El català als jutjats continua reculant de forma alarmant. Només un 6% de les demandes presentades en els jutjats estan redactades en català i un 14% dels demandants indica que vol el procediment es faci en català.  El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha fet públic aquestes dades aquest dijous en la comissió de Justícia del  Parlament. Barrientos ha admès que els jutges només redacten un 7% de sentències en català, però ha afirmat que “l’ús del català és manifestament deficient tant per part dels jutges com de la resta de professionals”.

En la comissió al Parlament,  el president del TSJC també ha exposat que  per fer front a l'elevada litigiositat i les vacants als jutjats catalans han sol·licitat 30 nous jutjats i 11 places de magistrats, que hauria d’aprovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i executar el Ministeri de Justícia. Jesús María Barrientos ha lamentat que ni l’any 2020 ni el 2021 s’hagin creat nous jutjats, tot i que el ministeri els va oferir per fer front a la crisi per la pandèmia de la Covid-19.

Vacants

Actualment, de la planta de 837 jutges i magistrats a Catalunya hi ha un 10% de vacants, que en el cas dels lletrats de l’Administració de Justícia s’enfila fin el 30%. Ha detallat que l’any passat 3 jutges van demanar venir a exercir a Catalunya i 68 van marxar-hi. El  president ha indicat que la mitjana de jutges a Catalunya és un punt per sota que la que tenen a la resta de l’Estat espanyol. Barrientos també ha alertat que la plantilla de funcionaris a l’Administració de Justícia hi ha un 43% de personal interí i que “costa la seva adequada formació", ja que s'han d'incorporar abans que acabin els cursos. Ha afegit que el Departament de Justícia, que encapçala Lourdes Ciuró, sí que ha demanat nous jutjats pel 2022 al Ministeri de Justícia,  la majoria acordats amb el TSJC, que són nou  jutjats i 4 places de magistrats.

Plus retributiu

Per cobrir les vacants, Barrientos ha exposat que la sala de govern del TSJC ha defensat que s’aprovi una retribució econòmica pels jutges que vulguin exercir a Catalunya perquè serveixi d’”estímul” i considera que “no és extraordinari”, ja que s’aplica a altres zones com ara Canàries i el País Basc. No ha vinculat pas la falta de jutges a Catalunya, que és històrica, al procés independentista, com han fet els diputats de Cs i Vox. El Ministeri de Justícia és qui ho ha d’aprovar. El president del TSJC també ha detallat que dels pressupostos de la Generalitat es destinen 66 euros a l’Administració de Justícia.

Per la seva part, els diputats de JxCat i d'ERC Quim Jubert i Ana Balsera, respectivament, li han retret el poc ús del català per part del mateix TSJC, en la mateixa documentació que s'ha presentat al Parlament i en la interlocutòria sobre el 25% de castellà a l'escola, que estava plena de faltes ortogràfiques. A més, li han demanat a Barrientos que ell mateix utilitzi més el català en les seves intervencions a la cambra catalana. El president del TSJC  els ha respost que per “respecte als diputats” s'expressa millor en castellà i això li facilita la transmissió del missatge.

Desnonaments

Els diputats també han preguntat a Barrientos si el TSJC té un pla d’actuació per quan s’aixequi la moratòria de desnonaments, malgrat que a Catalunya continuen  realitzant-se. Barrientos  ha admès que si finalment el 20 de setembre vinent s’aixeca aquesta moratòria pot ser un  problema molt greu  perquè en els 49 partits judicials catalans hi ha uns 4.500 aturats. No obstant això,  ha indicat que "la responsabilitat és de les administracions i no dels jutges de trobar respostes a aquestes famílies que ocupen habitatges que no són de la seva propietat".

A més, ha explicat que el protocol  de 2014 entre el TSJC, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona perquè els serveis socials puguin atendre abans a les famílies “va ser pioner”, però que ara està “superat per la llei del 2018”, que recull el que es feia de forma voluntària. Barrientos, això no obstant, ha indicat que “aquest protocol  no és el marc on s’hagi de regular l’acció policial en els llançaments”, com s'ha  recollit en el nou protocol, no subscrit pel TSJC.

Els 33 jutges, protegits?

La portaveu de la CUP, Montserrat Vinyets, ha preguntat al president del TSJC si ha realitzat alguna mesura de protecció perquè puguin exercir amb normalitat  en la seva jurisdicció els 33 jutges que van firmar un manifest en favor del dret a decidir, el febrer del 2014, i la imatge dels quals va sortir publicat en un diari espanyol. A més, recentment s’ha sabut per les declaracions de l’excomissari Villarejo que va ser la policia patriòtica qui va filtrar les seves fotos de forma il·legal. La diputada no ha obtingut cap resposta.