El virus del Nil Occidental ha arribat a Barcelona, amb una dona de 76 anys ingressada a l'UCI —segons ha avançat aquest dimecres El País. Veïna del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), es tracta de la primera persona de l'àrea metropolitana de Barcelona que ha sigut diagnosticada amb aquesta febre. Es tracta d'una malaltia provocada per un virus en expansió a l'estat espanyol, que enguany ja ha provocat també els dos primers casos humans a València.
La dona va ingressar fa unes setmanes a l'UCI de l'Hospital de Bellvitge i ara roman a un centre sociosanitari "en procés de recuperació", ja que la seva salut encara és delicada. El diagnòstic no ha sigut fàcil perquè les PCR poden oferir un resultat negatiu quan la persona fa temps que està infectada, com ha sigut aquest cas. La serologia ha donat positiu en diferents ocasions, però el cas encara està declarat oficialment com a "probable" per "la dificultat de realitzar el diagnòstic definitiu". L'Institut de Salut Carles III (ISCIII) l'estudia, però el Departament de Salut encara no ha rebut els resultats de les mostres enviades —segons han informat fonts de la Conselleria a Europa Press.
Cap cas més, de moment
Davant la possibilitat que sigui positiu, Salut ja ha avisat els centres d'atenció primària i hospitals perquè estiguin alerta de detectar possibles nous casos de febre del Nil Occidental. El departament també ha fet una investigació entomològica de la zona on resideix la pacient per analitzar larves i mosquits adults, ja que el virus es transmet principalment per la picada d'aquests insectes infectats. De la mateixa manera, s'han adoptat mesures de control en embornals i zones que requereixen una vigilància especial per la gran afluència ciutadana que tenen. La zona ja ha estat tractada amb larvicida en dues ocasions, una prèvia i una posterior a la declaració del cas. També s'han repartit díptics informatius amb consells sobre com evitar la proliferació de mosquits a les llars. Per la seva banda, el Banc de Sang i Teixits de Catalunya porta a terme un cribratge universal de la patologia en totes les donacions.
De moment, no s'han detectat més casos ni en familiars ni a la zona. Però també és veritat que la Generalitat havia detectat aquest estiu la presència del virus del Nil Occidental en una au de Cornellà, a prop del Prat. Enguany ja s'han detectat nou casos a l'estat espanyol, cinc d'ells a províncies afectades durant estius anteriors (quatre a Badajoz i un a Sevilla) i la resta en nous territoris: un a Huelva, dos a València i aquest últim a Barcelona. El passat 24 d'agost va morir la dona de Huelva, amb 84 anys i patologies prèvies.
Símptomes de la febre del Nil
El primer cas a l'estat espanyol es va detectar l'any 2004, en una persona que havia passat les vacances a la província de Badajoz. En els següents quinze anys gairebé no es van detectar casos en humans, tot i que la cosa va canviar el 2020 quan hi va haver un gran brot a les províncies de Sevilla, Cadis i Badajoz: 77 casos greus i vuit morts, a més dels afectats amb seqüeles neurològiques. Va ser l'any següent quan Reus (Baix Camp) va registrar els dos primers casos de virus del Nil Occidental en persones, mentre que es van detectar dos casos més a Còrdova i Cadis.
Segons el Departament de Salut, la infecció del virus del Nil Occidental no produeix símptomes en el 80% dels casos. Al 20% restant els pot causar febre i almenys un dels següents símptomes: miàlgia (dolor muscular), artràlgia (dolor articular), cefalea (mal de cap), fatiga i fotofòbia (intolerància a la llum), així com limfadenopatia (augment de la mida dels ganglis limfàtics) i exantema maculopapular (erupció a la pell). La majoria de casos són lleus, amb només un 1% de casos greus que presenten afectació neurològica (meningitis, encefalitis, síndrome de Guillain-Barré o paràlisi flàccida). Les persones afectades tenen, majoritàriament, més de cinquanta anys. A hores d'ara, el tractament es basa en el control dels símptomes perquè no hi ha cap medicament que elimini el virus.
Transmissió del virus del Nil
La principal via de transmissió del virus és amb la picada de mosquits infectats, principalment del gènere Culex —amb el Culex pipiens (mosquit comú) es troba àmpliament distribuït a Catalunya. També pot passar amb el trasplantament d'òrgans o la transfusió sanguínia a partir de pacients infectats, però no s'ha confirmat cap cas de transmissió de persona a persona.
Així doncs, per prevenir la transmissió del virus del Nil Occidental és important prevenir les picades de mosquits amb peces de robes que cobreixin la major part del cos, l'ús de repel·lents i evitar estades innecessàries a l'exterior en horaris de màxima activitat dels mosquits (de primera hora del matí a última hora de la tarda). També és important que els bancs de sang excloguin els donants fins 28 dies després d'haver abandonat la zona on s'hagi detectat un cas humà, llevat que s'hagi descartat la infecció amb una prova individual de detecció del virus.