Una de cada tres dones a Europa ha heretat una variant genètica –el receptor de progesterona– que prové dels neandertals i que podria ser determinant a l'hora de tenir una fertilitat més gran, menys hemorràgies durant el part prematur i menys avortaments espontanis. Així ha quedat de manifest en un estudi publicat a la revista Molecular Biology and Evolution i que han dut a terme investigadors de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva d'Alemanya i l'Institut Karolinska de Suècia.

El receptor de progesterona és un exemple de com les variants genètiques favorables que es van introduir en els humans moderns en barrejar-se amb neandertals poden tenir efectes en les persones que viuen avui dia, segons subratllen els experts que han participat en la investigació. La progesterona és una hormona, que compleix una funció important en el cicle menstrual i en l'embaràs.

La investigació

Per dur a terme l'estudi, s'han analitzat dades de més de 450.000 persones, entre elles 244,000 dones, que han demostrat que gairebé una de cada tres dones a Europa ha heretat el receptor de progesterona dels neandertals. Concretament, el 29% té una còpia d'aquest receptor i el 3% té dues còpies.

El curiós és que la proporció de dones que han heretat aquest gen és aproximadament deu vegades més gran que aquelles que han heretat altres variants de gens d'aquesta espècie. Les anàlisis moleculars van revelar que aquestes dones produeixen més receptors de progesterona a les seves cèl·lules, la qual cosa pot portar-los a tenir una sensibilitat més gran a la progesterona i protecció contra avortaments espontanis i hemorràgies primerenques.

El descobriment és important. Pel que se sap fins ara, les causes d'infertilitat en una parella poden ser molt diferents. Qualsevol error als òrgans sexuals o en el procés de fecundació poden portar a l'esterilitat. Des de les anomalies vaginals, passant per les del coll uterí i l'úter, ovaris, endometriosi o inflamació de les trompes de Fal·lopi en el cas de les dones, fins als problemes en la qualitat de l'esperma o en l'ejaculació en cas dels homes. Però hi ha un nombre important de casos, al voltant del 25%, del qual no se sabia la causa i que es valorava que pogués deure's a causes genètiques.

L'herència genètica, en el cas de la reproducció humana, és especialment rellevant. La major part de les cèl·lules en els teixits dels organismes vius proliferen a través de l'anomenada divisió cel·lular somàtica (mitosi), un cicle mitjançant el qual una sola cèl·lula duplica la seva informació genètica (cromosomes) i es divideix per igual per crear dues còpies de la cèl·lula original. A les cèl·lules germinals, els òvuls i espermatozoides, es produeix a través d'un tipus especial de divisió cel·lular anomenada meiosi, que té lloc a les gònades. El procés comença sent com una mitosi normal, però després canvia per crear quatre cèl·lules germinals genèticament diferents que tenen la meitat del material genètic de la cèl·lula original.