Aquest diumenge 1 de desembre és el Dia Mundial de la Sida, una malaltia amb la qual conviuen més de 35.300 persones a Catalunya, d'acord amb les estimacions més recents del Departament de Salut de la Generalitat. Segons les estadístiques oficials, el 5,3% d'elles, a més, no sap que té la infecció. Amb tot, tal com apunten les dades del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les ITS de l'Agència de Salut Pública catalana, la situació pel que fa a les noves infeccions per VIH es manté estable i no hi ha hagut un augment considerable: al llarg del 2023 es van identificar 481 nous diagnòstics a Catalunya, una taxa de 6 casos per cada 100.000 habitants. Al conjunt de l'Estat, s'han identificat 3.196 nous casos de VIH i s'estima que el tenen unes 150.000 persones. En tot el món, Nacions Unides estima que hi ha 39,9 milions d'afectats: el 2022 va haver-hi 1,3 milions de nous diagnòstics.
La taxa de noves infeccions d'aquest any a Catalunya anterior manté la disminució gradual de la qual ja es venia durant la darrera dècada: el 2010 la taxa va ser de 12,1 casos per cada 100.000 habitants i el 2021 de 5,6 casos. Des de llavors, el 2022 —5,9 casos— i el 2023 la tendència es manté estable en aquest punt, amb tal sols un lleuger augment d'unes desenes de persones. Tal com expliquen fonts del Departament de Salut, aquesta tendència a la baixa és atribuïble al tractament universal de la malaltia des del 2015 —tota persona diagnosticada rep tractament independentment de la seva condició clínica— i a l'ús habitual de la profilaxi preexposició al VIH (PrEP).
Amb les darreres dades de diagnòstics a Catalunya corresponents al 2023, s'ha constatat que la mitjana d’edat de les persones diagnosticades ha estat de 38 anys. Dels 481 nous casos, el 86,9% corresponen a homes, que presenten una taxa de 10,7 casos per cada 100.000 habitants, més àmplia que els 1,6 casos per cada 100.000 habitants de les dones. La principal via de transmissió ha estat la sexual: el 53,4% dels nous diagnòstics ha estat en homes que tenen sexe amb altres homes, mentre que un 34,4% va ser en homes i dones heterosexuals.
La PrEP en la pública, un canvi de paradigma
Una de les estratègies més eficients en la prevenció del VIH és la citada profilaxi preexposició al VIH (PrEP), un tractament preventiu amb una pastilla que costa 24 euros i que es dispensa en 21 centres sanitaris habilitats a Catalunya. Després d'una primera visita mèdica per assegurar que la persona el pot prendre, al llarg de l'any es fan quatre visites més de control de la funció renal i de detecció d'altres malalties de transmissió sexual (ITS), així com del mateix VIH. Ja s'han beneficiat més de 10.500 persones amb elevat risc d'infecció des que es va posar a disposició als serveis públics a finals del 2019. Un nombre alt si es té en consideració que només els tractats a Catalunya representen el 37% dels beneficiaris del PrEP a tot l'Estat. "Aquest tractament suposa una estratègia de salut pública molt efectiva", celebren des de Salut.
Amb tot, s'ha alertat darrerament d'una interminable cua de més de 3.000 persones per rebre el tractament, que a principis d'any es va arribar a convertir en una llista d'espera d'entre 12 i 14 mesos per ser atès. El director del centre BCN Checkpoint —el que més PrEP dispensa a Catalunya—, Ferran Pujol, va alertar en declaracions a l'ACN que tot plegat era "bastant gros". El responsable del centre, dedicat a la detecció del VIH i altres infeccions de transmissió sexual adreçat a homes gais, altres homes que tenen sexe amb homes i dones transsexuals, assegurà que la situació es produeix per una manca de recursos assistencials de fer front a la demanda creixent d'aquest tractament. El Departament, en ser conscients del coll d'ampolla que es produeix, va admetre que era "excessiva" i es va comprometre a reduir l'espera a menys de sis mesos aquest 2024.
