Deu mesos després de l'inici de la pandèmia ja han començat algunes campanyes de vacunació contra el coronavirus. Com a resultat, després d'una aferrissada cursa per ser el primer a desenvolupar una vacuna vàlida contra el virus, els analistes ja pronostiquen que Pfizer i BioNTech i Moderna guanyaran milions de dòlars. La pandèmia ha estat a escala mundial, fet que ha fet anar de pressa a l'hora de buscar una vacuna. Els governs i els donants han invertit milions de dòlars per crear-les i provar-les.
Els governs han posat 7.165,21 milions d'euros, segons l'empresa d'anàlisis de dades científiques Airfinity i recull la BBC. Així, de la mateixa inversió de les empreses en provenen 2866,08 milions i moltes d'elles depenen majoritàriament de finançament extern. Però, per què les grans empreses no s'han bolcat en aquesta cursa? Segons recull el mateix article de la cadena britànica, no tenien una pressa excessiva perquè enmig d'una epidèmia s'ha demostrat que no és gaire rendible. El procés de descobriment comporta temps. El que dona més diners són els medicaments que es consumeixen en dosis diàries als països rics.
La més barata vs. la més cara
Sense anar més lluny, les empreses que van començar a treballar amb vacunes per a malalties com el Zika o el Sars es van enganxar els dits. A més, el mercat de vacunes contra la grip, assegura que si, finalment el coronavirus ha arribat per quedar-se i requereix una campanya de vacunació anual, podria començar a ser rendible. I per tant, les empreses començaran a idear més productes.
Treballadors preparen capses per transportar la vacuna Pfizer als EUA / Efe
A més, algunes farmacèutiques tampoc volen que es vegi que s'estan lucrant amb la pandèmia. La Johnson & Johnson i la britànica AstraZeneca s'han compromès a vendre la vacuna per un preu que només cobreix els costos. De fet, la d'Oxford és la més barata amb un preu d'uns 3,31 euros per dosis. Per altra banda, Moderna treballa amb un preu molt més alt, d'uns 30,42 euros. El seu objectiu és tenir algun benefici per als accionistes, segons recull la cadena britànica. A més, suposadament, aquest preu també ha de cobrir les despeses de transport.
La vacuna més demandada
A curt termini, no s'espera que les farmacèutiques obtinguin grans beneficis en general de la venda de vacunes perquè els governs i les organitzacions ja s'han compromès a comprar milers de milions de dosis a preus fixes. La vacuna d'Oxford és, segons les dades que recull la BBC, la més demandada. Ja supera els 3,2 milers de milions de dosis sol·licitades, seguida per Novovax, amb 1,38 milers de milions i Pfizer i BioNTech amb 1,28 milers de milions. Tot i que la d'Oxford és la més demandada s'espera que només pugui cobrir despeses.
Ara bé, una vegada finalitzats aquests primers contractes, caldrà veure com es desenvolupa el panorama, tenint en compte la durada de la immunitat, quantes vacunes amb èxit es posen en circulació i la distribució.
El transport, el gran repte
I és que la distribució sempre ha estat un entrebanc important. Ara, hi ha una empresa que està fent algun experiment per superar-lo. Es tracta de Thermo King que va provocar una 'petita' revolució en el transport d'aliments a una temperatura controlada abans de la Segona Guerra Mundial i que està ara treballant al costat de farmacèutiques, governs i empreses per intentar trobar una solució per a les baixes temperatures que requereixen algunes de les vacunes mentre són transportades a clíniques i hospitals, segons detalla la CNN. Per intentar que això sigui possible, s'han reelaborat contenidors que normalment es fan servir per transportar tonyina fresca al Japó, que requereix unes condicions similars.
La tonyina s'ha d'emmagatzemar a uns 60 graus sota zero per mantenir-ne la qualitat i la tonalitat vermella. Pfizer s'ha de mantenir a uns 70 graus sota zero, fet que podria veure en aquests contenidors una solució davant els problemes de transport que han rodejat també aquesta vacuna. Per altra banda, Moderna fa servir la mateixa tecnologia que la de Pfizer, però no necessita ser emmagatzemada a una temperatura tan baixa, de fet, en té prou amb 20 graus sota zero, fet que en un primer moment, va representar un avantatge significatiu respecte a la de Pfizer.