El Regne Unit, Canadà i Bahrain han anat més de pressa que Europa aprovant la vacuna contra el coronavirus. De fet, el Regne Unit ja va començar a vacunar la setmana passada i els Estats Units i el Canadà s'espera que ho facin aquesta setmana. Tot plegat, més pressió perquè Europa aprovi l'ús de les vacunes i poder començar als diferents països les respectives campanyes de vacunació. 

Els països europeus estan esperant que l'Agència Europa del Medicament emeti una autorització de comercialització condicional, una aprovació total d'un any. Però aquest procés, tal com recull Politico Europe, no és pas senzill. Per validar les vacunes calen dues avaluacions científiques independents i un consens entre els països de la UE, a més d'un acord sobre la responsabilitat de les empreses farmacèutiques. 

Una decisió a finals de mes

S'espera que l'agència prengui una decisió el dia 29 de desembre. Els reguladors estan treballant intensament i no s'aturaran per Nadal. L'objectiu és tenir unes conclusions sobre les dades estudiades de manera minuciosa tan aviat com sigui possible. 

Alguns creuen que aquest endarreriment no està justificat. De fet, tal com recull la publicació, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va criticar la lentitud de la Unió Europea. El primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, va pressionar la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, per accelerar-ne l'aprovació, assenyalant el Regne Unit. La presidenta de la CE va insistir en el fet que la UE no podia anar més de pressa. 

Tot i això, aquestes no són les úniques pressions que rep l'agència. Europa és el continent més escèptic pel que fa a les vacunes i a molts els preocupa que es comercialitzi una vacuna en un temps rècord. Sense anar més lluny, la diputada de Vox al Parlament Europeu Margarita de la Pisa Carrión va dir la setmana passada que "no hi ha hagut temps suficient per conèixer els efectes secundaris a llarg termini". Aprovar una vacuna contra el coronavirus és la prova més exigent de l'EMA, perquè ha d'intentar aconseguir un equilibri entre la necessitat dels polítics d'una sortida ràpida de la pandèmia i la por d'una part de la població a les vacunes. 

De fet, l'EMA i la Comissió juguen una mica amb això. Segons recull la publicació, ambdues institucions creuen que el temps extra dedicat a avaluar les dades convencerà els més escèptics quan siguin aprovades. Això comporta, però, cert endarreriment respecte a altres països occidentals que ja han començat les campanyes de vacunació o que estan a punt de fer-ho. 

2.000 milions de vacunes anti-Covid

Europa va acordar divendres passat que la vacuna contra el coronavirus arribi a tots els Estats membres al mateix temps per garantir, d'aquesta manera, la igualtat de condicions. 

D'aquesta manera, Europa s'hauria assegurat ja unes 2.000 milions de dosis de vacunes anti-Covid, segons Efe. Això vol dir que, a priori, i si les autoritats sanitàries aproven els prototips i la immunització d'una persona requereix dues dosis, a la UE hi haurà dosis per vacunar el doble de la seva població, d'uns 447 milions de persones.

Ara bé, tot i remar tots en el mateix vaixell, és cada govern de cada país qui firma els contractes que la Comissió negocia amb les farmacèutiques i, per tant, cada país pot dissenyar la seva estratègia de vacunació. 

 

Imatge principal: capses amb la vacuna de Pfizer i BioNTech preparades per ser distribuïdes als EUA / Efe