En el taulell de joc hi ha diverses vacunes per immunitzar les persones del coronavirus. En aquest moment, el tractament de Pfizer i BioNTech ha agafat avantatge, ja que s'ha començat a utilitzar als Estats Units, el Canadà, el Regne Unit i, des d'avui també, a la Unió Europea. Ara bé, en la cursa existeixen més competidores, com l'Sputnik, que es va començar a subministrar a Rússia el 5 de desembre; la de l'empresa AstraZeneca, que prepara juntament amb la Universitat d'Oxford; la de la companyia de Moderna i, finalment, la del laboratori francès Sanofi i GSK. De totes aquestes, quines creu l'epidemiòleg Oriol Mitjà que són les més eficients i segures?

"Per mi, les vacunes mRNA de Pfizer i Moderna són molt segures i seran la clau per combatre la Covid-19", destaca en una piulada a les seves xarxes socials. A més, també manifesta que en aquest tipus de tractament "el risc a curt termini és gairebé inexistent i el risc a llarg termini és només teòric i altament improbable".

Dona instruccions a les cèl·lules

En el cas de les vacunes tant de Pfizer com de Moderna injecten RNA, que el que fa és donar instruccions a les cèl·lules perquè puguin fabricar proteïna. Aquest RNA, però, no es queda permanentment al cos, sinó que s'elimina fàcilment, relata Mitjà. Des del punt de vista de l'especialista, són tractaments fàcils de produir, amb un cost baix i amb una reacció immune forta. 

"Tenen alta seguretat en fase 3 i cap pacient va tenir una reacció adversa greu per la vacuna", explica Mitjà en referència a la darrera etapa del procés de creació i validació del tractament, que és quan es fan proves amb persones. 

Amb tot, Mitjà apunta que aquests tractaments contra la Covid també tenen desavantatges i el principal és que són "les primeres vacunes d'aquest tipus". Així mateix, s'ha detectat que les reaccions al·lèrgiques amb aquestes vacunes són més freqüents que amb altres. "Hi ha riscos teòrics d'alteracions autoimmunes amb aquesta nova tecnologia, però són molt improbables", detalla en un fil de Twitter.

El tractament de Pfizer es va començar a emprar el 8 de desembre al Regne Unit, mentre que, actualment, també s'està aplicant als Estats Units i, des d'avui, a la Unió Europea, cosa que ha comportat que aquest diumenge s'hagi vacunat la primera pacient catalana.

Vacunes amb proteïnes

D'altra banda, en el cas de les vacunes que empren proteïnes com la de Sanofi, Mitjà ressalta que "és una tecnologia coneguda" que s'ha fet servir en altres tractaments com el de la grip o l'hepatitis B. "Utilitza fragments inofensius de proteïnes", precisa. 

Ara bé, adverteix que aquest tractament trigarà un temps a estar disponible al mercat alhora que "no ha aconseguit nivells adequats d'anticossos en adults majors de 60 anys". 

Pel que fa a les vacunes d'AstraZeneca i Sputnik, Mitjà no entra a valorar-les, però explica que el mètode que utilitzen es basa a injectar ADN a una cèl·lula hoste.

Preguntes a Aragonès

Per un altre costat, en una altra piulada, Mitjà s'ha dirigit al vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, arran que aquest matí ha visitat la residència on s'ha vacunat la primera persona de Catalunya.

"A les residències la Covid-19 entra per les visites de la comunitat i causa dels estralls", ha argumentat Mitjà que li ha preguntat a Aragonès: "Ens pots explicar quantes persones del teu equip hi heu entrat? A quants avis heu saludat? Us heu fet antígen abans de saludar? Em preocupa aquesta acció". 

En aquesta visita d'Aragonès, també l'han acompanyat la consellera de Salut, Alba Vergés, i el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon.