Jutjats saturats. Les reclamacions de petita quantitat de consumidors a les companyies aèries, la majoria per cancel·lacions o retards de vols, han tornat a col·lapsar els 12 jutjats mercantils de Barcelona, fet que provoca  més retards en altres causes de transcendència social com són els concursos de creditors, que afecten els treballadors. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ)  ha aprovat distints reforços dels jutjats, que el  2019 van arribar a tenir fins a 24.755 litigis verbals de transport aeri. El darrer reforç, amb onze jutges en comissió de serveis  sense revelació de funcions (que són els mateixos titulars dels jutjats mercantils) s’acaba aquest mes de juny, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha aprovat ara de demanar un nou reforç, ja que se sosté que tancaran el 2022 amb uns 8.000 litigis nous contra les companyies aèries, mentre tenen uns 10.000 casos pendents de resoldre.

Dijous passat, en la comissió de Justícia al Parlament, el president del TSJC, Jesús María Barrientos,  afirmava que els 15 jutjats mercantils que hi ha a Catalunya “han baixat en un 20% els litigis” davant les moratòries que el govern espanyol  ha anat habilitant per fer front a la crisi econòmica per la Covid-19. Amb tot, indicava que  la litigiositat es manté de forma elevada,  i que “els mercantils superen el mòdul  d’assumptes que fixa el CGPJ en un 300%”. Va afegir que cada jutjat mercantil català rep una mitjana  de 198 concursis de creditors, mentre a l'Estat espanyol són uns 80.

Fa tres anys, la junta de jutges dels mercantils de Barcelona va aprovar un protocol per unificar criteris, que va resultar eficaç, ja que en un 60% dels casos les parts arribaven a un acord extraprocessal. Ara, però, tornen a demanar un reforç per desbloquejar aquests litigis. Es precisa que, amb la postpandemia, tenen una entrada  “continua” de litigis contra les línies aèries, que sumen uns 2.900 assumptes fins al maig passat, i que es calcula que tancaran l’any amb uns 8.000 assumptes. Per tot això, el TSJC valida que es demani al govern dels jutges la pròrroga de 10 comissions de serveis en un període de sis mesos, tasca que deu jutges del mercantil s'han ofert a mantenir.

Canvis

El govern espanyol té previst de treure els litigis contra les aerolínies dels  jutjats mercantils per traspassar-los als jutjats de primera instància, segons recull el Projecte de la Llei  d’Eficiència Processal del Servei Públics de la Justícia, que el Consell de Ministres va aprovar l’abril passat. El TSJC i altres operadors jurídics, però, aposten perquè les demandes de consumidors, que gairebé són iguals, es treguin dels jutjats i s’apliquin mesures extrajudicials perquè són casos senzills de resoldre i facilitarien que els jutges i magistrats se centressin a resoldre casos més complexos  i que requereixen una ràpida resposta.

Més perjudicats

Un altre cas flagrant que evidència que  es perjudica el ciutadà front a empreses, en aquest cas els bancs, és la resolució de les demandes pel retorn de les clàusules abusives, des que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) les va declarar abusives, i que des de l’1 de juny del 2017,  el Poder Judicial  va fixar uns jutjats especialitzats només a les capitals de província, amb l'argument d'unificar criteris. El Consell de l’Advocacia Catalana ha reivindicat que  els jutjats havien de ser repartits per tot el territori per no perjudicar el ciutadà. El desembre passat, el  CGPJ va aprovar  de prorrogar el pla d’especialització de jutjats en matèria de clàusules abusives, que s’ha tornat a evidenciar que  no resol el “col·lapse” existent. En concret, el CGPJ va prorrogar aquesta mesura en 24 jutjats de l’Estat espanyol, com ara el  jutjat de Primera Instància 50 de Barcelona, i va finalitzar l’especialització en 20 jutjats, que inclou els de Girona, Tarragona i Lleida.

 Ara, el titular del jutjat de 1a instància 50 de Barcelona ha demanat a la sala de govern del TSJC un nou reforç.  Precisa que  té 25.067 assumptes pendents de resoldre i que  el 2021 van ingressar 5.423 demandes noves en matèria general.  S’indica que amb el reforç de 8 magistrats i funcionaris permet resoldre 942 assumptes al mes, i reduir  els casos pendents a l’any en 10.362. La sala de govern del TSJC exposa que per resoldre aquests casos caldria mantenir el reforç dos anys més, però que si segueix el ritme d’entrada de les demandes  de clàusules sòl (904 casos), caldrà mantenir-ho tres anys. I per això, el TSJC aprova  un reforç amb 8 magistrats del jutjat per a dos anys més.

El president del TSJC també va alertar en el Parlament que els jutjats s’han omplert de reclamacions civils per incompliment de contractes, i on es demana que s’apliqui la clàusula Rebus sic stantibus (expressió llatina que es pot traduir en “estant així les coses”)  perquè les declaracions dels estats d’alarma per la Covid-19 van paralitzar tota activitat i els contractes no es van poder complir.