Una vacuna contra el càncer de ronyó avançat ha aconseguit resultats prometedors, segons ha anunciat aquest dimecres l'Institut del Càncer Dana-Farber de Boston (Estats Units). Concretament, els nou pacients d'un assaig clínic tractats per una forma de càncer renal en fase tres o quatre han generat una resposta immune anticancerígena reeixida després de l'inici d'una vacuna personalitzada. Les vacunes es van administrar després de la cirurgia per eliminar el tumor i estan dissenyades per entrenar el sistema immunitari del cos a reconèixer i eliminar les cèl·lules tumorals restants. En el moment de recollir les dades (després d'uns 3 anys de mitjana), tots els pacients estaven lliures de càncer.
🟡 Reptes i dades a Catalunya pel Dia Mundial contra el Càncer 2025: supervivència, recerca i cures
Els resultats de l'assaig s'han publicat aquest dimecres a Nature. "Estem molt entusiasmats amb aquests resultats, que mostren una resposta molt positiva en els nou pacients amb càncer de ronyó", ha dit Toni Choueiri, autor i investigador principal de la recerca. El tractament estàndard per a pacients amb carcinoma renal de cèl·lules clares en fase III o IV és la cirurgia per eliminar el tumor, que pot anar seguida d'immunoteràpia amb pembrolizumab. El pembrolizumab indueix una resposta immune que redueix el risc que el càncer torni, però gairebé dos terços dels pacients poden recaure i tenen opcions de tractament limitades.
Un enfocament diferent
En aquest context, Choueiri ha explicat que "els pacients amb càncer de ronyó en fase III o IV tenen un alt risc de recurrència" i que "les eines que hi ha per reduir el risc no són perfectes". És per això que va iniciar l'assaig, amb nou pacients amb el carcinoma esmentat i una vacuna personalitzada contra el càncer després de la cirurgia. Què vol dir això de "vacuna personalitzada"? Doncs que les vacunes estan personalitzades per reconèixer el càncer individual del pacient, utilitzant com a guia el teixit tumoral eliminat durant la cirurgia. L'equip extreu característiques moleculars de les cèl·lules tumorals que les diferencien de les normals, també anomenades neoantígens —petits fragments de proteïnes mutants que existeixen al càncer, però no a cap altra cèl·lula del cos—, i fa servir algorismes predictius per determinar quins d'aquests neoantígens incloure a la vacuna segons la probabilitat d'induir una resposta immune. Després, es fabrica i s'administra al pacient en un seguit de dosis inicials seguides de dos reforços.
"Aquest enfocament és realment diferent dels intents de vacunació en càncer de ronyó. Escollim objectius únics per al càncer i diferents de qualsevol part normal del cos, de manera que el sistema immunitari es pot dirigir de manera efectiva cap al càncer d'una manera molt específica", ha assenyalat David A. Braun, coautor de l'assaig. I ha afegit: "Vam aprendre quins objectius específics del càncer són més susceptibles a l'atac immunitari i vam demostrar que aquest enfocament pot generar respostes immunitàries de llarga durada, dirigint el sistema immunitari a reconèixer el càncer. Creiem que aquest treball pot constituir una base per al desenvolupament de vacunes de neoantígens en càncer de ronyó".
Sense efectes secundaris
Si bé algun pacient va experimentar reaccions locals on l'havien punxat i algun altre va patir algun símptoma de la grip, no hi va haver cap efecte secundari. "Els neoantígens dirigits per aquesta vacuna ajuden a dirigir les respostes immunitàries cap a les cèl·lules canceroses, amb la finalitat de millorar l'eficàcia a l'objectiu i reduir la toxicitat immune", ha assenyalat Choueiri.
Fa vuit anys que va començar aquest assaig i aleshores no quedava clar si l'enfocament podria funcionar en càncer de ronyó. Se sabia que tenia potencial de ser efectiu en el melanoma, ja que té moltes mutacions i, per tant, molts possibles neoantígens. Però el càncer renal té menys mutacions, és a dir, menys objectius per fabricar una vacuna. Així doncs, va ser important que els investigadors aprenguessin el màxim sobre com influeix la vacuna en una resposta immune al tumor.
Estudis a gran escala
L'equip va trobar que la vacuna va induir una resposta immune en tres setmanes, que el nombre de cèl·lules T (una mena de glòbul blanc, part del sistema immunitari) induïdes per la vacuna va augmentar 166 vegades de mitjana i que aquestes cèl·lules T van romandre al cos a nivells alts durant un màxim de tres anys. En la mateixa línia, altres estudis van demostrar que les cèl·lules T induïdes per la vacuna eren actives contra les cèl·lules tumorals del propi pacient. "Vam observar una expansió ràpida, substancial i duradora de nous clons de cèl·lules T relacionades amb la vacuna", ha assenyalat Patrick Ott, coautor de la recerca, que ha agregat: "Aquests resultats donen suport a la viabilitat de crear una vacuna de neoantigen personalitzada altament immunògena en un tumor amb menor càrrega de mutació i són encoratjadors".
Ott també ha reconegut que "caldran estudis a més gran escala per entendre completament l'eficàcia clínica d'aquest enfocament". És a dir, amb més pacients, per tal de confirmar l'eficàcia de la vacuna i explorar-ne tot el potencial. Actualment, ja es fa un estudi aleatoritzat internacional multicèntric que utilitza una vacuna contra el càncer personalitzada dirigida a neoantígens que s'administrarà en combinació amb la immunoteràpia pembrolizumab.