Aquest dimarts 4 de febrer va finalitzar la consulta lingüística promoguda per la Generalitat Valenciana perquè les famílies triïn la llengua vehicular, entre el valencià i el castellà, amb la qual volen que els seus fills estudiïn durant els anys d’escolarització. La Conselleria d’Educació ha facilitat aquest dimecres les primeres dades de participació, i de les 579.082 famílies que tenien dret a votar, ho ha fet el 58,6%, és a dir, més de la meitat (339.411). O, cosa que és el mateix, vist des del prisma contrari, el 41,4% no ha participat en el procés. Encara, però, caldrà esperar uns dies per conèixer el que realment té més interès, el resultat de la consulta, quin percentatge de les famílies han optat pel valencià com a llengua base i quin percentatge han triat el castellà, fins que es puguin computar les dades de tots els centres escolars que hi han participat. Les famílies que han pogut participar són les de l’alumnat des de 2n cicle d'infantil, primària i els tres primers cursos d'educació secundària obligatòria (ESO). 

Cada centre publicarà els resultats de la consulta a partir d’aquest dijous, però la conselleria assegura que això no permetrà saber encara amb seguretat si se satisfà la tria lingüística feta per les famílies. A partir del resultat de la consulta, es determinaran quants grups de cada llengua hi ha en cada centre i curs. Tot i que el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, s’ha felicitat per les dades, ha reconegut que el fet que hi hagi hagut una alta abstenció permetrà satisfer la demanda d’aquells que sí que han votat, donat que la norma estableix que quan una família no vota, el nen o nena “s'adscriurà d’ofici a una o l'altra llengua base per part del centre docent, en virtut de la seva autonomia”.

On ha estat més alta i més baixa la participació?

La participació més alta s’ha produït a les comarques on domina lingüísticament el valencià, i a l’inrevés, la participació més baixa s’ha registrat a les zones de domini lingüístic castellà. Així, destaca el 73,3% de participació en el Comtat (la comarca central que té com a capital Cocentaina), seguida del 70,2% de l’Alcoià, el 67,2% dels Ports o el 66,9% de la Vall d'Albaida. Per contra, la participació més baixa ha estat la del 38,3% d’Ademús, el 45,1% de la Foia de Bunyol i el 46,7% del Baix Segura, totes elles comarques castellanoparlants.

Denúncies d’irregularitats

La consulta, que va començar el passat 25 de febrer, ha estat envoltada per la polèmica. Durant la roda de premsa d’aquest dimecres, el conseller no ha aportat dades sobre el nombre d’incidències registrades durant el procés de votació, però han estat moltes les queixes i denúncies de col·lectius vinculats a l’ensenyament i a la llengua. La consulta també va obrir una guerra a les xarxes entre els partidaris del valencià i del castellà a les aules.

L'associació Famílies pel Valencià va denunciar el passat dilluns que "moltes famílies" no han pogut participar-hi malgrat tenir "totes les dades correctes". Aquesta entitat denuncia que els problemes han afectat especialment les famílies amb infants en acollida o en adopció, o aquells que volien votar amb NIE perquè el sistema no els reconeixia. Un dia abans de tancar el procés, Famílies pel Valencià va assegurar que ja s’havien registrat més "d'un centenar de reclamacions interposades pels representants legals a Direcció General d’Ordenació Educativa. Aquesta associació no descarta demanar la impugnació del procediment donat que considera que la consulta presenta una "falta total de garanties democràtiques", i assegura que hi ha "més de cent" reclamacions a la Conselleria d'Educació per incidències durant el procés de votació.

Plataforma per la Llengua demana la nul·litat

Plataforma per la Llengua també demana la nul·litat de la consulta a causa de les moltes incidències i la manca de transparència en el procés, en el qual “només” ha participat poc més del 50% de les famílies. Considera que els errors tècnics i informàtics, i la impossibilitat d’efectuar el vot en diversos casos, vulnera els drets dels participants. Són centenars les famílies que s’han queixat i que han viscut les diverses problemàtiques per exercir el seu vot. Durant la primera jornada de votacions, la web va quedar totalment col·lapsada, i asseguren que al llarg d’aquesta setmana ha estat impossible triar el valencià com a llengua base en el format vertical del web des dels telèfons mòbils. Plataforma per la Llengua també denuncia que tampoc han tingut dret a vot les famílies amb alumnes amb discapacitat o necessitats especials que acudeixen a centres específics o aules específiques als centres ordinaris, ja que en aquests casos els representants legals comuniquen individualment als centres la llengua d'elecció, però no participen en la consulta com la resta.  

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!