Les violències masclistes s'aguditzen en els entorns digitals. A internet hi ha més persones disposades a agredir dones i altres persones que formen part de grups socials minoritaris. Pot semblar una reflexió comuna i sense fonament, però és la conclusió a la qual han arribat les professores de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Leila Mohammadi i Irene Montiel en les seves recerques. 

Les dues professores han denunciat una realitat que sovint és menystinguda: la violència contra les dones en el món digital. Segons informa Efe, en l'espai d'internet les agressions es multipliquen en nombre i violència, un fet que la professora Mohammadi atribueix a l'anonimat, ja que fa sentir als agressors més impunes. 

I tenen raó, ja que les conseqüències d'aquestes agressions emparades en l'anonimat de les plataformes sovint no tenen cap mena de conseqüències. Ni per les autoritats, per manca de legislació  en muchos casos, ni per les mateixes plataformes. Però que els actes violents a internet tinguin poques conseqüències pels que els porten a terme no vol dir que no en tingui per les supervivents. 

Velles violències, nous espais

"Fins i tot les formes més militants d’antifeminisme de l’era pre-Internet ens semblen ara summament raonables i moderades en comparació amb el que havia aparegut en els anys 2010", va escriure Angela Nagle en el seu llibre Muerte a los normies, on exposa algunes de les noves formes d'antifeminisme que s'articulen per internet. En aquest llibre Nagle parla tant de l'impacte com del tipus de violències que pateixen les dones a xarxes: assetjament, hackeig, filtratge de les dades personal o de fotografies, extorsió, entre altres. 

Són violències que es produeixen en el pla digital i que tenen un gran impacte a les persones que les pateixen. Mohammadi ha advertit que en els últims anys s'ha incrementat la violència de gènere contra les dones en espais digitals i que un exemple d'això es troba en les experiències de periodistes, activistes, polítiques, defensores dels drets humans i membres de la comunitat LGTBIQ+.

Tot està permès, si generes moviment

Mohammadi  ha criticat les plataformes de continguts digitals, perquè mantenen els espais on les agressions queden impunes, en lloc d'optar per més vigilància, amb la finalitat d'"obtenir clics a partir dels discursos d'odi contra les dones".

Justament aquesta permissivitat amb aquesta mena de discursos i agressions normalitzen aquests comportaments i per extensió dificulten  quantificar el volum de ciberagressions que es produeixen, tant pel fet que estan normalitzades com a causa que les mateixes xarxes socials no disposen d'instruments perquè les víctimes d'atacs puguin denunciar-ho, denuncia la professora. 

Per revertir aquesta situació Mohammadi aposta per una solució radical: "desafiar els monopolis tecnològics" i fer-los "responsables" perquè "aquestes empreses faciliten la invasió de la privadesa, la distorsió de la informació, les males condicions laborals, els discursos d'odi i la violència de gènere" a "canvi de clics".

Les dones més joves, les més vulnerables 

La professora Irene Montiel ha posat en el focus en el fet que les més susceptibles a les violències en els espais digitals són les noies més joves. 

Segons Montiel, les noies són "en major mesura víctimes de ciberatacs de tipus sexual i presenten més risc de patir difusió no consentida d'imatges sexuals". Així mateix, ha afirmat que les noies pateixen més "ciberagressions directes" que els nois en l'àmbit de la ciberviolència de parella entre adolescents, com poden ser insults i amenaces.

 

Imatge principal: Una noia consulta el seu telèfon davant d'una acadèmia / ACN