El trastorn obsessivocompulsiu (TOC) és un trastorn mental que provoca que les persones que el pateixen tinguin pensaments, idees, sentiments i sensacions recurrents que poden qualificar-se d'obsessions i que generen comportaments repetitius que els porten a fer alguna cosa una vegada i una altra. En cas de no fer-ho, això els genera un gran sentiment d'ansietat i desassossec. Segons l'OMS, és un dels trastorns mentals més incapacitants que existeixen i afecta greument la qualitat de vida de les persones.
Una nova investigació publicada a la revista PLOS Computational Biology i que ha estat duta a terme a la Universitat Hebrea de Jerusalem a Israel ha conclòs que, en lloc de caracteritzar-se per un comportament inflexible, el TOC pot manifestar-se en una persona com a resultat d'una desconfiança en les experiències passades. És a dir, que hi podria haver una raó subjacent per al desenvolupament del TOC.
Els experts van decidir abordar aquest assumpte després de verificar que una gran quantitat de persones que pateixen TOC, solen fer referència a una experiència passada que els va afectar d'alguna manera. I encara que sembli que els pacients se senten bé després de realitzar el comportament compulsiu, el cert és que no acaben de sentir satisfacció. Per això, estranyats per la vaguetat amb què recordaven aquesta experiència passada i el possible impacte que va tenir en les seves vides, van decidir investigar més sobre l'assumpte. Els científics van utilitzar equacions matemàtiques per avaluar com les realitzaven les persones amb TOC en una prova d'opció múltiple i, després, van analitzar què els va fer prendre les decisions que van prendre.
Pel que sembla, tots ells presentaven un curiós tret en comú: no confiar en les seves experiències passades. Per exemple, una persona que verifica que la porta està tancada aparentment no confia en la precisió d'aquesta informació. Per tant, continua comprovant-ho repetitivament fins a quedar satisfet. En la majoria de les circumstàncies, aquests actes compulsius per si mateixos sovint són més importants per al pacient que el resultat que obté en dur-los a terme, ja que a través d'experiències passades saben que el resultat probablement seria el mateix si no els duguessin a terme.