L'Hospital Vall d'Hebron ha tractat més de 1.000 pacients amb Covid-19 a l'UCI des de l'inici de la pandèmia. El 3 de març del 2020, va ingressar la primera pacient crítica, una dona de 29 anys, i poc després, l'hospital va sextuplicar la capacitat per atendre malalts crítics i va passar de 56 llits estructurals a muntar 300. L'hospital va arribar a atendre 198 crítics al mateix temps.
Com a centre de referència a Catalunya, Vall d'Hebron han atès més de 50 dones embarassades que han requerit cures intensives. En aquests quinze mesos, la mortalitat dels pacients crítics s'ha reduït del 20% al 5%, ja que les persones que ingressen són més joves; coneixen millor la malaltia i se n'han estandarditzat els tractaments, i la capacitat d'assistència és major.
Les UCI de Catalunya s'han anat buidant en les darreres setmanes gràcies, sobretot, a la vacunació, amb la majoria de la població de més de 50 anys amb almenys una dosi. Una de les principals incerteses ara són les noves variants i si es poden escapar d'aquesta protecció, però el doctor Ricard Ferrer, cap de l'UCI, espera no tornar a veure-la tenallada per la Covid-19, com ha passat en els darrers mesos.
Situació consolidada
Actualment, a l'UCI de l'hospital més gran de Catalunya hi ha ingressats 14 pacients i a l'àrea de semicrítics, 2, a més dels que estan a planta. "No teníem una situació com aquesta des del juliol de l'any passat i aleshores era conseqüència d'un confinament molt estricte i era transitòria. Creiem que ara és una situació molt consolidada gràcies a l'efecte de la vacunació", afirma el cap del Servei de Medicina Intensiva, després que l'hospital hagi atès més de 1.000 pacients crítics -1.032 segons dades d'aquest dimecres-.
Referent en embarassades
Del total de pacients tractats, més de 50 han estat dones embarassades, ja que Vall d'Hebron és el centre de referència per a les gestants que acaben desenvolupant una Covid-19 greu a Catalunya. Totes elles i els seus fills han evolucionat bé, explica el doctor Ferrer. La meitat de les dones embarassades amb una pneumònia bilateral a causa del coronavirus acabaran necessitant ingrés a l'UCI, indica.
La mortalitat dels pacients a l'UCI ha baixat del 20% al 5% aproximadament. "Els darrers cent pacients són els que tenen la mortalitat més baixa. Són més joves, la malaltia està estandarditzada i també per la capacitat d'assistència, ja que quan l'afluència no és massiva el pronòstic és molt millor", afirma el cap de l'UCI.
Per sota dels 60 anys
Sobre els pacients crítics que ingressen actualment, exposa: "Pràcticament ha desaparegut el pacient de més de 60 anys que entra a l'UCI. N'hi pot haver que no s'hagin vacunat o bé persones en qui la vacunació és menys efectiva, com les immunodeprimides, però la majoria es troben per sota dels 60 anys, encara no han rebut la vacuna i tenen un quadre de pneumònia Covid greu".
Un altre factor que repercuteix en el pronòstic és la capacitat assistencial. "Quan hi ha una entrada molt ràpida de pacients i la gestió és molt complexa, això té un petit impacte sobre la mortalitat", reconeix el doctor Ferrer. Quan el virus colpejava els hospitals com un tsunami, a la primavera del 2020, Vall d'Hebron va muntar 300 llits d'UCI en espais provisionals i amb equipament aprofitat. En va fer servir quasi 200 alhora. A Catalunya es va arribar a triplicar de forma provisional la capacitat d'UCI, que abans de la pandèmia era d'uns 600 llits.
Pacients tractats amb ECMO
Vall d'Hebron ha tractat 75 pacients amb Covid-19 amb la tècnica ECMO (oxigenació amb membrana extracorpòria), que consisteix en una màquina que substitueix les funcions del pulmó i del cor de forma transitòria. És l'hospital del sud d'Europa que més pacients ha tractat amb ECMO, també d'altres hospitals i que han traslladat a Vall d'Hebron. "Hem anat a buscar el pacient, de manera que hem implantat la teràpia ECMO fora de l'hospital. Això és important en termes d'equitat", destaca el doctor.
"Ara mirem enrere i estem satisfets. És el repte més gran de la història que hem tingut en Medicina Intensiva. Quan afrontes un atemptat o un accident de múltiples víctimes, hi ha un principi i un final. En la pandèmia, el gran repte és la gestió de la continuïtat; una situació molt llarga, però també oscil·lant. Això requereix molta flexibilitat i tenir preparada contingència de llits i d'un personal sempre a punt", reflexiona el doctor Ferrer, que agraeix l'entrega de tots els professionals: "Si el compromís hagués davallat una mica, no ens n'hauríem sortit".
"He vist el pitjor de la vida"
Jordi Prat Morera, de 60 anys, va estar ingressat a Vall d'Hebron a principis d'any a causa d'una Covid-19 amb complicacions de pneumònia bilateral i trombosis. En la recta final de la recuperació física, pot parlar per primera vegada directament amb els responsables del Programa d'ECMO; el director, Jordi Riera, i la coordinadora, Elisabet Gallart. Ells dos i els altres professionals sanitaris van mantenir el fil amb què Prat s'agafava a la vida en els dies més complicats.
Prat va ingressar el 23 de gener a l'Hospital General de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. Uns dies més tard, va ser traslladat a Vall d'Hebron, on va rebre la teràpia ECMO, i quan va començar a millorar, el van tornar a l'UCI de l'Hospital General de Catalunya, d'on va rebre l'alta el 26 de febrer. De l'estada a Vall d'Hebron, no en recorda res, a part d'alguns somnis i deliris. "El que fan des de les UCI és indescriptible. Només pel que m'han explicat, els portaré sempre al cor", expressa, commogut.
Imatge principal, unitat de cures intenrsives de l'Hospital Vall d'Hebrón, que ha atès més d'un miler de pacients crítics des del març del 2020 / ACN