A Catalunya hi ha una percepció àmplia sobre la "fragilitat" en què es troba la llengua catalana en la vida social. Així ho constata la darrera enquesta sociopolítica del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que assenyala que el 53% dels catalans consideren que la situació actual del català ha empitjorat i el 40% creuen que es troba amenaçat i podria desaparèixer, davant d'un 33% que creuen que té el futur assegurat. La percepció d'empitjorament de la salut de la llengua arriba fins a un 79% en el cas dels catalanoparlants habituals, mentre que només ho perceben el 36% dels castellanoparlants habituals. Quant a la percepció de futur, el nou director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, ha assenyalat en la presentació de les dades aquest dijous en roda de premsa que hi ha un important "pessimisme", atès que el 46% dels ciutadans creuen que la salut del català anirà a pitjor, davant d'un 30% que pensen que es mantindrà i un 13% que creuen que millorarà. Un 26% dels catalans, a més, pensen que els mitjans i les oportunitats existents per aprendre català són "insuficients".
Pel que fa a la freqüència amb què es fa servir, l'ús social del català retrocedeix: els catalans empren la llengua catalana habitualment, en una setmana normal, amb el 42% de les persones amb les quals interactuen (de mitjana), mentre que en castellà ho fan amb el 51% de les persones dels seus entorns respectius. Si es comparen les dades entre el català i el castellà, el 83% dels castellanoparlants afirmen que poden usar la seva llengua en tots els àmbits de la seva vida, mentre que aquest percentatge cau fins al 53% en el cas dels catalanoparlants. Sobre això, el 36% dels catalanoparlants habituals assenyalen que la major part de les vegades no els atenen en la seva llengua en els comerços, si bé en el 63% dels casos sí que els atenen en català sempre o habitualment.
Canviar de llengua, una pràctica habitual
A més, el 52% dels catalanoparlants es veuen obligats a canviar de llengua cap al castellà "per evitar problemes" —en els termes plantejats pel CEO a l'enquesta—, mentre que això només passa en el 22% dels castellanoparlants. De fet, en les interaccions diàries entre catalanoparlants i castellanoparlants, els primers prefereixen majoritàriament parlar en castellà —el 62%, mentre que només un 38% prefereixen mantenir el català—. Quan es dona una interacció, el 29% dels catalanoparlants usen el castellà amb castellanoparlants; mentre que el 45% canvien la seva llengua a vegades sí i a vegades no, i només el 6% mantenen el català sempre. De fet, assenyala el director del CEO, el 70% dels catalans creuen que és de bona educació canviar de llengua quan l'interlocutor parla l'altra.
L'ús social del català es redueix entre els joves
Pel que fa a les franges d'edat, l'ús de la llengua catalana no arriba al 50% de freqüència setmanal en el seu entorn en cap dels grups de població. Els que més s'hi apropen són els més grans de 64 anys —el 49% dels homes i el 46% de les dones—, mentre que el castellà s'imposa clarament en el jovent. Entre els menors de 24 anys, el català només l'empren habitualment un 37% dels nois i un 39% de les noies, davant d'un 57% de castellà entre els nois i un 53% entre les noies. Amb tot, són els més joves, i especialment les noies, els que més percepció tenen de l'amenaça de desaparició de la llengua: el 53% dels nois i el 63% de les noies menors de 24 anys així ho pensen, mentre que aquesta alarma es redueix a mesura que avança la franja d'edat, i només el 33% i el 35% dels homes i dones més grans de 64 anys veuen el perill de desaparició.
"No hi ha un conflicte lingüístic" en el dia a dia
Tanmateix, el director del CEO afirma que no hi ha actualment a Catalunya un "conflicte lingüístic" ni "una guerra entre llengües". En aquest sentit, l'enquesta mostra visions molts semblants sobre la percepció de la llengua catalana entre castellanoparlants i catalanoparlants, inclús sobre la fragilitat del català i la necessitat de prendre mesures per garantir la seva supervivència. "Les dues llengües tenen el mateix estatus de legitimitat, els catalanoparlants no veuen el castellà com a problemàtic o il·legítim i a l'inrevés. A més, sobre el català, coincideixen en el fet que necessita protecció. Totes dues es consideren llengües que s'han de parlar. Hi ha una visió positiva i integradora", ha dit Rodríguez Teruel. Així mateix, el director del CEO ha assenyalat també que hi ha consens ampli en positiu envers l'afirmació que tothom que visqui a Catalunya ha d'entendre el català —el 83%—, si bé aquesta xifra cau al 68% pel que fa al pensament sobre l'obligació de parlar-lo també. D'altra banda, la majoria dels catalans pensen que tothom que visqui a Catalunya ha d'entendre el castellà —87%— i parlar-lo —79%—. La mostra de població per fer l'enquesta ha estat d'unes 5.713 persones.