Cinquanta persones haurien mort en naufragar un caiuc que havia partit el 2 de gener cap a Canàries des de Mauritània, segons ha alertat l'ONG espanyola Caminando Fronteras. La portaveu de l'entitat, Helena Maleno, ha explicat a EFE acaben de tenir notícia de la tragèdia, perquè les autoritats marroquines van aconseguir rescatar ahir 15 de gener a 36 supervivents d'aquest caiuc. La majoria dels morts, un total de 44, eren emigrants d'origen pakistanès.
Les primeres informacions que maneja aquesta ONG indiquen que l'embarcació havia partit de Mauritània amb 86 ocupants —66 d'ells, pakistanesos—, encara que no descarta que poguessin ser més, i que havia passat ja tretze dies al mar. A bord anaven un mínim de tres dones, entre elles una adolescent que ha sobreviscut. El servei espanyol de Salvament Marítim no té informació sobre aquest naufragi, ja que no ha intervingut en el rescat dels supervivents, que ha estat a càrrec de les autoritats del Marroc.
Després de conèixer la notícia, el president de les Canàries, Fernando Clavijo, ha instat de nou Madrid i Brussel·les a actuar per aturar les morts de migrants al mar. "No es pot ser només testimonis. L'Estat i Europa han d'actuar. L'Atlàntic no pot continuar sent el cementiri de l'Àfrica. No poden seguir d'esquena a aquest drama humanitari. El meu condol per la mort de les cinquanta darreres víctimes", ha asseverat el mandatari de Coalició Canària en un missatge en el seu compte de la xarxa social X.
No se puede ser solo testigos. El Estado y Europa tienen que actuar. El Atlántico no puede seguir siendo el cementerio de África. No pueden seguir de espaldas a este drama humanitario. Mi pesar por el fallecimiento de las cincuenta últimas víctimas https://t.co/1nkdyJp049
— Fernando Clavijo (@FClavijoBatlle) January 16, 2025
Gairebé 47.000 arribades a les Canàries el 2024: crisi humana i política
Des de fa mesos, les autoritats policials espanyoles han constatat que cada vegada són més els emigrants del Pakistan, l'Afganistan, Síria i Bangladesh que es juguen la vida en la Ruta Canària, gairebé sempre en caiucs que salpen des de Mauritània. El succés està sota investigació, perquè les persones d'aquestes nacionalitats —i les de Somàlia, que també comencen a aparèixer en la Ruta Canària— majoritàriament intentaven fins ara entrar a Europa per la Mediterrània o per la ruta dels Balcans. Segons dades l'Agència Europea de Fronteres i Costes (Frontex), de gener a novembre de 2024, van arribar a les Canàries en caiucs i pasteres 221 pakistanesos, 54 bengalins, 47 somalis, tretze sirians, dotze afganesos i un palestí.
La ruta Canària va moure l'any passat gairebé 46.843 persones —un increment respecte a les 39.910 de l'any anterior i molt per sobre del 2006 i la seva coneguda 'crisi dels caiucs', quan van ser 31.678— i la pressió migratòria sobre les illes ha estat un dels punts candents de debat polític del 2024. Les autoritats canàries, sobrepassades, han demanat al govern espanyol que coordini un repartiment de l'acollida amb el conjunt de comunitats. El govern de Pedro Sánchez ha intentat promoure una modificació de la llei d'estrangeria per repartir els migrants, si bé no ha aconseguit prou majoria. El PP, que governa en la majoria d'autonomies, ha bloquejat el canvi legal, pressionats en part per veus crítiques internes que no volen donar aire a l'Executiu de Sánchez i en part per la negativa de Vox, dels qui depenen en molts governs per aprovar pressupostos. Des de l'òrbita socialista i les esquerres els han retret falta d'humanitat. Des de Junts també es van negar a la reforma i reclamaven competències en immigració per a Catalunya.