Un equip del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) ha demostrat que la llet materna de les pacients amb càncer de mama diagnosticades durant l'embaràs o el postpart conté ADN tumoral circulant que pot servir per detectar de forma precoç aquesta malaltia. Aquestes dones solen tenir mal pronòstic perquè el diagnòstic de la patologia es duu a terme quan l'estadi del tumor ja està avançat, ja que tècnicament és més difícil de localitzar i perquè són pacients que, per edat, no entren en programes de cribratge poblacional. Els resultats d'aquesta investigació, que ara es publiquen a Cancer Discovery són fruit de la preocupació d'una mare amb càncer de mama de transmetre la malaltia al seu nadó durant la lactància.
Cristina Saura, cap de la Unitat de Mama de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ha explicat que al llarg dels anys s’ha detectat que les pacients que es diagnostiquen durant l’embaràs o, especialment, durant el postpart, “tenen pitjor pronòstic pel seu diagnòstic en estadis més avançats de la malaltia”. Per aquest motiu, ha avisat de la importància de desenvolupar nous mètodes de detecció precoç eficaços per detectar aquests tumors.
“Els canvis fisiològics que tenen lloc a la mama durant l’embaràs i el postpart fan que els tumors siguin més difícils de detectar”, ha assegurat l’especialista que ha dit que biològicament també són més agressius. Així mateix ha recordat que aquestes dones tenen menys de 50 anys, que és l’edat en què es comença a fer cribratge poblacional amb mamografia.
Com comença el projecte?
La investigació es va iniciar a partir de la inquietud d’una pacient amb càncer de mama diagnosticada durant l’embaràs de la seva tercera filla. La dona va expressar la seva preocupació d’haver transmès el tumor mitjançant la llet materna a la seva segona filla durant la lactància. Aquesta havia estat llarga i s’havia prolongat fins poc temps abans que els metges la informessin que patia la malaltia.
La pacient va aportar una mostra de llet materna que tenia guardada al congelador i a gràcies a aquesta va començar la recerca. “Tot i que sabíem que el càncer de mama no es transmet a través de la llet materna, vam decidir analitzar la mostra a la recerca de marcadors que ens poguessin ajudar en la investigació”, ha detallat Saura que ha dit que efectivament, es va trobar ADN amb la mateixa mutació que estava present al seu tumor. “La llet materna havia estat congelada més d’un any abans del diagnòstic de càncer de la pacient”, ha recordat.
Biòpsia líquida en càncer de mama
Tot i que actualment la biòpsia líquida a la sang s’utilitza en pacients amb càncer de mama metastàtic per a la detecció o seguiment d’algunes mutacions, aquesta tècnica té poca sensibilitat a l’hora de fer diagnòstic precoç o predir possibles recaigudes, ja que es necessita una quantitat d’ADN tumoral circulant molt elevada a la sang per ser detectat. Ana Vivancos, cap del laboratori de Genòmica del Càncer del VHIO, ha explicat que partint de les biòpsies líquides en orina que s’usen per detectar càncer de bufeta o les de saliva que es fan servir per preveure el càncer de cap o coll, els investigadors van pensar que, per proximitat al tumor, la llet materna també podia ser útil en una biòpsia líquida. L’equip mèdic va recollir mostres de llet materna i sang de pacients amb càncer de mama diagnosticades durant l’embaràs o el postpart, així com de dones sanes que estaven en curs de lactància materna.
Les mostres es van analitzar amb la tècnica Next Generation Sequencing (NGS) i a través del Droplet Digital PCR. Tot plegat va revelar que la llet materna de 13 de les 15 pacients contenia ADN circulant d’origen tumoral. Per contra, només en un cas es va poder detectar aquest material a les mostres de sang recollides.
Mostres de les primeres hores de lactància
Miriam Sansó, autora principal i investigadora postdoctoral del laboratori de Genòmica del Càncer del VHIO, ha concretat que les mostres de llet materna de les dues pacients en què no es va detectar la mutació s’havien recollit en les primeres hores de lactància, és a dir, eren de calostre. “Vam deduir que probablement encara no havia passat prou temps perquè l’ADN tumoral s’hagués alliberat a la llet”, ha apuntat. Per aquest motiu, les investigadores van decidir fer les preses de mostres de llet materna almenys dues setmanes després d’iniciar la lactància.
“Hem demostrat per primera vegada que la llet materna obtinguda de pacients amb càncer de mama conté ADNct suficient per detectar-ho a través de biòpsia líquida i que aquest ADNct es pot detectar fins i tot abans que el diagnòstic de càncer de mama es pugui realitzar mitjançant una prova d’imatge convencional” ha afirmat Cristina Saura.
Els responsables de la recerca han exposat el cas d’una dona sana de 46 anys que en quedar-se embarassada del seu primer fill va accedir a participar en l’estudi. Divuit mesos després de donar a llum aquesta pacient va ser diagnosticada de càncer de mama gràcies a les ecografies que es feien al seguiment de la recerca. “Vam analitzar les mostres de sang i llet materna que havíem recollit en el seguiment als vuit i als onze mesos després del part i vam comprovar que la mutació que estava present al tumor de la pacient ja s’observava a la llet materna de la mama afectada als onze mesos després del part, sis mesos abans del diagnòstic fet per ecografia mamària”, ha detallat Cristina Ortiz, investigadora del grup de càncer de mama de VHIO i signant de l’article com a primera autora juntament amb Saura. Així, ha apuntat que ni a les mostres de sang ni a les de llet de la mama sana es van trobar indicadors de la mutació. “Podríem haver diagnosticat el tumor sis mesos abans amb l’ús d’aquesta tècnica” conclou la professional.
Panell genòmic
Amb l’objectiu de donar utilitat pràctica a aquest descobriment, l’equip ha dissenyat un panell genòmic basat en les mostres de llet materna com a mètode de diagnòstic precoç en càncer de mama. Permet detectar les mutacions més freqüents presents en dones amb càncer de mama diagnosticat abans dels 45 anys. El plafó té una sensibilitat de més del 70%, és a dir que, de les mostres de les nostres pacients analitzades amb aquesta eina, se n’haurien detectat 7 de 10 casos amb una especificitat del 100%.
“Aquest panell podria servir-nos en el futur com a mètode de diagnòstic precoç de càncer de mama al postpart”, ha assegurat Cristina Saura que ha obert la porta a fer aquesta prova a totes les dones que donin a llum: “Igual que fem la prova del taló a tots els nadons, es podria plantejar recollir una mostra de llet materna a totes les dones després del part per fer un screening de càncer de mama”.
En base als resultats que avui es publiquen, el VHIO iniciarà un estudi amb l’objectiu de recollir mostres de llet materna de 5.000 dones sanes a nivell mundial que s’hagin quedat embarassades amb 40 anys o més, o de qualsevol edat que siguin portadores de mutacions que augmenten el seu risc de patir càncer de mama (BRCA1, BRCA2, PALB2, RAD51C/D).