanitaris diem el mateix. Ara, amb aquests descobriments, això és multiplica", apunta.
Sobretot, Altés destaca que els beneficis són encara més grans en els majors de 60 anys, els pacients amb menys risc de patir aquests trombes i, en canvi, amb major risc d'un pronòstic greu de Covid. De moment, a falta de més investigació, el col·lectiu jove - i més concretament dones- és el que més pateix els efectes secundaris d'AstraZeneca i Janssen.
En tots els casos, segons els experts, si es posa en una balança el binomi benefici-risc, els pros de la vacuna sempre guanyen. En aquesta línia, recorden que prenem medicaments, com ara les píndoles anticonceptives, que tenen un risc de trombe major que el de les vacunes contra la Covid i, malgrat això, estan al mercat.
Encara no se sap què passarà amb aquestes dues vacunes, però des del camp de l'hematologia demanen confiança i aposten per seguir investigant paral·lelament al procés de vacunació.
Imatge principal: Un laboratori d'Oxford on s'estudien els efectes de la vacuna d'AstraZeneca / EFE