Hi ha les xarxes socials darrere de l'augment de patologies de caràcter psicològic que estan desenvolupant els joves a bona part del món occidental? Bona part dels estudis que s'estan realitzant fins ara, semblen respondre afirmativament a la pregunta.

L'últim en sumar-s'hi s'ha fet als Estats Units per experts de les Universitats de San Diego, La Florida, Lynn i Pomona. Segons la investigació, publicada per l'Associació Nord-Americana de Psicologia, s'ha observat un important augment en el nombre d'adults joves i adolescents que assegura haver experimentat símptomes psicològics negatius –depressió, pensaments suïcides i trastorns psicològics– des de l'any 2011 i posteriorment. El que coincideix amb el període en què les xarxes socials han irromput i s'han consolidat com un element imprescindible en les seves vides.

L'estudi es basa en una enquesta nacional molt representativa sobre l'ús i la salut de les drogues, en la qual han participat 200.000 adolescents de 12 a 17 anys des de 2005 fins a 2017, i gairebé 400.000 adults joves des de 2008 fins a 2017.

Davant de la pregunta de si havien experimentat símptomes depressius l'últim any, els investigadors van concloure que la taxa d'individus que asseguraven haver-los patit en els últims 12 mesos va augmentar en un 52% en els adolescents entre 2005 i 2017 i en un 63% en els adults de 18 a 25 anys de 2009 a 2017. Segons els experts, "les tendències culturals en els últims 10 anys poden haver tingut un efecte més important sobre els trastorns de l'estat d'ànim i els resultats relacionats amb el suïcidi entre les generacions més joves en comparació amb les generacions més grans".

El cert és que les relacions personals són un factor de protecció important davant la depressió però sempre i quan es basin en una relació directa i no a través de les xarxes socials. De fet, l'ús més important de les xarxes està relacionat amb un augment dels símptomes relacionats amb l'ansietat, l'aïllament social i els sentiments de solitud.

A Europa, una enquesta realitzada per la UE a 25 països europeus en què van participar al voltant de 25.000 joves i que va ser publicada per EukidsOnLine recollia les següents dades:

  • El 38% dels nens entre 9 i 12 anys afirmava tenir un perfil en una xarxa social. D'aquests, el 15% assegurava tenir més de 100 contactes a la xarxa.
  • El 77% d'adolescents entre 13 i 16 anys va reconèixer utilitzar alguna xarxa social.

Més dades. Segons l'informe "Digital Economy and Society in the EU 2018" elaborat per Eurostat, l'ús de les xarxes socials va ser el motiu de més pes perquè els joves d'entre 16 i 24 anys es connectessin a internet, concretament el 90% el 2017. La segona activitat que més van realitzar els usuaris de l'esmentada franja d'edat va ser la visualització de vídeos a YouTube o Netflix (83% el 2016) i escoltar música (80% el 2016).

Quant a la posició que han de prendre els pares, una bona referència pot ser la guia que va publicar l'Ajuntament de Barcelona en la qual s'establien una sèrie de pautes sobre com s'han d'implicar en l'educació digital dels fills. Entre els consells relatius a les xarxes socials, destaquen:

  • Explicar als adolescents i joves que només han d'establir una relació digital amb persones que estiguin segurs de conèixer.
  • Alertar-los que la informació personal –adreça, telèfon, etc. – i les fotografies privades no s'haurien de compartir a cap xarxa social.
  • Transmetre'ls confiança perquè expliquin problemes o situacions incòmodes que hagin viscut en les xarxes socials. Recordar-los que si algun estrany els parla de contingut sexual, han de tallar la comunicació d'immediat i avisar a un adult.
  • És aconsellable que els pares llegeixin les normes i condicions d'ús de les xarxes socials i que connectin en elles amb els seus fills i filles per mantenir-se informats del seu comportament a internet.
  • Estar alerta amb les actituds addictives dels fills i filles cap a determinades xarxes socials i webs.