La reforma de la llei d'Estrangeria aprovada ahir pel Consell de Ministres facilitarà la concessió de permisos de residència i treball als menors estrangers no acompanyats i als immigrants extutelats en complir 18 anys per evitar que caiguin en la il·legalitat. La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha eludit respondre quan se li ha preguntat per possibles discrepàncies del ministeri de l'Interior amb aquesta reforma i ha destacat que s'ha dissenyat en col·laboració amb les comunitats autònomes i amb el tercer sector i que compta, per a més "rigor jurídic", amb el dictamen del Consell d'Estat.

Reivindicació de les autonomies


De fet, i després d'insistir que el Govern sempre treballa amb "absolut rigor", puntualitzant que les comunitats autònomes, responsables dels menors estrangers, portaven temps reivindicat canvis normatius. El principal objectiu de la reforma és simplificar els procediments administratius i reduir la documentació que han d'aportar els menors no acompanyats per evitar que arribin sense papers a la majoria d'edat, segons la ministra.

Es busca també "preservar la inversió pública" que es fa en ells mentre són menors, en formació i integració, i facilitar la seva incorporació al mercat de treball perquè puguin tenir vida independent. Fins a 15.000 immigrants es beneficiaran d'aquesta reforma: 8.000 menors estrangers no acompanyats i 7.000 d'entre 18 i 23 anys.

Sense efecte crida


Per la seva part, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, encarregat de dissenyar la reforma, ha subratllat la necessitat de modificar el règim jurídic per afavorir la seva integració i evitar que caiguin en irregularitat sobrevinguda. A més, des del ministeri asseguren que aquesta regularització no produirà cap efecte crida entre els menors, tal com asseguren des del PP i Vox.

Entre les mesures per agilitar els processos destaca la reducció del termini per acreditar la impossibilitat de retorn de 9 a 3 mesos i, quan se superi aquell termini, les oficines d'estrangeria documentaran d'ofici aquestes persones. Si es procedeix a la seva repatriació, s'extingiria l'autorització concedida.

Es redueix l'exigència


A més s'incrementa la durada dels permisos, un informe de l'entitat de protecció de menors substituirà a l'exigència actual d'una acta notarial i es consolida que les autoritzacions de residència habilitin per treballar quan el menor arribi als 16 anys, igual com els joves autòctons.

A partir d'ara, quan compleixin 18 anys documentats, s'afavorirà la continuïtat dels permisos que tenien com a|com menors i es reduirà l'exigència d'acreditar prou mitjans per subsistir.

Reforma aplaudida


Aquesta reforma ha estat aplaudida per entitats de la infantesa, UGT i institucions com el Defensor del Poble. A més, una trentena d'organitzacions, com l'Unicef, Fundació Arrels, Plataforma d'Infantesa o Red Acoge, han subscrit un comunicat en el qual han valorat la reforma que han titllat de "pas històric" en la "millora de vida" dels menors que arriben a Espanya, eliminant les "barreres insalvables per a la seva integració", que patien fins ara.

En la imatge principal, menors no acompanyats en un centre d'acolliment en Barcelona / ACN