L'objectiu 95-95-95
A banda d'aquest tractament, el pla de l'administració catalana enfront del VIH, vigent des del 2021, implica també el repartiment gratuït de preservatius —uns 2 milions distribuïts— i de xeringues —749.425 distribuïdes—, així com proves de detecció —14.510 fetes— i un pressuposto d'1,7 milions d'euros per una seixantena projectes i entitats que treballen en la prevenció. La situació de la infecció per VIH a Catalunya està controlada, sota els paràmetres de Nacions Unides. Gràcies als tractaments moderns, s'ha aconseguit millorar la supervivència i la Sida és aquí una patologia crònica amb la qual la persona infectada pot mantenir una bona qualitat de vida. El programa de l'ONU pel VIH estableix els objectius 90-90-90: el 90% de les persones infectades ho saben, el 90% d'aquestes estan en tractament i el 90% de les anteriors tenen una càrrega viral indetectable. Actualment, Catalunya compleix aquests paràmetres i se situa en un 95-90-98. L'objectiu ara és el 95-95-95 que marca l'ONU pel 2025.
El camí cap a la cura
A Catalunya s'avança pel bon camí. Un esperançador estudi presentat precisament aquest divendres assenyala que el reservori viral de VIH és fins a quatre cops menor en els pacients catalans que van iniciar el tractament contra la malaltia a partir del 2007. L'estudi, liderat per l'institut d'investigació IrsiCaixa, assenyala que les actuals teràpies retrovirals contra la Sida, fàrmacs que impedeixen la integració del VIH a les cèl·lules, i el tractament immediat després del diagnòstic aconsegueixen reduir molt aquest reservori viral, que és el principal obstacle que impedeix trobar una cura definitiva. "L'evolució i els avenços en el tractament del VIH ens han permès domar el reservori viral", explica Javier Martínez-Picado, investigador principal. "En els primers anys, quan la informació sobre el VIH era limitada i els tractaments tenien efectes secundaris més greus, es començava a tractar quan el sistema immunitari ja estava molt debilitat. Amb el temps, es va adoptar la pràctica d'iniciar el tractament de forma immediata després del diagnòstic, i hem comprovat que aquesta decisió ha permès reduir la mida del reservori i preservar millor la salut del sistema immunitari", explica, per la seva part, Maria Salgado, investigadora.
Els gràfics de l'estudi revelen un canvi notable a partir del 2007. "Des de llavors, les persones que inicien el tractament no només mostren un reservori viral inferior, sinó que també presenten un sistema immunitari en millor estat", indica Salgado. Concretament, l'estudi mostra que els nivells de cèl·lules immunitàries es mantenen significativament més alts en aquelles persones que van iniciar el tractament a partir d'aquest any. A més, el temps necessari per aconseguir que el virus sigui indetectable a la sang, i per tant intransmissible, s'ha reduït. "Aquests descobriments demostren que els nous tractaments no només són efectius per reduir la càrrega viral, sinó que també obren el camí cap a una cura, ja que disminueixen el principal obstacle per erradicar definitivament el virus", afegeix Martínez-Picado.
9 de cada 10 no denuncien els casos de serofòbia
Un altre aspecte al qual s'enfronten les persones infectades amb VIH és l'estigma i la possible discriminació associada, inclosa la vulneració de drets. El 48%, és a dir, gairebé la meitat de les persones amb VIH ha patit discriminació per serofòbia, tal com indica el darrer informe elaborat el Comitè 1r de desembre, la Plataforma d’ONG Sida de Catalunya, que conformen 19 entitats. El text, publicat al maig, va ser elaborat a partir d'una enquesta a 174 adults amb VIH —la meitat, més grans de 46 anys— residents a Catalunya. El 88,5% d'elles no ha denunciat, tal com van admetre. I els que ho van fer: la meitat no s'han sentit acompanyats i el 55% no van quedar satisfets amb l'assistència rebuda.
El VIH té també a voltes un component socioeconòmic associat, sobre el qual aquest darrer informe també va aportar llum: una part important de les persones que s'infecten travessen condicions de vulnerabilitat i desigualtats estructurals. Prova d'això és que el 45% dels enquestats amb VIH admetien ingressar menys de 1.000 euros al mes i el 18% no tenia ingressos, un percentatge que s'eleva al 34% en el cas concret de les dones. 6 de cada 10 persones amb VIH enquestades cobren menys de 1.500 euros, 9 de cada 10 en el cas de les dones. Els responsables de l'estudi van alertar de la "tristesa", la "ràbia" i la "impotència" que van expressar molts enquestats en explicar els casos de serofòbia que havien patit i algunes de les situacions personals per les quals passaven o havien passat.