La Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com la llei mordassa, és una de les herències enverinades de l’actual govern de coalició PSOE - Unides Podem a la Moncloa. Ni les queixes dels col·lectius socials ni la majoria progressista de la investidura al Congrés dels Diputats han aconseguit canviar-ne una coma malgrat que n’era un dels objectius en l’inici de l’actual legislatura i malgrat que se n'està negociant la reforma. A Catalunya, com a la resta de comunitats autònomes, la llei va fent camí. Segons dades en exclusiva recollides per elNacional.cat, la Generalitat ha recaptat almenys 38 milions d’euros a través de 151.943 multes interposades pels Mossos d’Esquadra des que va entrar en vigor el juliol del 2015. De mitjana, cada dia se n’han posat 58 a raó de 253 euros cadascuna. En aquest període de vigència, el 2019 va ser l’any amb més expedients tramitats (32.667) per bé que la recaptació va ser més alta el 2018 (7’38 milions d’euros). Són dades sol·licitades a través d’una petició al Portal de Transparència de la Generalitat que surten a la llum per primera vegades. Les xifres publicades només contemplen les multes tramitades pels Mossos d’Esquadra. Les de les policies locals es vertebren a partir dels mateixos ajuntaments als quals serveixen.
En el reguitzell de dades obtingudes destaca, per sobre de tot, que el 66% de les sancions (100.995) s’han interposat aplicant l’article 36.16 de la llei, que regula el consum o tinença de drogues a la via pública. I això preocupa i fa anar de corcoll al Departament d’Interior. Segons admeten fonts d’Interior consultades per aquest mitjà, “la Direcció General de Policia ha reforçat el personal i l’estructura de la Divisió Científica per donar resposta al volum de sancions que s’imposen a través de l’article 36.16, i poder tramitar els expedients sancionadors corresponents”. En el llistat també ressalta que el 10% dels expedients s’articulen a través del 36.10, que persegueix la tinença, exhibició o ús d’armes sense llicència. Se n’han interposat 15.234 en els últims 7 anys.
El desafiament a l’autoritat durant la pandèmia
En qualsevol cas, els articles 36.6 - desobediència a l’autoritat - i 37.4 - falta de respecte a l’autoritat - han estat els predilectes dels cossos policials per sancionar conductes irrespectuoses amb els agents. De fet, en el període 2015 - 2022 una de cada cinc multes (19%) s’han expedientat a través dels dos articles mencionats anteriorment. Encara que, paradoxalment, coincidint amb els mesos més durs de la pandèmia de la COVID19 - que van comportar confinaments restrictius a diferents nivells -, els Mossos d’Esquadra en van registrar 2.314 (2020) i 6.663 (2021) sumant la desobediència i la falta de respecte a l’autoritat. No hi va haver cap augment significatiu si es contrasta amb el que va passar en altres comunitats autònomes, que durant el 2020 i el 2021 van experimentar un creixement de multes excepcional.
En el mapa autonòmic s’observa, per exemple, que Andalusia va multiplicar per vuit els registres de Catalunya. Segons expliquen fonts del Departament d’Interior, “durant el el primer estat d’alarma derivat de la COVID hi va haver una tendència generalitzada a sancionar a través de l’article 36.6 de la Llei Mordassa incompliments derivats de la pandèmia com ara el trencament del confinament”. Les mateixes fonts afegeixen que “aquestes conductes s’haurien d’haver sancionat a través de la Llei de Salut Pública i per això s’explica aquest increment tan gran en moltes comunitats autònomes”. En el cas català, el Departament d’Interior admet que sí que es van derivar expedients mitjançant aquesta legislació sanitària.
L’articulat contempla el 37.4 com una infracció lleu i preveu sancions d’entre 100 i 600 euros. Al 36.6, en canvi, se’l considera una infracció greu amb càstigs d’entre 601 i 30.000 euros. Pel codirector del Centre de Defensa de Drets Humans - IRÍDIA, Andrés García, això demostra que “la norma no està adequada als estàndards internacionals perquè sancions de 30.000 euros per desobeir un agent no és propi d’un estat democràtic”. García afegeix que, pels mateixos fets, l’ordenança de civisme de Barcelona la multa arriba als 3.000 euros i per això, diu, “és desproporcionat”.
