Les vacunes contra el càncer i les malalties del cor estaran llestes aviat. Així ho publicava aquest divendres un article del The Guardian i que també se'n fa ressò RAC1, que constata que, els experts haurien destacat que podrien salvar "milions de vides". Aquestes vacunes arribaran de la mà de la farmacèutica Moderna, que va crear una de les primeres vacunes contra el coronavirus. En aquest sentit, assegura que abans del 2030 ja hi podria haver productes d'aquest tipus de malalties i atacar diferents tumors.
La mateixa companyia ja ha subratllat que la vacuna serà "altament eficaç" i servirà per salvar vides a tot arreu. El director mèdic de Moderna, Paul Burton, creu que l'empresa podrà oferir aquests tractaments "en només cinc anys". D'aquesta manera, ha detallat que creu "que podrem oferir vacunes personalitzades contra diversos tipus de tumors a diferents persones del món".
A més a més, també ha destacat que la vacuna podria cobrir múltiples infeccions respiratòries amb una "sola injecció". Això, tal com ha puntualitzat, permetria protegir les persones vulnerables contra diverses malalties com la covid, grup i virus respiratori.
Al mateix temps, les teràpies d'ARNm podrien estar disponibles per a malalties rares per a les quals actualment no hi ha medicaments. "Crec que d'aquí a 10 anys ens aproparem a un món on realment es pugui identificar la causa genètica d'una malaltia i, amb relativa facilitat, anar a editar-la i reparar-la amb tecnologia basa en ARNm".
Com funcionen aquestes vacunes?
La molècula d'ARNm instrueix a les cèl·lules perquè produeixin proteïnes. En injectar-se de forma sintètica, les cèl·lules poden bombejar proteïnes que volem que ataqui el nostre sistema immunitari. Una vacuna contra el càncer basada en ARNm alertaria al sistema immunitari sobre un càncer que ja està creixent al cos d'un pacient perquè pugui atacar-los i destruir-lo, descriu el The Guardian.
Això implica identificar fragments de proteïnes a la superfície de les cèl·lules canceroses que no són presents a les cèl·lules sanes, i que tenen més probabilitats de desencadenar una resposta immune, i després crear fragments d'ARNm que instruiran el cos sobre com fabricar-los.
Sembla complicat, però anem a pams. Primer, els metges prenen una biòpsia del tumor d'un pacient i l'envien a un laboratori, on se seqüencia el seu material genètic per identificar mutacions que no són presents a les cèl·lules sanes. Un algoritme d'aprenentatge automàtic identifica, doncs, quines d'aquestes mutacions són responsables d'impulsar el creixement del càncer. Amb el temps, també aprèn quines parts de les proteïnes anormals que codifiquen aquestes mutacions tenen més probabilitats de desencadenar una resposta immunitària. Després, els ARNm per als antígens més prometedors es fabriquen i empaqueten en una vacuna personalitzada.
Ara bé tot aquest progrés podria tenir data de caducitat. Els científics adverteixen que la pandèmia ha suposat un impuls i que els tres anys de pandèmia haurien comportat uns esforços importants per a fer progressos d'aquesta índole. Malgrat tot, si no es manté un nivell alt d'inversió, podria quedar desaprofitat.