L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha realitzat per primera vegada en l'Estat tres trasplantaments de pulmó a una mateixa persona. Es tracta de Mireia Sitjà, una jove de 24 anys que pateix fibrosi quística, una malaltia genètica que afecta els pulmons, a l'aparell digestiu i altres òrgans del cos i que a ella se li va manifestar en els primers mesos de vida. A conseqüència de la fibrosi quística que patia com a malaltia d'origen, la pacient va rebre un primer trasplantament bipulmonar el 2016 després de presentar com a complicació un pneumotòrax. El 2019 la noia va presentar rebuig crònic dels òrgans, moitu pel qual va requerir un segon trasplantament d'ambdós pulmons. Recentment, l'hospital li ha fet un tercer trasplantament bipulmonar, ja que de nou ha presentat rebuig dels pulmons del segon trasplantament. Segons ha detallat Alberto Jáuregui, cap de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar del centre, es tracta d'una "situació molt excepcional".
Per a Mireia Sitjà tenir uns nous pulmons ha suposat una millora substancial en la seva vida, i encara que fa només una setmana que ha sortit de l'hospital, ha notat que pot fer més coses. "Abans amb qualsevol ximpleria m'ofegava, per exemple posar-me o els mitjons o fer-me una cua", explica, "ara puc pujar escales, puc ballar, fer bicicleta...". Tenint en compte que s'està recuperant, i guanyant a poc a poc una capacitat pulmonar més gran, també relata que ha de ser molt "constant" i "disciplinada" amb la medicació, a més de prendre precaucions per no emmalaltir. Una cosa que ha fet des de sempre, ja que Sitjà ha patit fibrosi quística des de petita. En aquest sentit, assenyala que en el seu cas fa temps que viu com en una "pandèmia constant": quan encara no exisitia la covid ja havia de portar mascareta a classe. "Mai no m'avorreixo, sempre estic pendent", fa broma. Tanmateix, celebra que l'última operació hagi anat bé i subratllat que el més important és saber adaptar-se a les circumstàncies i viure "el dia a dia".
Ganes de viure
Jáuregui explica que és una intervenció molt complicada que només es duu a terme a set hospitals a Espanya, però, en veure les "ganes de viure" de la pacient, es van decidir a fer-la. Abans, l'equip va haver de sol·licitar una valoració del Comitè de Trasplantament Pulmonar de Vall d'Hebron format per professionals de cirurgia toràcica, pneumologia, anestèsia, rehabilitació, cures intensives i infermeria. En aquesta tercera intervenció, que va durar quatre hores i mitja, hi va participar un equip multidisciplinari de 17 professionals de cirurgia toràcica, cirurgia cardíaca, anestesiologia, infermeria d'anestesiologia, coordinadora d'infermeria de trasplantament, infermeria perfusionista, infermeria quirúrgica, auxiliars i zeladors.
Segons ha detallat el metge, en un segon o tercer trasplantament de pulmó a una mateixa persona augmenten les complicacions quirúrgiques en haver-hi més incidència de sagnia i adherències, complicacions immunològiques (el pacient ha pogut generar anticossos en haver estat ja trasplantat d'un primer òrgan) i infeccioses.
Existeixen alternatives
Sobre el rebuig crònic, Jáuregui ha explicat que és la principal indicació del retrasplantament de pulmó, una intervenció complicada que es duu a terme pel risc del pacient de continuar amb uns òrgans que el seu cos ha deixat d'acceptar, no per la patologia d'origen. Es planteja la possibilitat del retrasplantament quan els pulmons que es van trasplantar desenvolupen algun grau de disfunció i els pacients tornin a desenvolupar insuficiència respiratòria irreversible.
El doctor ha reivindicat que hi ha molta gent que té rebuig crònic i amb aquesta triple intervenció en una mateixa persona han demostrat que hi ha alternatives, per la qual cosa ha animat els pacients a demanar una valoració: "Volem dir a la gent que això es possible".
En aquest sentit, la pneumòloga Cristina Berastegui detalla que només indiquen el retrasplantament en un 3% del total de trasplantaments que es realitzen en el Vall d'Hebron. En el cas de l'escala mundial la xifra se situa en un 4%, ja que existeix molta cicatrització i adherències de la primera cirurgia que poden provocar un risc més elevat de sagnia. Per això parla del cas de Mireia com un fet "excepcional" que van avaluar entre un ampli ventall d'experts per garantir "la seva supervivència".