Enguany ha estat un bon any per a la ciència i així ho demostren tot el seguit de troballes importants en diferents àmbits: del càncer al sistema solar, passant per vacunes, trasplantaments i intel·ligència artificial, entre moltes altres coses. A ElNacional.cat us portem una llista desordenada de 10 grans avenços científics del 2024 que marcaran el futur de la humanitat.
🌍 Aquests són alguns dels avenços en la lluita contra el canvi climàtic del 2024 que potser t'has perdut
Lenacapavir per prevenir el VIH
Com cada final d'any, la revista Science ha publicat les deu troballes científiques més importants dels últims dotze mesos. Una llista que enguany ha estat encapçalada pel Lenacapavir, un antiviral utilitzat com a tractament de rescat en pacients de virus d'immunodeficiència humana (VIH) que també funciona com a profilaxi i que prevé el contagi si és injectat cada sis mesos. La revista ha completat la llista amb el descobriment de les ones que esculpeixen els continents, la troballa dels fòssils multicel·lulars més antics, el descobriment d'un tercer material permanentment magnètic, els avenços de SpaceX, les notes sobre la simbiosi entre cianobacteris i microalgues, l'ús de biopesticides, les observacions del telescopi espacial James Webb i les teràpies amb cèl·lules CAR-T contra el càncer.
El mapa del cervell d'una mosca
És increïble el que ha aconseguit un equip internacional de científics: crear un Google Maps del cervell d'una mosca, un mapa de 139,255 neurones i 54,5 milions de connexions. "Si podem entendre realment com funciona qualsevol cervell, això ens dirà alguna cosa sobre tots els cervells", va resumir a l'octubre un dels líders de la recerca. És a dir, que es tracta d'un gran avenç en neurociència. L'any anterior ja s'havia completat el mapa cerebral d'una larva, cosa que ens apropa més i més a entendre la ment humana.
Vacunes d'ARNm contra el càncer
Enguany s'ha parlat prou de vacunes contra el càncer. Destaca que el fet que la vacuna contra el càncer de pulmó ja és una realitat i s'està provant en diversos llocs del planeta, entre els quals hi ha l'estat espanyol. Es tracta d'una vacuna terapèutica, no pas per prevenir la malaltia, però que pot salvar la vida a centenars de milers de persones gràcies al seu potencial innovador, ja que està basada en ARN missatger.
Més i més aigua a Mart
Fa temps que se sap que al nostre planeta veí hi ha aigua, però aquest 2024 se n'ha trobat molta més. Concretament, s'ha trobat gebre en uns immensos volcans de Mart on es creia impossible que hi hagués gel. Tal cosa permet comprendre millor el comportament del planeta i, per tant, facilitar les futures missions per a l'exploració humana.
Detectar el càncer amb IA
Més enllà de la prevenció, la detecció precoç del càncer és clau per aconseguir uns bons pronòstics. L'ús de la intel·ligència artificial (IA) per fer-ho no és pas nou, però enguany s'ha avançat molt en aquesta línia. Per exemple, una nova eina d'IA és capaç de diferenciar les cèl·lules canceroses de les normals. Aquesta tecnologia facilitarà tant el diagnòstic de la malaltia com el seu seguiment.
Diagnosticar l'Alzheimer amb sang
Una vegada més, insistim en la importància de la detecció precoç de les malalties. I això és el que ha aconseguit una recerca que ha comptat amb la participació de l'Hospital de Sant Pau, que ha desenvolupat una anàlisi de sang que permet diagnosticar l'Alzheimer amb una precisió de fins al 95%. La troballa obre la porta a reduir la necessitat de confirmacions addicionals, a noves investigacions i a nous tractaments, entre altres qüestions.
A quina edat deixem de ser joves?
Enguany hem aconseguit desxifrar una mica més el temps. No pas en la línia de Sant Agustí, sinó des d'una perspectiva més aviat biològica. A quina edat deixem de ser joves? Aquesta és la pregunta a la qual la Universitat de Stanford ha aconseguit donar una resposta, mitjançant l'anàlisi de centenars de proteïnes que revelen que l'envelliment no és continu: el que hi ha és una trajectòria amb tres punts d'inflexió, als 34, 60 i 78 anys.
Intercanvi d'òrgans entre humans i animals
El coneixement sobre els trasplantaments d'òrgans animals a humans continua augmentant. Per exemple, enguany hem vist el primer trasplantament d'un ronyó de porc modificat genèticament a un home viu dels EUA. Es tracta d'una fita important en la recerca de proporcionar òrgans més fàcilment als pacients que els necessiten.
Buscant vida a prop de Júpiter
Si abans parlàvem de Mart, ara toca parlar de Júpiter. És ben sabut que a les profunditats de la lluna Europa hi ha un enorme oceà que pot albergar vida i aquest 2024 ha estat l'any que la NASA hi ha enviat la missió Clipper per saber-ho. Passi el que passi, la nau enviarà pistes als científics sobre el potencial astrobiològic dels mons habitables més enllà de la Terra.
Nou tractament per a l'autisme
Investigadors catalans han descobert que hi ha una proteïna del cervell que tindria efecte directe en les afectacions de l'espectre autista (TEA), cosa que obre la porta a trobar nous fàrmacs per contrarestar els símptomes de l'autisme, mitjançant el restabliment de la funció d'aquesta proteïna alterada. Encara no hi ha un nou tractament, però la troballa de segur que ajudarà a aconseguir-ne algun en algun moment.
'Bonus track': les proteïnes del Nobel
Si bé ja hem parlat de 10 avenços científics del 2024, cal fer referència en aquesta llista als guanyadors del Nobel d'enguany, amb especial atenció sobre el Premi Nobel de Química: David Baker, Demis Hassabis i John M. Jumper han estat guardonats pel seu treball en el disseny computacional de noves proteïnes, aconseguint crear-ne de noves que poden ser utilitzades en vacunes, nanomaterials i sensors. El Premi Nobel de Medicina se l'han emportat Victor Ambros i Gary Ruvkun pel descobriment del microARN, una nova classe de molècules amb un paper crucial en la regulació genètica. El Premi Nobel de Física ha estat per John J. Hopfield i Geoffrey E. Hinton, pels seus treballs pioners en el camp del machine learning i les xarxes neuronals artificials.