El càncer de mama és el més freqüent entre les dones a Europa. Es calcula que és l'origen d'aproximadament un 30% dels que es diagnostiquen en la població femenina i les xifres augmenten any rere any, degut entre altres qüestions a l'augment de l'esperança de vida i a l'avenç de les tècniques de detecció primerenca. Precisament, tots aquests descobriments, tant en el camp de la detecció com en els tractaments, han permès que la supervivència sigui cada vegada major. El principal problema continua sent l'aparició de metàstasi, que pot succeir en qualsevol mena de càncer de mama. De fet, avui en dia, és gairebé impossible predir en quins casos es produirà.
En aquestes circumstàncies, qualsevol avenç és de gran importància, com ha passat amb la troballa efectuada per un equip d'investigadors del grup de Patologia Molecular Translacional del Vall d'Hebron Institut d'Investigació (VHIR) en col·laboració amb el CIBER de Càncer (CIBERONC), gràcies al qual s'ha aconseguit descriure el paper de la proteïna integrina B3 (ITGB3) en la metàstasi del càncer de mama.
Doctora
L'estudi ha estat recollit per la prestigiosa publicació Nature Communications i en ell es mostra la importància de la integrina B3 en la captació de vesícules per part de les cèl·lules, la qual cosa afavoreix la formació de tumors secundaris en altres òrgans com el pulmó. Es tracta d'una investigació clau, ja que gràcies a la identificació de la proteïna, es pot realitzar un tractament dirigida a ella en forma de diana terapèutica per evitar la formació de metàstasi.
Les metàstasis es produeixen a causa de la comunicació entre les cèl·lules tumorals del càncer originari i les cèl·lules sanes de la part de l'organisme en el qual apareix. Aquesta comunicació cel·lular es basa en la producció de vesícules que és captada per altres cèl·lules i que conté factors que ajuden a desenvolupar les metàstasis. La comunitat científica no ha aconseguit desxifrar encara completament el mecanisme que permet que això succeeixi. L'estudi del Vall d'Hebron és un dels primers que descriu les vies que permeten que aquestes vesícules entrin a les cèl·lules per afavorir el creixement tumoral i el paper que la integrina B3 juga en aquest procés.
Per dur a terme la investigació s'han realitzat cultius cel·lulars al laboratori, en els quals s'ha pogut comprovar que la integrina B3, una proteïna que serveix de connexió entre l'exterior i l'interior de la cèl·lula, és necessària perquè les vesícules produïdes per l'entorn siguin captades per les cèl·lules tumorals. "Hem vist que, quan inhibim la integrina B3, les vesícules no es poden interioritzar i, per tant, no existeix l'estímul que afavoreix el creixement tumoral al nou òrgan per formar metàstasi", comenta el Dr. Santiago Ramón i Cajal, cap del grup de Patologia Molecular Translacional del VHIR, cap del Servei d'Anatomia Patològica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i cap de grup del CIBERONC.
Pacient nua
Després de publicar aquest nou descobriment, aquest grup d'experts està treballant en la recerca d'inhibidors de la integrina B3, amb l'objectiu de desenvolupar una estratègia per evitar que les cèl·lules formin noves colònies en altres òrgans, és a dir, per evitar les metàstasis.