Espanya va assegurar que estava preparada per afrontar l'arribada de la Covid-19 quan es va començar a parlar sobre el coronavirus a la Xina. Aleshores, però, era un virus desconegut i segurament pocs intuïen que acabaria en una pandèmia. Les coses van canviar una 'mica' quan el Centre Nacional de Microbiologia va confirmar el dia 31 de gener del 2020 el primer cas de coronavirus a Espanya. Tot i això, ningú no s'imaginava que acabaria derivant en una crisi sanitària i social a escala mundial.

Ara fa un any, el govern espanyol va remarcar i subratllar que els primers casos de coronavirus a Espanya estaven sent tractats i aïllats. Com si hagués de quedar reduït en quelcom sense importància. El primer pacient de Covid a Espanya era una de les cinc persones de nacionalitat alemanya que van ser ingressades i aïllades a l'Hospital Virgen de Guadalupe de La Gomera i que van arribar a Espanya com a turistes. 

A partir d'aquell moment, on el coronavirus ens començava a sonar cada vegada amb més força pels casos detectats a finals del 2019 a Wuhan tot i que encara no ens era prou familiar, es van activar els protocols per a l'estudi de possibles casos a partir de contactes. L'executiu de Pedro Sánchez seguia dient que la situació estava controlada i s'insistia en la preparació i esforços que s'havien posat per plantar cara al virus. Aleshores, però, ningú es pensava que un any després en seguiríem parlant ni que en seguiríem estant alerta. Si més no, no se n'era conscient. 

Dels primers casos a la pandèmia

El 31 de desembre de 2019, la Comissió Municipal de Salut de Wuhan (Hubei, Xina) va notificar un conjunt de casos de pneumònia. Posteriorment es va comunicar que eren causats per un nou virus. El 5 de gener de 2020, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar el primer informe sobre el brot epidèmic en relació amb el nou virus SARS-CoV-2.

Membres del personal sanitari realitzen tests per a la detecció de casos de coronavirus a Xangai, Xina / Efe

L'11 de març de 2020, l'OMS va elevar l'alerta; estàvem davant d'una pandèmia. El dia 13 de març ja hi havia detectats 4.013.728 casos confirmats de coronavirus a tot el món, tot i que podrien ser molts més perquè abans no es feien tants tests de detecció com es fan actualment. 

Estat d'alarma i primera onada

Només un dia després que l'OMS catalogués de pandèmica el coronavirus, el dia 14 de març, Espanya va decretar l'estat d'alarma. Un estat d'alarma i un confinament total on només van quedar obertes botigues de primera necessitat i que es va acabar, de manera total, el 21 de juny. Segons un equip del Centre Nacional d'Epidemiologia (CNE) que va estudiar com el confinament nacional va aconseguir detenir la propagació del coronavirus a Espanya, l'impacte de la pandèmia en adults de majors de 70 anys i professionals sanitaris va ser molt important: un de cada cinc casos identificats era sanitari, amb un 77% de dones entre aquest col·lectiu. Cal recordar, que al principi de la pandèmia faltaven EPI i material de protecció per als professionals sanitaris.

Amb algunes dades més a la mà, per intentar entendre millor l'impacte de la primera onada, la mateixa investigació, publicada a Eurosurveillance i que recollia l'Agència Sinc, demostra que els homes i pacients amb malalties cardiovasculars o renals cròniques van tenir més complicacions greus i mort. En aquell moment, eren pocs els que duien mascaretes i productes com aquests i el gel hidroalcohòlic o l'alcohol de 70° o 96° escassejava. Les mascaretes no van ser obligatòries fins al dia 20 de maig. 

