Els professionals sanitaris s'han jugat la seva pròpia salut a peu de llit els últims tres mesos. Això ho té clar bona part de la societat, i més ara que la crisi de la Covid-19 ha descarnat un sistema sanitari que va ser pensat a la dècada dels vuitanta amb una socialdemografia molt diferent de l'actual. Els sanitaris exigeixen ara recursos que empoderin els professionals i un reforçament de l'àmbit de l'atenció primària. Avisen que estan fatigats físicament i emocionalment i posen un ultimàtum: les seves males condicions laborals no es poden perpetuar més i calen millores a curt termini. No volen més "copets a l'esquena" ni reconeixements, sinó compromisos concrets de transformació real.
Aquest dijous, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, la Societat Catalana de Gestió Sanitària i el Col·legi Oficial d'infermeres i Infermers de Barcelona han presentat un decàleg de propostes per reformar el sistema de salut de Catalunya, formulades a partir de les lliçons apreses amb la pandèmia. Posen l'accent en tres eixos concrets: un augment de recursos econòmics, la incentivació de l'empoderament dels professionals i un canvi dels models d'organització territorial i orgànica.
La Covid-19 ha evidenciat que el discurs benestant segons el qual el sistema sanitari actual és òptim "no es pot allargar ni un minut més" i que "cal acceptar que en aquest moment és fràgil", ha explicat Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona. "Tot i que el sistema sanitari català és un dels punters del món", ha continuat el doctor, "aquesta crisi sanitària ha posat de manifest les mancances d'un sistema sanitari que ha anat perdent retribucions al llarg de deu anys sense que hagin estat compensades".
Padrós ha tingut espai per a l'autocrítica, assumint que el sistema s'ha de preparar per garantir els elements imprescindibles de protecció. "Tenim davant una oportunitat de canvi, hi ha consens al món sanitari i a la ciutadania, i cal que des dels governs apostin per la sanitat".
Pacte polític per la sanitat
Els professionals consideren que el sistema sanitari català pateix un infrafinançament crònic. Aquest fet provoca fuga de professionals i no permet comparar-lo amb països model a Europa i al món en aquest àmbit. Per això, els sanitaris exigeixen un pacte polític a Catalunya i a l'Estat per la sanitat que estableixi i identifiqui els recursos necessaris per al sector independentment del color que governi. "Caldria una injecció de 25.000 milions d'euros", ha dit el doctor Padrós. Una suma que difícilment la Generalitat de Catalunya pot assumir.
"La sanitat no hauria de ser un punt de batalla", ha apuntat Pere Vallribera, president de la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
Potenciar els CAP
Reforçar l'atenció primària, una agència de salut pública potent i la coordinació entre diversos estaments sanitaris són punts essencials per començar aquest canvi de model sanitari. El decàleg inclou que el coronavirus ha posat de manifest les insuficiències d'estructura del sistema sanitari català. Per això proposen "posar les persones al centre de la nostra actuació". Això passa perquè el sistema residencial estigui dirigit pel Departament de Salut, que hauria de dissenyar un nou model d'acompanyament a la gent gran.
Empoderar els professionals
"Cal millorar la comunicació entre les especialitats", ha insistit Paola Galbany, presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona. Tot i que el col·lectiu ha agraït els aplaudiments diaris que ha rebut, Galbany ha apuntat que "el millor reconeixement que podem donar als professionals de salut passa per donar-los unes condicions dignes". "Les infermeres ajudem les persones per ser al més autònomes possible", ha afegit, i ha subratllat la importància que es facin visibles totes les professions sanitàries" i "incloure les infermeres en l'àmbit de decisió".
Aquesta tarda, han avançat els tres col·lectius organitzadors, hi ha prevista una reunió amb la consellera de Salut, Alba Vergés, i el president de la Generalitat, Quim Torra, per presentar aquest decàleg.