La lectura en el temps lliure és una activitat important per gairebé el 70% dels catalans. Així ho indica el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i compra de llibres a Espanya 2023, presentat a la Biblioteca Nacional d'Espanya, que revela que els índexs de lectura entre els espanyols es mantenen estables, amb un 64,1% de ciutadans que afirmen llegir en el seu temps lliure. Pel que fa a les dades de Catalunya, l'estudi revela que un 68,2% dels catalans llegeix en el seu temps lliure. En el conjunt de l'estat espanyol, s’observa una lleugera caiguda del 64,8% al 64,1% en l’últim any en els hàbits de lectura.

Pel que fa als resultats per comunitats autònomes, Madrid lidera en l'índex de lectura amb un 73,5% de lectors, seguida de Catalunya (68,2%), Navarra (68,1%), País Basc (67,8%), La Rioja (66,6 %) i Aragó (64,3 %), totes per sobre de la mitjana nacional del 64,1 %. Comunitats com Múrcia (59,5%), Andalusia (59,0%), Castella-la Manxa (58,9%), Canàries (58,3%) i Extremadura (54,4 %) se situen per sota del 60%.

Tot i que l'informe mostra que la lectura en temps lliure ha crescut un 5% en els últims onze anys, arribant al 64,1%, el president de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE), Daniel Fernández, adverteix sobre la persistent presència d’un terç de la població que mai obre un llibre. Fernández subratlla que aquest desequilibri lector contribueix a desigualtats socials significatives i destaca una especial preocupació en l’educació secundària, on la influència dels telèfons mòbils sembla haver-se convertit en una “batalla perduda” en la lluita per mantenir l’interès en la lectura.

Ernest Urtasun, ministre de Cultura, opina que a Espanya “es llegeix i es llegeix cada vegada més”, però aspira a un creixement continu. Destaca el suport a les llibreries independents i la seva feina per eliminar barreres entre el món rural i urbà. Urtasun ha afirmat que s’han assignat 1,4 milions d’euros a entitats locals per a activitats de promoció de la lectura, a més de consolidar la primera fase del Pla de Lectura 2021-2024. Urtasun considera que aquest estudi és un indicador de “la salut cultural del país” i representa una “foto fixa” de la igualtat en totes les seves expressions, així com de la forma de vida de la societat.

El Baròmetre també revela persistències en les diferències dels índexs de lectura entre gèneres i trams d’edat. Malgrat un creixement del 15% en els lectors de 65 anys o més des de 2012 (arribant al 53,7%), encara existeixen notables discrepàncies entre ambdós sexes en aquest grup. A més, és el tram d'edat en el qual menor diferència hi ha entre tots dos sexes.