La convivència amb el dret a protesta
La interpretació que s’ha fet de l’aplicació d’aquests dos articles polèmics té una altra derivada que subratllen amb fermesa els col·lectius socials. Entitats en defensa del dret a l’habitatge com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o el Sindicat de Llogateres denuncien, sense pèls a la llengua, que ataquen el dret a protesta de la ciutadania, com passa en les mobilitzacions que s’organitzen durant els desnonaments. Segons el portaveu de la PAH a Barcelona, Ricardo Dubcek, “al final suposa una multa econòmica per a la gent dels col·lectius que estan en situació vulnerable i aquest risc no és cap bestiesa: pot tenir un efecte de fer por i cohibir”.
En la mateixa línia, el portaveu del Sindicat, Enric Aragonès, considera que “no es poden utilitzar a l’engròs aquestes faltes administratives per coartar el dret a la protesta que té tothom” fent referència a les manifestacions o als desnonaments. Així doncs, la llei ha servit per desmobilitzar aquestes organitzacions? Aragonès respon que “no ha servit per neutralitzar” tot i que reconeix que “debilita, entreté i desgasta molt a les entitats perquè a la repressió policial, judicial i econòmica s'hi ha de dedicar molta energia”. Tant Dubcek com Aragonès destaquen que, malgrat tot, els col·lectius s’han continuat mobilitzant i, fins i tot, s’han fet tallers per conscienciar-ne els integrants. Especialment paradigmàtic és el cas de la PAH de Barcelona, que va rebre l’octubre del 2020 una vintena de multes de 601 euros per un desnonament. “Vam al·legar i un jutge va reconèixer el dret a la protesta pacífica i la majoria d’expedients es van retirar”, resumeix Dubcek.
Des d’Irídia, García destaca que, de la manera amb què estan redactats, “aquests dos articles són un calaix de sastre” i denuncia que “el fet de tramitar-se per la via administrativa dona més marge d’arbitrarietat als policies i menys capacitat als ciutadans per defensar-se”. Per això confia que la reforma que s’està negociant al Congrés dels Diputats “pugui ajudar a limitar l’abast de la norma”.
Els canvis del conseller Elena
Els moviments socials tenen la vista posada en els canvis que va anunciar al febrer de 2022 el conseller de l’Interior, Joan Ignasi Elena. Va explicar que el departament que ell comanda deixaria d’aplicar la llei mordassa emparant-se en sentències europees i del Tribunal Constitucional (TC), que no multaria aquelles persones que es manifestessin “pacíficament” i “ponderant” drets com el de llibertat d’expressió o de manifestació. Tot i això, només durant el 2022, la policia catalana ha multiplicat exponencialment les sancions posades en virtut del 36.6 i del 37.4 durant el 2022 sumant-ne 7.183. Interior demana temps perquè s’apliquin les modificacions i se’n vegin els resultats, i respon que “els expedients tramitats entre el març i el setembre d’enguany són iniciats, en la gran majoria de casos, en base a criteris jurídics anteriors a l’anunci fet pel conseller Elena”. Sobre això, el també advocat Andrés García defensa que “un canvi d’interpretació té una lògica més garantista i és un avenç”. Tot i així, creu que “si no es modifica el criteri interpretatiu a l’hora de redactar l’expedient, tampoc haurem avançat suficient”.
Des del Sindicat de Llogateres consideren que “encara és aviat per abaixar la guàrdia”. Si bé destaquen que darrerament no han viscut “la mateixa onada de multes en desnonaments”, Aragonès defensa que “encara és prematur afirmar que no n’hi ha hagut cap” perquè assegura que “estan pendents de resoldre algunes al·legacions que hem presentat assumint els nous criteris d’Interior”.