Els sis primers gossos de la raça 'beagle' que seran sotmesos a un experiment de la UB per provar un nou fàrmac no seran sacrificats i seran donats en adopció, encara que en la segona fase de l'estudi serà "imperatiu" fer necròpsies (proves en els cadàvers) de 32 gossos més per estudiar els seus teixits abans d'iniciar un assaig amb persones. Així ho ha informat aquest dimecres el Parc Científic de Barcelona i la Universitat de Barcelona en un comunicat conjunt en el qual detallen el procés que seguiran en el projecte del programa Reptes del ministeri de Ciència i Innovació després de la polèmica generada. La universitat ha assegurat que "no es coneix cap mètode alternatiu" que no comporti l'experimentació i sacrifici d'aquests animals per tal de desenvolupar un fàrmac antifibròtic per a tractar la fibrosi hepàtica i la mielofibrosi, i que segons la normativa europea abans de provar el tractament en humans és "obligatori" fer l'estudi de toxicitat en dues espècies de mamífers.
6 beagles en adopció
El Parc Científic de la UB no disposa d'estabular per a aquest tipus d'experimentació i per això va treure a concurs "en un escrupolós procés de licitació", aquesta part de l'estudi, en el qual l'empresa Vivotecnia de Madrid va ser l'adjudicatària. El partit animalista PACMA va titllar de "vergonya" que una empresa que té un judici obert com Vivotecnia continuï obtenint licitacions públiques i tingui permès seguir amb la seva activitat. La Universitat de Barcelona ha precisat que el projecte es durà a terme a la seu de Vivotecnia a Madrid el pròxim mes de març i que en una primera part de l'estudi, que encara està en fase preclínica, el fàrmac s'administrarà a sis gossos. La universitat ha demanat a Vivotecnia que, una vegada acabi l'estudi, els doni en adopció i el parc científic de la Universitat de Barcelona s'ha compromès a col·laborar amb l'empresa per buscar-los una llar.
Necròpsies
Per aquest estudi, el Parc Científic de Barcelona acull una empresa que lidera un projecte del programa Reptes Investigació, del Ministeri de Ciència i Innovació, i el seu objectiu és desenvolupar un fàrmac antifibròtic per tractar la fibrosi hepàtica i la mielofibrosi. "Es tracta de malalties que cada vegada tenen major incidència —a Europa, la fibrosi hepàtica afecta aproximadament el 2,1% de la població i la mielofibrosi, entre 1 i 9 de cada 100.000 habitants—, per les quals actualment no hi ha disponible cap tractament eficient", argumenta el parc científic. També indica que, segons la normativa europea, abans de provar el tractament en humans és obligatori fer l'estudi de toxicitat en dues espècies de mamífers, i és imperatiu que una de les dues no sigui una espècie rosegadora. Per això és necessari fer el tractament amb algun altre tipus d'animal —en aquest cas, gossos beagle—, per saber si posteriorment podria provar-se en humans, indica el comunicat. "Actualment, no es coneix cap mètode alternatiu a l'ús d'aquests animals que pugui substituir la metodologia d'aquest tipus d'investigació", han remarcat els científics del parc i de la universitat. En aquest sentit, recorden que la Confederació de Societats Científiques d'Espanya ha reconegut que l'ús dels animals és "una pràctica necessària per avançar en l'estudi de tractaments, tècniques quirúrgiques o bovines, entre d'altres".