El 10,1% dels adolescents han estat víctimes de conductes de control en relacions de parella, però el percentatge és gairebé el doble en les noies (13,3%) que en els nois (7,1%). És una de les conclusions principals de l’article d’investigació Violència en les relacions de parella entre adolescents de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa“. En la investigació es defineix el control com una altra mena de violència, concretament, en aquest control s'engloba limitar la relació de la parella amb les seves amistats, impedir que es reuneixi amb altres persones o revisar el seu telèfon mòbil, entre altres. Són actituds relativament normalitzades que no sempre es llegeixen com actes de violència.
Per a l'elaboració d'aquest estudi s'han analitzat les respostes d'una mostra de 4.004 joves escolaritzats, el 51,2 % dels quals són noies; el 46,2 % nois i el 0,9 % es van identificar com a d'altres. Aquesta investigació, liderada pels investigadors Noemí Pereda, Marta Codina i Diego A. Díaz-Faes, de la Universitat de Barcelona (UB), revela que les noies d'entre 14 i 17 anys declaren més victimització per violència de control que els nois. Les xifres poden sorprendre, però no són noves. "La taxa de conductes de control que s’ha obtingut en l’estudi és molt similar a la que s’ha trobat en altres estudis nacionals previs i fins i tot en altres estudis europeus: aquestes conductes afecten 1 de cada 10 joves espanyols", exposa Pereda.
La investigadora remarca que aquestes actituds de control neixen arrelades a una concepció tradicional i patriarcal de les relacions i l'amor. "Aquesta forma de violència vinculada a les conductes de control està molt relacionada amb una visió molt tradicional i patriarcal del que se suposa que és l’amor romàntic, un model de relació en el qual s’interpreta el control com a interès i respecte per la parella", apunta.
Una etapa amb més violència
"Sigui com sigui, és important tenir en compte que l’adolescència és el període vital en què les conductes antisocials són més comunes en tots dos casos, nois i noies, i es considera l’etapa més homogènia entre gèneres en aquest sentit. Així, la violència bidireccional en les parelles adolescents és proporcionalment més comuna que en les parelles adultes estables, però no s’ha de cronificar necessàriament ni arribar a etapes posteriors del desenvolupament", ha apuntat Pereda.
Per tal que no es cronifiqui i caigui més enllà d'aquesta etapa vital des de la investigació s'apunta: "Caldria que els programes de prevenció de la violència en les relacions de parella se centressin més a ensenyar al col·lectiu de joves com establir i mantenir relacions íntimes, i quins són els límits entre allò que es pot considerar un joc acceptable i un comportament violent".