Una UCI d'un hospital ocupada per un pacient amb coronavirus / Efe

El mateix estudi va analitzar dades dels 218.652 casos confirmats de coronavirus per PCR notificats per les diferents regions entre el 31 de gener i el 27 d'abril, a la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica. Sis dies després d'implementar-se el confinament nacional, els casos de Covid van començar a disminuir progressivament fins al 27 d'abril, quan van començar les primeres mesures de relaxament. La distribució de la incidència acumulada a catorze dies, durant els dos mesos que van passar des que es va confirmar la transmissió comunitària, va ser molt heterogènia entre les regions. Aquestes diferències poden produir-se per múltiples factors com les diferències entre les situacions epidemiològiques de cada territori en el moment del confinament i els moviments entre regions. El 45,4% dels casos notificats de coronavirus van requerir hospitalització i un 4,5% van ingressar a les UCI. Entre els casos notificats i confirmats de la primera onada, un 11,9% van morir. El 95% dels morts tenien, com a mínim, alguna altra malaltia, i com més edat tenien els infectats, més augmentava la letalitat. En els menors de 40 anys, el percentatge de mortalitat era menor del 0,5%. En el grup d'entre 70 i 79 anys va ser del 23% i en majors de 80 anys, del 62%.

El desembre passat, se'n van conèixer més detalls de la incidència de la primera onada a Espanya. Sense anar més lluny, l'Institut Nacional d'Estadística (INE), recollia que entre el mes de gener i maig del 2020, van morir a Espanya 45.684 persones pel coronavirus. 

Segona onada

Després d'un estiu amb una menor incidència del virus, degut segurament a unes temperatures més altes i també al fet que es feien més activitats a l'aire lliure, va arribar un augment de casos i una segona onada del coronavirus. Aquesta segona onada va provocar un nou estat d'alarma, amb diferències respecte al primer. Així com al principi s'anava prorrogant cada quinze dies, aquesta vegada es va anunciar amb una durada molt més llarga, concretament, fins al dia 9 de maig del 2021. A més, en aquesta segona onada són els diferents territoris els que estableixen les mesures de confinament. A més de l'estat d'alarma, també hi ha un toc de queda que va de les 10 de la nit a les 6 del matí. Castella i Lleó, n'ha decretat un que va de 8 del vespre a 6 del matí, envoltat, això sí, de polèmica. Els territoris també tenien potestat per obrir i tancar comerços i establir confinaments perimetrals. 

L'any 2020 s'ha tancat amb l'arribada de la vacuna, però no amb la finalització de la pandèmia. De fet, les dades de l'última setmana de l'any ja s'estava detectant una tercera onada als hospitals, després que la segona onada fos més mortal que fins i tot la primera en alguns territoris d'Espanya. Algunes regions, com per exemple, Andalusia, Aragó, el País Valencià, Galícia o Múrcia han tingut més ingressos hospitalaris i més morts oficials per coronavirus entre setembre i desembre que entre març i juny. 

Però l'impacte del coronavirus en aquesta segona onada s'ha notat molt als hospitals. Cal remarcar, però, que durant la segona onada es detectaven més casos de coronavirus perquè també es feien més tests que en la primera onada. La corba de la primera onada va impressionar més, però en diferents regions hi ha hagut més hospitalitzacions en els últims quatre mesos de la pandèmia que en els primers quatre mesos. 

Tercera onada, vacunes i situació actual

La tercera onada del coronavirus a Espanya feia dies que tenia ganes de manifestar-se. Després del pont de desembre i les festes de Nadal, s'hi ha entrat de ple, gairebé coincidint amb l'aniversari del primer cas del coronavirus a l'Estat. A Catalunya hi ha hagut més casos positius detectats per PCR i tests d'antígens en aquesta tercera onada que durant la segona. Però aquesta tercera onada no començava de la mateixa manera que ho va fer la segona. La segona onada va començar després de l'estiu, on la incidència del virus havia estat menor i per tant, les UCI s'havien aconseguit buidar. 

El dia 27 de desembre, després de l'aprovació de la vacuna de Pfizer i BioNTech per part de l'Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès), comença una campanya de vacunació simultània en diversos països de la Unió Europea. Una campanya, fins ara, marcada per retards de subministrament, problemes de distribució i contractes opacs. 

Ara, a finals de gener, quan falten vacunes precisament per tota aquesta problemàtica, Espanya manté una tendència a la baixa, segons les darreres dades publicades pel ministeri de Sanitat aquest divendres. Amb tot, hi ha hagut un lleu increment de casos amb relació a la jornada anterior pel que fa al nombre de nous contagiats. En concret, s'han incrementat un 8,5% en les darreres 24 hores, ja que s'ha passat dels 34.899 nous casos de dijous als 38.118 de divendres.

 

Imatge principal: un membre del personal sanitari es prepara per a la realització d'un test Covid / Efe