Els símbols franquistes i altres restes de la dictadura encara estan presents en molts punts d'Espanya, i almenys 220 ajuntaments i entitats locals no han fet res per retirar-los tot i que des del 2007 una llei de memòria històrica ja els obligava a fer-ho. Així ho recullen les respostes que ha rebut el portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, a la seva petició d'enretirar els símbols i denominacions franquistes presents en prop d'un miler de municipis. D'entre totes les respostes, més de 500 han assegurat que els governs locals ja han modificat o retirat els vestigis del franquisme presents. En una norantena de municipis també s'han iniciat els tràmits per aconseguir-ho, com per exemple exigir els propietaris privats l'obligació de retirar els símbols franquistes. En canvi, n'hi ha més de dos-cents ajuntaments que no han pres cap acció per modificar els noms dels carrers dedicats a líders franquistes o esborrar els rastres de la dictadura de les façanes. Ara, però, amb la nova Llei de Memòria Democràtica que ha entrat en vigor aquest divendres, no fer res per retirar aquestes restes dels 40 anys de dictadura podrà suposar multes de fins a 10.000 euros.
La simbologia franquista a Espanya i l'immobilisme d'alguns ajuntaments
La nova llei de memòria democràtica condemna el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i declara il·legal el règim dictatorial que va imposar posteriorment el general Francisco Franco. L'article 35 de la nova llei considera elements contraris a la memòria democràtica les construccions, escuts, insígnies, plaques i altres elements en edificis públics o a la via pública en què es commemori i s'exalti "la sublevació militar i la Dictadura, els seus dirigents, participants en el sistema repressiu o de les organitzacions que van sustentar la dictadura, i les unitats civils o militars de col·laboració entre el règim franquista i les potències de l'eix durant la Segona Guerra Mundial". Basant-se en el registre de carrers de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i un estudi d'Eduardo España que recull els vestigis del franquisme a l'Estat espanyol, el grup del Senat de Compromís ha contactat en els darrers anys tots els municipis que apareixien per reclamar el compliment de la llei del 2007 que ja obligava a retirar els símbols franquistes de l'espai públic.
Del miler d'ajuntaments que han contestat a la petició fins ara, n'hi ha dos-cents que mantenen elements franquistes en els seus carrers i no han fet res per canviar-ho al·legant diferents motius. La majoria dels municipis que incompleixen amb la normativa es troben a Badajoz (Extremadura) i molts d'ells es neguen a retirar creus i làpides dedicades als "caídos" del bàndol franquista. En gran part dels casos, els vestigis franquistes es troben en propietat de l'Església i alguns argumenten que no poden actuar.
És cert que fins ara la llei de memòria històrica 52/2007 només feia responsables els ajuntaments dels símbols en els edificis públics, i dotava les institucions locals amb poques eines per actuar — se'ls permetia, per exemple, retirar les subvencions a aquells propietaris que mantinguessin símbols franquistes en les façanes dels seus edificis. A partir d'aquest divendres, però, si els objectes que exalten d'alguna manera el cop d'estat i la dictadura franquista no es retiren de manera voluntària, l'administració pública competent iniciarà d'ofici el procediment per retirar aquests elements, que s'haurà de fer efectiu en un màxim de sis mesos, i podrà imposar fins a 10 multes al mes d'entre 200 i 1.000 euros a qui no compleixi. En cas que els símbols humiliïn les víctimes del franquisme o els seus familiars, es considerarà una infracció greu no retirar-los, amb multes de fins a 10.000 euros.
A part de la simbologia franquista com escuts, hi ha noms de carrers i localitats que incompleixen també amb la llei de memòria democràtica per commemorar líders i dirigents del règim franquista. De fet, hi ha un total de set localitats a Espanya que tenen noms clarament franquistes. Són Quintanilla de Onésimo (Valladolid), Alcocero de Mola (Burgos), San Leonardo de Yagüe (Sòria), Villafranco del Guadiana (Badajoz), Alberche del Caudillo (Toledo), Llanos del Caudillo (Ciudad Real) i Villafranco del Guadalhorce (Màlaga).
Hi havia hagut més pobles amb noms relacionats amb el franquisme, com Villafranco del Delta, actual Poblenou del Delta (Amposta) canviat per la llei de memòria històrica catalana el 2003, o Guadiana del Caudillo, canviat per Guadiana (Badajoz) el 2020. Molts dels pobles i assentaments creats durant el Franquisme han perdut la part franquista del nom, com Àgueda (Salamanca) - abans Àgueda del Caudillo - o Bembézar (Córdoba) - abans Bembézar del Caudillo. En els pobles que encara mantenen el nom, però, hi ha certes reticències a complir la llei. A Villafranco del Guadiana, l'alcalde Daniel Sánchez es nega a fer-ho i assegura en declaracions a Canal Extremadura que "més del 90% dels veïns estan en contra del canvi de nom" segons un referèndum que van celebrar el 2016. "En això ens basarem per no fer-ho", explica.
Els símbols franquistes a Catalunya
La situació a Catalunya és ben diferent. El 2010, el país va ser pioner en fer un cens de la simbologia franquista a l'espai públic català. Des d'aleshores, s'ha anat ampliant i actualitzant fins a arribar a comptabilitzar 3.934 objectes que són vestigis de la dictadura franquista. D'aquests, s'han enretirat 2.056 elements i 417 han estat alterats o reinterpretats. Amb tot, encara queden 1.461 objectes franquistes visibles arreu del territori català.
Un dels monuments més visibles del Franquisme que encara es mantenen a Catalunya és el monument de la batalla de l'Ebre a Tortosa (Baix Ebre). Actualment, hi ha diversos recursos que han paralitzat la retirada del monument que estava prevista, i no s'espera que s'acabi duent a terme fins a l'estiu que ve, quan el cabal del riu torni a ser l'adequat per permetre l'inici de les obres.
Processos com aquest, però, podrien canviar i anar més ràpidament amb les noves legislacions en matèria de memòria històrica. A banda de la llei estatal de memòria democràtica, Catalunya està enllestint un avantprojecte de llei des de la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia que instarà a què, un cop aprovada la norma, amb el termini de dos anys s’haurà de retirar definitivament tota la simbologia franquista que queda al territori.
Imatge principal: Una placa franquista de l'Instituto Nacional de la Vivienda a Toledo. / Isabel Infantes / Europa Press