Pot semblar una cosa que no té per què guardar relació, però una investigació duta a terme per la Facultat de Ciències de la Vida i la Salut de la Universitat d'Astonm ha revelat que els usuaris de les xarxes socials tenen més probabilitats de menjar fruites i verdures, o d'alimentar-se amb menjar porqueria, si creuen que els seus amics a les xarxes fan el mateix. Fins aquest punt semblen influir les xarxes socials avui dia.

L'esmentat estudi va trobar que els participants en el mateix van menjar un 20 per cent addicional de fruites i verdures cada vegada que creien que els seus contactes de les xarxes socials ingerien aquests tipus d'aliments.

Però no només va passar amb una alimentació sana, sinó que van descobrir que els usuaris de Facebook consumien una porció extra de snacks poc saludables i begudes ensucrades per cada tres porcions que creien que consumien les seves relacions online. Una troballa que suggereix que mengem al voltant d'un terç més de menjar porqueria si creiem que els nostres amics també es deixen portar per aquests aliments poc saludables però atractius.

Els investigadors de la Universitat d'Aston han declarat que les troballes proporcionen la primera evidència que suggereix que els nostres cercles socials procedents d'Internet poden estar influint implícitament en els nostres hàbits alimentaris. Un aspecte que podria tenir implicacions importants per a l'ús de tècniques destinades a les xarxes socials a fi de fomentar una alimentació saludable entre els seus membres.

La investigació

L'estudi ha estat publicat a la revista Appetite. En aquest, els investigadors van demanar a 369 estudiants universitaris que estimessin la quantitat de fruites, verdures, snacks i begudes ensucrades que els seus companys de Facebook consumien diàriament.

Aquesta informació va ser relacionada amb els hàbits alimentaris reals dels participants i va mostrar que aquells que sentien que els seus cercles socials veien bé el consum de menjar porqueria, consumien bastant més fast food. Mentre que aquells que pensaven que els seus amics menjaven una dieta saludable, ingerien més fruita i verdura. Les percepcions podien sorgir haver de veure les publicacions d'amics sobre el menjar i la beguda que consumien o, en altres ocasions, simplement com una una impressió del nivell salut que intuïen que tenien.

Segons els autors del treball, "aquest estudi suggereix que podem ser influïts pels nostres contactes de xarxes socials més del que ens n'adonem en triar certs aliments. Sembla que som inconscientment responsables de com es comporten els altres en prendre les nostres pròpies decisions alimentàries".

A més, els investigadors veuen un fet positiu que ja que els nens i els joves passen una gran quantitat de temps interactuant amb els seus contactes i amb els influencers a través de les xarxes socials, les noves troballes de l'estudi podrien ajudar a donar forma a la manera en què es realitzen intervencions que els ajuden a adoptar hàbits alimentaris saludables des d'una edat primerenca, i mantenir-los per tota la vida.