Encara que en determinats moments s'ha tensat fins al límit, el fil entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez mai no s'ha trencat. Ara que el dirigent d'ERC ostenta la presidència de la Generalitat, tots dos han posat rumb a la represa de contacte entre el Govern i la Moncloa. Ha estat a partir d'una conversa telefònica de 40 minuts, "fluida i productiva", planificada des de fa dies, que ha servit per reiniciar la relació entre Catalunya i l'Estat.
Segons fonts coneixedores del contacte, han "coincidit en la necessitat de guanyar definitivament la batalla al coronavirus i treballar per la reconstrucció econòmica, amb especial referència als fons Next Generation". Així mateix han abordat altres aspectes de la situació política actual: "Han compartit l'objectiu d'avançar cap a la superació dels reptes comuns mitjançant el diàleg".
El següent pas serà una reunió presencial entre Aragonès i Sánchez que tindrà lloc al Palau de la Moncloa aquest mes de juny. La cita serà el tret de sortida a la resurrecció de la taula de diàleg, congelada des de fa quinze mesos.
Les anades i vingudes de Sánchez
Des que va arribar a la presidència a través de la moció de censura contra Mariano Rajoy, el discurs de Pedro Sánchez en relació amb Catalunya ha anat basculant com un pèndol. Quan feia pocs mesos que era a la Moncloa, el líder socialista va decidir reunir el Consell de Ministres a Barcelona com un gest d'acostament. A les portes de la reunió s'hi va trobar una contundent concentració de rebuig. Amb tot, el viatge va servir per organitzar una doble trobada a Pedralbes. Una entre Sánchez i Torra i una altra entre els vicepresidents Calvo i Aragonès, la ministra Batet i la consellera Artadi.
Reunió del Consell de Ministres a la Llotja de Mar, a Barcelona. / EFE
De la declaració de Pedralbes a la crisi de convivència
D'aquella trobada de finals de desembre de 2018 en va sortir la famosa Declaració de Pedralbes, un document signat pels governs català i espanyol en el qual es parlava de "conflicte sobre el futur polític de Catalunya" i enterrava el concepte de "crisi interna de convivència entre catalans" que fins llavors havien utilitzat els dirigents socialistes per referir-se al procés català. El text també apostava per "un diàleg efectiu" que servís per "vehicular una proposta política" en el marc de la "seguretat jurídica". Segon pas endavant, s'obviava qualsevol menció a la Constitució.
Torra, Sánchez, Aragonès i Calvo a Pedralbes / S. Alcàzar
Pocs mesos després, tot allò va quedar en paper mullat. ERC va tombar els pressupostos generals de l'Estat a Pedro Sánchez, que va convocar eleccions i va endurir el to contra l'independentisme, recuperant el discurs de "conflicte de convivència" i plantejant, fins i tot, tornar a penalitzar l'organització de referèndums. L'aritmètica sortint dels comicis del 10-N, però, el va tornar a dur als braços de l'independentisme. ERC va investir-lo per fer realitat el govern PSOE-Podemos a canvi de la creació d'una taula de diàleg.
Una taula morta d'inanició
El document pactat per la investidura entre el PSOE i ERC recollia que qualsevol acord que sortís de la negociació entre governs seria refrendat pels catalans a les urnes. Començava l'etapa del desgel. A Catalunya, Junts s'ho mirava amb escepticisme. Malgrat les pegues inicials de Torra, el president va acabar rebent Pedro Sáchez al Palau de la Generalitat per activar la mesa de diàleg. Era 6 de febrer de 2020. El president espanyol va assistir a la cita amb una Agenda pel Retrobament. Una proposta de 44 punts que incloïen un nou model de finançament, la recuperació de la inversió pendent en infraestructures o l'impuls de polítiques socials. Ni rastre de l'autodeterminació i l'amnistia.
Torra, Sánchez i Aragonès a la taula de diàleg / ACN
Al cap de vint dies, a finals de febrer de l'any passat, es reunia per primera i última vegada la taula de negociació Estat-Generalitat. Molta pompa, molta expectació i pocs fruits més enllà d'una fotografia que va donar la volta a Espanya. El compromís va ser reunir aquell espai un cop al mes. Dies després arribava la pandèmia, un pretext perfecte per deixar morir d'inanició la taula de diàleg.
Indults, amnistia i agenda pel retrobament
La cita entre Sánchez i Aragonès coincidirà amb la previsible concessió de l'indult parcial als presos independentistes per part del govern espanyol. Des del govern de la Generalitat esperen que arribin els indults, perquè suposaran un respir per als afectats i les seves famílies. Ara bé, Aragonès ja ha advertit que l'exigència seguirà sent l'amnistia, perquè els indults són individuals i no resolen el problema de fons.
En paral·lel, Moncloa ja ha fet saber, per boca del ministre Iceta, que la seva proposta per la ressuscitada taula de diàleg serà recuperar l'Agenda pel Retrobament que va plantejar Sánchez a Torra ara fa un any i uns quants mesos.
A la imatge principal, Pere Aragonès i Pedro Sánchez a la Moncloa / EFE