Una cursa d’obstacles. Aquesta és la realitat que viuen els jutges per fer front als lladres multireincidents, especialment a Barcelona. La mesura de crear quatre jutjats de reforç a Barcelona per celebrar judicis ràpids de delictes menys greus (castigats fins a 5 anys de presó) -pla de xoc anunciat pel ministre i el conseller de Justícia al desembre- finalment s'ha posat en marxa el 18 de març, amb vuit magistrats sense relleu de funcions (ja que no hi ha jutges lliures). L’objectiu és fer uns 6.000 judicis a l’any, malgrat que l’any passat els 25 jutjats Penals ja va registrar-ne uns 8.420, i per tant el pla de reforç ja fa curt per reduir el col·lapse. A més de la falta de jutges, els magistrats d’instrucció de Barcelona han assenyalat nous obstacles judicials i policials per ser eficaços contra aquests lladres. Un d'aquests obstacles principals és que els peritatges per saber el valor del material sostret triguen mesos i mesos a fer-se, fet que bloqueja el procediment contra el lladre.
En concret, només en els jutjats de Barcelona s’informa que hi havia prop de 2.000 informes pendents de fer-se a finals del 2024. “El retard en l'emissió d'informes pericials afecta la tramitació dels procediments de delictes contra el patrimoni en casos de multireincidència, atès que, sense conèixer el valor dels objectes sostrets, els jutjats no poden dur a terme la instrucció adequada en un temps raonable perquè no es pot establir el procediment que s’ha de seguir”, alerta la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Una inversió de 2 milions d'euros per actualitzar els peritatges
El Departament de Justícia, responsable d'encarregar i abonar el cost dels peritatges judicials, ha explicat a ElNacional.cat que ha aprovat un paquet de mesures de modernització d'aquest servei. Judith Monje, subdirectora general de Suport Judicial i Coordinació Tècnica de la Secretaria per a l’Administració de Justícia del Departament de Justícia, ha informat que per evitar el col·lapse que viuen els jutjats de Barcelona a partir d'ara s'externalitzaran les pericials que demanen jutges i fiscals, a més dels de justícia gratuïta, en l'àmbit penal, mentre que l'equip de set pèrits que hi ha a la Ciutat de la Justícia de Barcelona es dedicaran a fer les pericials dels judicis ràpids i lleus, que són les més urgents i que cal donar sortida perquè els jutges puguin valorar la multireincidència. L'externalització és com funciona la resta de partits judicials de Catalunya. Actualment, hi ha prop de 2.900 professionals inscrits en la llista oficial de Justícia per fer peritatges a petició de jutges i fiscals. Paral·lelament, els 1.791 informes pericials pendents de 2024 també s'atendran de forma externa, com es va fer puntualment el 2023.
"Hi ha hagut un increment molt important de peticions de peritatges, com els procediments, i resoldrem aquesta congestió, de forma àgil, amb un sistema aleatòria i que no causi molèsties als jutges", manifesta Monje. La responsable del Departament de Justícia també avança que s'ultima la modificació de l'ordre del servei de peritatge, i que implicarà una actualització dels preus dels peritatges, que no es modificaven des del 2009. "Hem volgut fer un procés molt transparent i ens hem reunit diverses vegades amb els Col·legis i associacions de pèrits perquè hem volgut esscoltar el professional que està a les trinxeres i que el canvi de l'ordre, en un moment de constant digitalització dels processos, funcioni", manifesta Monje.
En aquesta fase de modernització del servei de peritatges judicial, el departament, que dirigeix el conseller Ramón Espadaler, prepara l'edició d'una guia de professionals del peritatge, en format electrònic i que es pugui modificar constantment, ja que hi ha casos excepcionals i complexos, com va ser el peritatge en l'explosió de l'empresa Iqoxe. També s'ultima una nova aplicació informàtica perquè els jutges puguin encarregar els informes i puguin interactuar directament amb el pèrits per "agilitzar el procediment i donar un bon servei al ciutadà". Totes aquestes millores implicaran, segons avança Monje, "duplicar el pressupost del servei", és a dir destinar-hi uns 2 milions d'euros.
El Departament de Justícia va gastar 950.812 euros en el pagament de peritatges judicials l’any 2023, segons consta a la seva memòria. En total, es van fer 31.802 peritatges judicials, un 12% més que el 2022. La majoria són dictàmens pericials sobre valoracions de béns mobles, vehicles, joies i valoracions de danys a béns immobles.
Per què cal saber el valor del material robat?
El furt d'un objecte, si no supera els 400 euros de valor, és castigat amb pena de multa i la persona enxampada pot ser jutjada en absència, com passa en la majoria de casos, en sostraccions de peces roba de botigues. La llei orgànica del 2022 va crear un tipus agreujat de furt, que castiga amb penes de 6 mesos a 18 mesos de presó, però per aplicar-lo, el jutge ha de comprovar que el sospitós tingui tres condemnes fermes i que els objectes sostrets han de tenir un valor que superi els 400 euros, requisits que han enfonsat els jutjats en més burocràcia i sense recursos. Per això, els magistrats dels 33 jutjats d’instrucció de Barcelona han reclamat que s’agilitzin les pericials per poder fer front a aquests lladres, contra els quals per a l’opinió pública sembla que no s’actuï.
Precisament, aquest mes de març també s’ha activat un tercer jutjat de guàrdia de delictes lleus immediats, la majoria són furts, que jutgen els jutges d’instrucció. El reforç és per reduir el retard acumulat perquè ara els dos jutjats de delictes lleus immediats de Barcelona assenyalen a vuit mesos vista, quan la llei fixa que hauria de ser en quinze dies o un mes.
