L'Acadèmia Sueca ha atorgat aquest dilluns el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina a Victor Ambros i Gary Ruvkun pel descobriment del microARN i el seu paper en la regulació gènica post-transcripcional. El descobriment dels dos científics posa llum sobre el procés de com es regula l'activitat gènica. Pel seu descobriment els dos científics estatunidencs rebran un premi en metàl·lic de gairebé un milió d'euros. El Nobel de Medicina és el primer de la ronda d'aquests prestigiosos premis, als quals seguiran els anuncis els dies successius dels de Física, Química, Literatura, de la Pau i finalment el d'Economia, dilluns que ve. L'any passat premi va ser per Katalin Karikó i Drew Weissman per la vacuna de la covid basada en ARN missatger.
El Premi Nobel d'enguany se centra en el descobriment d'un mecanisme regulador vital utilitzat a les cèl·lules per controlar l'activitat dels gens. Ambros i Ruvkun es van interessar per com es desenvolupen els diferents tipus cel·lulars i van descobrir els microARN, una nova classe de diminutes molècules d'ARN que exerceixen "un paper crucial" en la regulació dels gens. "El seu revolucionari descobriment va revelar un principi completament nou de regulació gènica que va resultar ser essencial per als organismes pluricel·lulars, inclosos els humans. Ara se sap que el genoma humà codifica més de mil microARN", es destaca des de l'Acadèmia.
El descobriment dels dos científics va revelar "una dimensió totalment nova" de la regulació gènica i els microARN estan demostrant la seva importància fonamental per al desenvolupament i el funcionament dels organismes. La informació genètica passa de l'ADN a l'ARN missatger (ARNm) un procés anomenat transcripció, i per això a la maquinària cel·lular per a la producció de proteïnes. Allí, els ARNm són transformats perquè les proteïnes es desenvolupin d'acord amb les instruccions genètiques emmagatzemades a l'ADN.
La història del Premi Nobel
El magnat suec Alfred Nobel (1833-1896) va acumular una fortuna considerable gràcies als seus invents, per sobre de tots, la dinamita, que li va reportar grans guanys, però també li va generar problemes ètics. Turmentat per les conseqüències de l'ús de la dinamita a la guerra i influït per la baronessa Bertha von Suttner (premiada després amb el premi de la Pau el 1905), Alfred Nobel va decidir llegar la seva fortuna per recompensar els benefactors de la humanitat. En el seu testament, Nobel va disposar que la seva fortuna s'invertís en valors mobiliaris i segurs, i que els interessos es dividissin en cinc parts iguals, que haurien de destinar-se a premiar personalitats en altres camps, sense atendre nacionalitat.