Un 7% de les treballadores de diferents serveis del sistema d’execució penal català (la majoria de les presons i de centres de Justícia Juvenil) afirma que ha patit abusos o agressions sexuals físiques (insinuacions, fregaments, tocaments o exhibicionisme) per part d’un company de feina, xifra que s’enfila al 10% si són persones condemnades. Aquest resultat es recull en la primera enquesta sobre actituds i comportaments discriminatoris i de violència masclista en l’àmbit de l’execució penal, que ha presentat la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, aquest divendres, acompanyada de la directora de Serveis Penitenciaris, Paula Montero, i de la directora del Centre d’Estudis Jurídics, Encarna Bodelon. Bodelon ha indicat que els resultats són similars als obtinguts en l’Enquesta de violències masclistes a Catalunya el 2021, on el 15% de les dones va respondre haver estat víctima d’alguna agressió sexual.
“Fem públiques aquestes dades per evidenciar que el canvi cultural en la lluita contra la violència masclista és imparable”, ha declarat la consellera Ubasart, i ha assegurat que Justícia “vol garantir un espai de treball segur a tots els treballadors”.
El Departament de Justícia ha elaborat aquesta enquesta amb la col·laboració de l’Observatori Català de la Justícia en la Violència Masclista i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per radiografiar la situació dels seus professionals i difondre el Protocol de Funció Publica per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament sexual per raó del sexe, de l’orientació sexual i de la identitat sexual, que la Generalitat ha actualitzat recentment. L’enquesta es va enviar a 5.800 treballadors de l’execució penal, l’estiu de 2022, i va ser contestada per 1.518 professionals: 625 homes, 885 dones i 8 persones no binàries.
La majoria de dones no ho va denunciar
L’enquesta detalla que el 46,3% de les dones agredides per reclusos no va presentar queixa ni denúncia interna, ni externa, ni tampoc va recórrer a cap eina o protocol de l'organització. Aquesta proporció augmenta fins al doble (89%) quan les agressions s’han produït per companys de feina o superiors. Es precisa que un dels motius d’aquesta diferència és que “la queixa i la denúncia cap als condemnats està molt incorporada i és freqüent”, ja que és activada des de la direcció del centre quan davant l’elevació d’un comunicat de fets, es trasllada al jutjat de guàrdia si s’aprecien indicis de delicte.
En l’enquesta, també s’informa que un 4% de les dones assegura que, almenys un cop, altres professionals de la feina han exercit violència física contra elles, com ara empentes, bufetades o llançament d’objectes.
Un 5% amb por a represàlies
En concret, s’indica que un 52% de les enquestades precisa que ha patit discriminació laboral per part de professionals homes o companys de feina; un 54%, violència psicològica no sexual; un 46% violència psicològica sexual, i la violència física, sexual o no, és patida pel 7,6% de les enquestades. Aquestes xifres augmenten quan són exercides per homes condemnats o usuaris de l’execució penal: un 63% de dones afirma que ha patit menyspreu laboral; i un 15% violència física, sexual o no.
De les poquíssimes dones que van denunciar l’agressió afirmen que: “va tenir molt poca importància o no era prou greu”, en un 24,8%; “vaig pensar que podia resoldre-ho jo d’una altra manera”, en el 21,7%; “va ser una situació molt puntual”, el 17,7%; “vaig pensar que no m’ajudarien”, el 6,4%, i “per por, per temor de les represàlies”, en el 5,3%.
L’estudi conclou que les dones que treballen en l'àmbit de l'Execució Penal tenen una situació laboral desfavorable: menys antiguitat, major temporalitat contractual, menor presència en càrrecs de comandament, més dificultats per canviar de lloc de treball i utilitzen molt més que els homes els permisos i llicències per a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
Els homes ho minimitzen
Per la seva part, el 89% d'homes pensen que mai es produeixen episodis d'abús o agressió sexual sobre dones per part de professionals, enfront del 72% de les dones, que pensen en un 28% que “sovint”, “de vegades” o “rarament” sí que es produeixen aquests episodis. S’hi afegeix que un 52,2 % dels homes assenyala que alguna vegada va presenciar o va tenir coneixement d'una situació de violència greu contra una col·lega. Per contra, en el cas de les dones, aquest percentatge puja a un 71,7 %. Davant els resultats, els investigadors sostenen que els homes interpreten que si la violència no és física o sexual, no la consideren una violència greu, la qual cosa també és un indicador de què manca pedagogia sobre “què és violència”, conclouen.
Davant aquests primers resultats, s’han fixat tres eixos d’actuació, com ara crear la figura del referent del protocol de Funció Pública per tal d’acompanyar la víctima a denunciar. En aquest sentit, Paula Montero ha indicat que després de fer l’enquesta, els professionals n’han parlat i poques coneixien l’existència d’aquest protocol, que és genèric per a tots els treballadors públics a Catalunya, i on es fixen mesures i accions disciplinàries.
La directora de Serveis Penitenciaris també ha indicat que ja realitzen un recompte específic de les conductes sexistes que pateixen treballadores de condemnat. Han registrat 63 conductes sexistes i 67 agressions des del 2021. Pel que fa a una enquesta als reclusos i recluses sobre violència masclista, Montero ha afirmat que tenen altres mecanismes.
A la imatge principal, dos funcionaris de la presó de Brians 2, en una imatge d'arxiu Foto: D.J.