Les identificacions policials repetides
Les xifres policials sobre lladres reincidents sorprenen a tothom. Només a Barcelona, l’any 2023, els Mossos van detectar 526 persones, a les quals atribuïen 6.169 delictes, la majoria furts i robatoris violents a la via pública. Un cas extrem difós és la d’un home detingut 36 vegades i que acumulava 50 antecedents policials; no judicials.
En aquest sentit, la degana dels jutges de Barcelona, Cristina Ferrando, també ha alertat als Mossos d’Esquadra que s’ha descobert que algunes de les persones estrangeres detingudes, que no tenen cap document d’identificació personal, “han estat identificades amb dos NIP diferents”, fet que dificulta saber si és reincident o si té judicis pendents.
Incloure l’import als fulls penals
Els jutges de Barcelona també han posat deures al Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts per fer front als lladres multireincidents. En concret, han demanat a l’equip, que dirigeix Félix Bolaños, que “adopti les mesures que consideri procedents per tal que en els fulls històricopenals de condemnes per delictes de robatori amb força i robatori amb violència que s'inscriguin en el Registre de Penats, que depèn d'aquest ministeri, s'inclogui l'import de què s’ha sostret, tal com es fa constar en les condemnes per delictes lleus de furt”. L’objectiu, precisen, és que “els òrgans judicials puguin comptar, en consultar el registre, amb tota la informació necessària per apreciar la multireincidència”. I és que, actualment, per aclarir si s'aplica la reincidència amb aquests fulls penals és complex, i gairebé un sudoku, ja que cal buscar-ne el valor, i si la condemna està completa o suspesa, entre d’altres.
Les expulsions dels condemnats
Tot i la crítica d’un sector de la societat, especialment de l’extrema dreta, la llei preveu expulsar a les persones condemnades per delictes. La Fiscalia sempre demana substituir una condemna de fins a cinc anys de presó per l’expulsió de la persona estrangera sense permís per residir a l’Estat espanyol, tal com permet la llei. També ho sol·licita en els delictes greus, com l’homicidi, quan la persona ha complert una part de la condemna.
L’expulsió d’una persona estrangera sense documentació és un procediment administratiu que realitza el govern espanyol, a través de les subdelegacions en cada autonomia. I la resolució pot ser recorreguda davant un jutge del contenciós administratiu, procediment on la Fiscalia presenta els seus informes. En els procediments s’exigeix que es faci un judici de proporcionalitat, i que es valori si la persona està arrelada, és a dir,si té família o feina, per evitar executar l’expulsió.
Segons les darreres dades de la memòria de la Fiscalia General de l’Estat, l’any 2023, es van fer 6.725 peticions de substitució de la pena de presó superior a un any per l'expulsió judicial ciutadans estrangers condemnats, xifra que gairebé duplica la del 2022 amb 3.904 peticions d'expulsions en escrits de qualificació, en tràmit de sentència i en execució de la pena. S’hi afegeix que els fiscals especialitzats en estrangeria - ara aglutinats en la Unitat de Tràfic de Persones i Estrangeria, davant l'increment de màfies i situacions d'explotació-, en les seves memòries insisteixen que no tenen eines informàtiques adients per poder seguir els expedients, i que gairebé ho fan manualment, com passa en altres fiscalies.
Els fiscals també es fan ressò de la “reticència dels jutges a acordar l’ingrés a presó per garantir l’execució de l’expulsió”. Això no obstant, s’assenyala que ha augmentat “substancialment” la xifra de supòsits en què s’ha sol·licitat la mesura cautelar de dur-lo a un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), tal com preveu el Codi Penal. Se'n van demanar en 114 ocasions l’any 2023, menys que el 2021 va que ser en 140.
Més estrangers a les presons catalanes que a les de l’Estat
Precisament, el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca va registrar 589 persones internades el 2023, xifra que va ser la més alta dels cinc centres que té operatius l'Estat espanyol, amb un total 2.085 persones pendents d’expulsar, i que gestiona el Ministeri de l'Interior. La llei 4/2000, sobre els drets i llibertats dels estrangers que resideixen a l’Estat espanyol, ordena que la persona sense documentació no pot estar més de 60 dies tancada en un CIE, i si succeeix cal deixar-la en llibertat. Al CIE de Barcelona s’hi van estar una mitjana de 34 dies.
I novament, la majoria de persones tancades al CIE de Barcelona va ser per no tenir documentació (336 casos), enfront de les persones condemnades (58 casos). Al final, sis de cada deu persones internades a Barcelona van acabar en llibertat (322), i 218 van ser expulsades (el 39%). L’entitat Migra Studium, centrada a donar suport i acollida a les persones immigrants sense recursos, amb els seus voluntaris visita les persones tancades al CIE, i juntament amb altres entitats, reclama el seu tancament perquè la majoria de persones no ha comès cap delicte i el seu aïllament causa dolor.
Una nova xifra: un total de 3.031 persones estrangeres van ser expulsades de l'Estat espanyol l'any 2024, en procediments iniciats pels cossos de seguretat per -segons s'indica- motius de seguretat nacional. I van entrar-hi de forma irregular uns 63.970 immigrants, segons les dades fetes públiques pel Ministeri de l'Interior el gener passat.
A més, percentualment, a les presons catalanes hi ha un 52% de persones estrangeres (unes 4.493), mentre que als penals de l’Estat espanyol representen el 31% (17.693 persones) del total (prop de 57.000 persones el 2023). Per nacionalitats, a les presons espanyoles hi ha un 29,5% de reclusos originaris del Marroc; el 9,2% de Colòmbia, el 7,4% de Romania, i el 6,6% d’Algèria.
