Aquest dimarts va transcendir un estudi de la Mútua de Terrassa (HUMT) publicat recentment per la prestigiosa revista Nutrients, en el que es demostrava que la vacuna contra el rotavirus, que s’ha generalitzat a Catalunya en els darrers deu anys, ha reduït els casos de celiaquia en els infants a la meitat en aquest temps. Aquesta vacuna no formava part del calendari de vacunes sistemàtiques finançades per la sanitat pública, tot i que estava recomanada pels pediatres. Ara, el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han decidit incorporar-la al calendari de vacunació de la sanitat pública i els pares que vulguin vacunar als seus fills no hauran de pagar-la de la seva butxaca quan els sistemes de sanitat autonòmica la financin. Segons s’ha explicat des del ministeri, el programa s’anirà incorporant progressivament des d’ara fins a finals del 2025.
La vacuna actua contra l’activació de la celiaquia
El rotavirus s’ha proposat com a possible activador de la celiaquia i, el fet que la vacuna s’hagi generalitzat en la darrera dècada, ha pogut actuar com a factor protector, segons conclou l’estudi de l’HUMT sobre l’evolució epidemiològica de la celiaquia en la població pediàtrica de Catalunya. El rotavirus és un virus molt contagiós que produeix gastroenteritis aguda durant la infància (inflamació de la membrana interna de l'intestí causada per un virus, un bacteri o per paràsits). Afecta principalment lactants i infants menors de cinc anys. De fet, és la principal causa de diarrea en aquest grup de població, a qui també els provoca vòmits, febre i deshidratació, uns problemes que poden fer acabar els infants a l'UCI i que, fins i tot, pot ser mortal en països sense recursos sanitaris. La vacuna protegeix contra les gastroenteritis greus per rotavirus, però com que les infeccions no són mortals, no ha estat inclosa, fins ara, al calendari vacunal a Catalunya. Actualment, aquesta vacunació es realitza ja per a tots els nens a tres comunitats, Castella i Lleó, Galícia i Múrcia. La incorporació d'aquesta prestació havia estat demandada llargament per les entitats científiques i professionals, com és el cas del Comitè Assessor de Vacunes de l'Associació Espanyola de Pediatria.
Més cribratges neonatals
A la reunió que es va fer entre el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes aquest dijous, també es va decidir incorporar dos nous cribratges neonatals, per a cardiopaties congènites i tirosinèmia, als set que ja existeixen. Els que ja es fan són els que detecten hipotiroïdisme congènit, fenilcetonúria, fibrosi quística, deficiència d'acilcoenzim A-deshidrogenasa de cadena mitjana (MCADD), deficiència de 3-hidroxiacilcoenzim A-deshidrogenasa de cadena llarga (LCHADD), acidèmia glutàrica de tipus I (GA-I) i anèmia falciforme.
S’avança la prova del virus del papil·loma humà
Pel que fa a la població adulta, es va decidir avançar la prova de detecció del virus del papil·loma humà (VPH) en les dones dels 35 als 30 anys, que es farà periòdicament cada 5 anys. Igualment, es modificaran les condicions de cribratge del càncer de cèrvix per diferenciar entre les dones vacunades i no vacunades d'entre 25 i 29 anys.