Esperança. Un estudi de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l'Institut Català d'Oncologia (ICO) revela que un virus modificat genèticament per reconèixer i atacar les cèl·lules temporals s'ha mostrat efectiu i segur per fer front al càncer de pàncrees avançat. Els resultats de l'assaig clínic són en fase 1 reflecteixen que l'administració d'aquest virus, que s'anomena VCN-01, "és viable i una possible eina" en el tractament del càncer de pàncrees avançat. Aquest informe el recull la revista Journal of ImmunoTherapy of Cancer. Els resultats preliminars, que es consideren "encoratjadors", indiquen que el virus és actiu, que arriba als tumors primaris i a les metàstasis i desencadena la resposta del sistema immunitari contra els tumors.
En relació amb els efectes adversos que pugui generar l'administració del patogen, l'estudi en fase 1 precisa que no els genera. Només han detectat alguns casos en què els pacients que reben el tractament desenvolupen símptomes gripals o una mica de febre, però que aquests acaben remetent. El principal responsable de la investigació, Ramón Salazar, ha avançat que aquestes dades "mostren la seguretat i el potencial de la immunoteràpia amb el virus VCN-01". Una vegada superada aquesta fase, Salazar ha detallat que "s'espera poder començar un assaig clínic de fase 2 amb aquest mateix virus en la segona meitat d'aquest any". Qualifiquen, doncs, aquesta immunoteràpia d'"innovadora amb un gran recorregut".
Tot i els avenços que s'han anat registrant en aquest terreny, el cert és que el pronòstic dels pacients que desenvolupen càncer de pàncrees segueix sent negatiu. La supervivència estimada no arriba a superar l'any. Amb el virus VCN-01 han realitzat dues modificacions genètiques perquè el que es vol és abordar les limitacions que genera l'administració intravenosa dels virus oncolítics, atès que el filtratge en el fetge o la melsa redueix la disponibilitat del virus i les possibilitats de generar efectes col·laterals no desitjats es veuen incrementades substancialment. Aquests canvis permeten, d'una banda, impulsar una proteïna de superfície que barra la retenció del virus en el fetge i el redirigeix al tumor. De l'altra, es genera un enzim que degrada la matriu extracel·lular del tumor, el que acaba permetent la propagació del patogen pel tumor i l'actuació del sistema immunitari. A l'estudi, hi han participat l'Institut Català d'Oncologia, l'Hospital Universitari de Bellvitge, l'Hospital Universitari 12 d'Octubre, el Centre Integral Oncològic Clara Campal, l'Institut d'Oncologia de Vall d'Hebron, l'Hospital Ramón y Cajal, el Centre Nacional d'Investigació del Càncer i la Universitat Pompeu Fabra.