Des que va començar la campanya de vacunació conjunta contra el coronavirus a tots els països europeus –el passat 27 de desembre– no han parat d'aflorar problemes de subministraments, distribució o de producció en relació amb les vacunes anti-Covid que la Unió Europea havia pactat. I això, passa factura. Els líders nacionals ja han acusat l'adquisició conjunta de ser massa burocràtica i limitant per als seus membres. A més, també hi ha força opacitat perquè no es poden veure els contractes ni pactes que van fer les diferents companyies amb la UE. Això, però, no és l'únic que critiquen. També les decisions del bloc de prioritzar el procés per sobre de la velocitat i de posar la solidaritat entre els països de la UE per davant de donar més marge de maniobra als governs individuals han estat criticades per frenar la resposta del coronavirus. 

Els països de la UE van decidir unir forces, fins i tot quan els Estats Units i el Regne Unit van anar més de pressa aprovant usos d'emergència per a les diferents vacunes i començant la campanya de vacunació més aviat. El resultat? Preus més baixos amb una rendició de comptes més elevada i injeccions per a tothom. Per contra, retards en el lliurament i tensions entre els països membres. 

Segons Politico.eu, la UE sempre ha anat enrere a l'hora d'adquirir vacunes. De fet, sempre ha anat un pas o dos enrere i va començar a moure's quan els EUA podien monopolitzar l'oferta. El seu enfocament centrat en la deliberació a l'hora d'aprovar les vacunes –per aconseguir convèncer els negacionistes i frenar el creixement del moviment antivacunes– ha fet que els EUA i el Regne Unit s'hagin situat un pas per davant a l'hora d'aconseguir les vacunes. 

Culpar a la UE sempre és fàcil. Però la situació actual ha fet augmentar la desconfiança i ha deixat paleses les ambicions dels 27. I és que aglutinar poders de mercat, autoritat moral dels diferents països i pressupostos i perspectives socials diferents, no és cosa fàcil. Això implica que mentre uns acceleren, altres han de frenar-se per avançar en una competència única. 

Contractes opacs

Com s'ha posat de manifest en diferents països, els contractes per a les vacunes són opacs. Això no vol dir altra cosa que, la majoria de països o autoritats sanitàries, no saben què hi diuen els contractes de distribució i subministrament. Sense anar més lluny, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ho posava de manifest, novament, en una roda de premsa d'aquest dimecres. Així, ha recordat el fet que AstraZeneca subministrarà menys dosis de les pactades amb la Unió Europea i ha reiterat que els contractes que no s'estan complint no els han pogut veure. "Europa i Espanya han de tenir una posició ferma i reclamar el compliment del contracte. Contractes que recordo que no coneixem el seu contingut", ha insistit. 

Aquesta solidaritat europea posa el punt de mira en la solidaritat dels països, una vegada més. El president francès, Emmanuel Macron, ha dit en diverses ocasions que estava "convençut que no ho hauríem de cedir a la il·lusió que ho hauríem fet millor sols". No és l'únic. El ministre de sanitat alemany, Jens Sphan, també va posar el focus en les conseqüències geopolítiques d'haver anat sols. A més, també s'ha preguntat que "si els socis de l'Europa de l'Est i del Sud no haguessin rebut una vacuna per part de la UE, qui hi hauria intervingut? Xina? Rússia? Ho hauríem preferit?".

No tothom pensa el mateix, però. Segons recull Politico.eu, Xipre ja hauria demanat ajuda a Israel i Hongria hauria decidit canviar la seva estratègica de vacunació. D'aquesta manera, ha emès autoritzacions nacionals per a l'ús de les vacunes d'AstraZeneca i també la russa Sputnik V. A més, també tenen un acord amb la vacuna xinesa Sinopharm a tocar.

 

Imatge principal: una dosi de la vacuna anti-Covid / Sergi Alcàzar